El preu (desigual) de l'independentisme per investir Sánchez
ERC vol jugar clarament la carta de negociar però tampoc es pot descartar Junts i la CUP
BarcelonaTot i que el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo va deixar tocat Pedro Sánchez, la demoscòpia encara li detecta possibilitats de repetir com a president. Per seguir a la Moncloa, però, haurà de teixir nombroses aliances al Congrés com ja ha hagut de fer (i patir) en els darrers quatre anys. En aquest escenari, l'independentisme català emergeix de nou com un actor a tenir en compte perquè els seus vots podrien tornar a ser decisius per fer Sánchez president. ¿Quin preu posen ERC, Junts i la CUP per participar en la investidura? Per ara només ERC està disposada a jugar aquesta carta, però un escenari en què siguin decisius pot obrir un debat intens a Junts i a la CUP. Si el 23-J dona uns resultats ajustats, la investidura podria anar d'uns pocs escons i acabar involucrant tothom. Una altra incògnita és saber si l'independentisme sabrà construir una posició comuna arribada l'hora de prendre una decisió: ERC i Junts han mantingut contactes, però han constatat que ara per ara estan molt lluny.
ERC: un preu més "alt"
Els republicans no amaguen que estan disposats a jugar un paper en la investidura de Sánchez, com ja van fer el 2020. El punt de partida és que aquesta vegada, diu sovint Gabriel Rufián, hi posaran un preu "més alt" que llavors, quan van aconseguir la taula de diàleg. A partir d'aquí, Esquerra no dona gaire més pistes perquè argumenta que estaria donant avantatge al PSOE. Ara bé, en campanya ha evidenciat que el seu preu tindrà dues cares: la nacional i la social. En la primera, els republicans tornen a fer bandera del referèndum i l'amnistia. Saben que són dues qüestions que el PSOE rebutja, així que un terme mitjà possible seria el de reactivar la taula de diàleg, aquesta vegada perquè el president Aragonès hi pogués portar la proposta d'acord de claredat.
En el terreny social també hi ha alguns detalls als quals agafar-se. Per exemple, Rodalies és una "prioritat absoluta". La idea dels republicans és pressionar al màxim per intentar un traspàs integral del servei. Finalment, tot i que ningú ho verbalitza, ERC i el PSOE podrien negociar un intercanvi d'estabilitats. És a dir, Esquerra contribuiria a la pau parlamentària de Sánchez al Congrés, a canvi que el PSC contribuís a la d'Aragonès al Parlament, per exemple en matèria de pressupostos.
La cúpula del partit es va reunir la setmana passada a Ginebra amb la secretària general, Marta Rovira, per analitzar tots els escenaris. No només la investidura de Sánchez, apunten des de la direcció, sinó també la resta de possibilitats: si mana Feijóo en solitari o si mana amb Vox. Qui tracta en privat amb el president Aragonès sap que una de les qüestions que més desassossec li produeixen és la manca d'unitat independentista a Madrid. Creu que si en la passada legislatura els escons d'ERC (13), Junts (8) i la CUP (2) haguessin estat alineats, la taula de diàleg hauria estat molt més productiva. Fa unes setmanes va haver-hi contactes ERC-Junts per explorar si seria possible posar un preu de "consens" a la investidura de Sánchez per tenir més fortalesa. Fonts coneixedores expliquen que, fins i tot, es va plantejar que en aquesta operació hi entrés també l'independentisme basc i el nacionalisme gallec, que ho fes més digerible per a totes les parts. Malgrat tot, Esquerra i Junts només van constatar que estan molt lluny, també, en aquest assumpte.
Junts: un 'no' amb matisos
Junts per Catalunya no només no ha obert la porta a investir Pedro Sánchez després del 23-J, sinó que està fent bandera de ser la formació independentista que no votarà el líder socialista si no cedeix amb l’autodeterminació i l’amnistia. Fins i tot ha deixat dit que, si cal, forçarà noves eleccions. A més a més, treu pit de la seva no cooperació amb el govern espanyol durant aquesta legislatura, a diferència d’Esquerra, que ha format part de la governabilitat. "Farem valer els nostres vots", diu la cap de llista, Míriam Nogueras. "No donarem els vots a canvi de res", afegeix, en la majoria de mítings, a més de reafirmar-se que no cediran a la "pressió". Amb aquesta estratègia Junts vol captar el vot de republicans i cupaires "decebuts" i fins i tot animar a votar aquells independentistes que dubten si optar per l’abstenció aquest 23 de juliol. El mateix expresident Carles Puigdemont ja ha assegurat que amb els vots de Junts no s’investirà ni Pedro Sánchez ni Alberto Núñez Feijóo.
Ara bé, a diferència del que va passar a les eleccions del 2019, els vots de Junts aquesta vegada poden ser decisius per a una presidència de Pedro Sánchez. Pot ser que depengui de Nogueras que es mantingui el socialista a la Moncloa o que hi hagi una repetició electoral. Què passaria si es confirma aquest escenari? Oficialment, el partit deixa clar que mantindran la posició. El candidat al Senat, Toni Castellà, ha parlat en diverses ocasions de "bloquejar" el Congrés de Diputats. Tanmateix, no tothom dins de Junts pensa així. "Es tornaria a dividir el partit", admeten diferents fonts a l’hora de valorar aquest escenari. I és que les veus de Junts, enquadrades en el sector més pragmàtic, consideren que JxCat podria aprofitar per ser determinant en la legislatura espanyola i exhibir trumfos.
L’exalcalde Xavier Trias va beneir aquesta estratègia en una entrevista a l’ARA: es va obrir a negociar fins i tot amb el PP en solitari (sense l’extrema dreta de Vox) si li garantien la protecció del català. El sector pragmàtic interpreta que situar l’autodeterminació com a principal tema de negociació és assumir la repetició d’eleccions perquè el PSOE no l’acceptarà. Aquesta visió s’acosta al que està defensant el cap de llista de l’Espai CiU, Roger Montañola, tot i que té poques possibilitats de treure representació. Si la presidència de Sánchez depèn dels juntaires, el debat intern estarà servit.
La CUP: referèndum o referèndum
La CUP ha mantingut el mateix posicionament des que va decidir presentar-se per segona vegada a les eleccions espanyoles. No investirà cap candidat que no es comprometi a acceptar la convocatòria d’un referèndum. Un posicionament que els cupaires consideren que hauria d’assumir el conjunt de l'independentisme. "Convé condicionar qualsevol acord al reconeixement de l'autodeterminació", va assegurar el cap de llista anticapitalista, Albert Botran. Ara bé, ¿canviaria aquest posicionament si els escons anticapitalistes fossin decisius per frenar un govern de PP i Vox? Encara és d'hora per fer supòsits, però la diputada Mireia Vehí va prometre "generositat" en combatre l'extrema dreta.
Malgrat les hores baixes de l'independentisme, en funció de l'escenari després del 23-J pot tornar a ser determinant.