Nous comptes, pròrroga o adaptació: els tres escenaris pressupostaris del Govern per al 2015

BarcelonaArtur Mas ha confirmat aquest dimecres al Parlament que presentarà nous pressupostos abans de finals d'any per al 2015. Ara bé, encara no té cap soci amb qui aprovar-los. ERC no vol ni sentir-ne a parlar i, com a molt, s'avé a pactar algunes reformes sobre la base dels comptes del 2014 a canvi de fer eleccions aviat. El PSC és l'únic que s'hi ha ofert, però Mas li ha reclamat que primer ha de donar suport al 9-N, i la vicepresidenta, Joana Ortega, fins i tot ha requerit el vot a ICV-EUiA per poder restablir així totes les pagues als treballadors públics. Quins són, per tant, els escenaris en aquest camp que se li obren al Govern per a l'any vinent?

1. Nous pressupostos

És l'opció que per ara defensa l'executiu, i Mas assegura que el projecte arribarà al Parlament abans de finals d'any. El cert, de fet, és que va tard. "El Govern ha hagut de recompondre l'estratègia [arran del trencament amb ERC]", ha reconegut el president català, cosa que ha ralentit els treballs. L'executiu encara no ha enviat els esborranys a òrgans com el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya perquè en facin l'informe, ni té en agenda una reunió amb els representants de la funció pública per negociar els aspectes que els afecten. Com ja va passar amb els pressupostos del 2014, per tant, és difícil que el tràmit parlamentari –que inclou l'esmena a la totalitat, el debat en comissió, la negociació d'esmenes...– conclogui abans de l'1 de gener del 2015 i, d'aquesta manera, que es puguin aplicar des del primer dia. De fet, que el Govern n'elabori un projecte de llei no garanteix tampoc que se n'hagin d'aprovar, ja que no té cap soci garantit. L'únic que s'obre a parlar-ne és el PSC i, malgrat que Josep Antoni Duran i Lleida (Unió) voldria una entesa, Mas no ho veu clar. "Som conscients que és una operació de risc", reconeix el president català. L'executiu, però, defensa que és l'única manera per recuperar totes les pagues dels empleats públics. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha afirmat igualment que inclourà despeses que depenen de l'Estat i que no té garantides com a ingressos de l'impost a la banca o deutes del sistema de finançament per quadrar els números i preveure el dèficit del 0,7% requerit.

2. Pròrroga amb modificacions

L'alternativa que proposa ERC és aplicar una pròrroga pressupostària amb modificacions. Així, el Govern hauria d'aprovar un decret llei en què es detallessin quines noves despeses es volen incloure sobre la base del pressupost del 2014 i amb quins nous ingressos es pagarien. Seria com una esmena als comptes vigents. Posteriorment, el Parlament hauria de validar aquest decret llei, però en lectura única, sense passar per cap comissió ni cap altre tràmit, motiu pel qual el procés seria molt més ràpid. Els republicans, de fet, recorden que CiU ja va votar al Congrés un decret llei d'aquestes característiques el 1996 amb Felipe González com a president espanyol per incrementar la despesa en personal un 3,5% sense necessitat d'aprovar uns nous comptes. Llavors, la federació nacionalista, que era fins aleshores el soci de l'executiu central, ja havia retirat el suport al PSOE i no volia donar-li el vot per als pressupostos del 1996 –una situació, per tant, força similar a l'actual a nivell català–. En aquest cas, els republicans acceptarien incloure el pagament de totes les nòmines dels empleats públics, sempre que el Govern fixés una data per celebrar eleccions a principis del 2015.

3. Pròrroga pressupostària

Si el Govern no presenta uns nous pressupostos abans d'acabar l'any o el Parlament no aprova els que ha elaborat, els comptes del 2014 quedaran automàticament prorrogats per a l'any següent –o fins quan l'executiu aconsegueixi validar-ne una modificació o uns de nous–. Malgrat tot, com que l'objectiu de dèficit del 2015 és tres dècimes inferior a l'actual, Mas-Colell hauria d'aprovar un decret que limités les despeses d'alguns capítols o partides en el percentatge que calgués. Com que aquest decret tindria rang de reglament, no hauria de passar pel Parlament per ser validat. Tot i això, Mas-Colell no podria aplicar canvis substancials als comptes i, per tant, en aquest cas els treballadors públics seguirien sense cobrar totes les pagues. El Govern, de fet, ja va modificar el límit de despesa en la pròrroga pressupostària del 2013 per adaptar els comptes al dèficit imposat per a aquell any i va tornar a modificar el sostre a mitjans del 2013, quan el govern espanyol en va flexibilitzar els objectius.