Què passarà ara amb els pressupostos de la Generalitat de l'any que ve?
ERC permetrà que s'iniciï el tràmit parlamentari dels comptes però encara queden molts interrogants oberts. S'acabaran aprovant? En depenen les pagues dels empleats públics? Quina alternativa proposa Junqueras?
BarcelonaEl portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Pere Aragonès, ha revelat aquest dilluns al matí quin paper jugaran els republicans en el debat a la totalitat dels pressupostos que tindrà lloc aquest dimecres. Finalment, permetran que aquests es debatin a la cambra i arribin a les comissions, però ERC manté que no vol que s'aprovin i segueix prioritzant una pròrroga pressupostària. Queden, per tant, molts interrogants oberts i els comptes resten encara pendents que Artur Mas i Oriol Junqueras es posin d'acord en el nou full de ruta per als següents passos del procés sobiranista.
S'aprovaran els pressupostos?
ERC ha declinat presentar una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos del Govern i votarà en contra de les esmenes dels altres grups, les quals decauran per l'oposició de CiU i dels republicans, que sumen majoria. Ara bé, aquest només és un tràmit que permet que els comptes iniciïn la seva tramitació parlamentària. De fet, ERC ja ha anunciat que presentarà esmenes parcials en contra dels pressupostos de cada departament, les quals es votaran en les respectives comissions al Parlament la setmana del 19 de gener. Si llavors encara no hi ha acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras sobre el full de ruta cap a la independència, el suport de tots els grups excepte CiU a les esmenes poden fer decaure per parts tot el projecte de pressupostos i el Govern hauria de presentar un projecte nou o resignar-se a prorrogar els comptes del 2014. L'anunci d'aquest dilluns d'ERC, per tant, només garanteix un mes de vida als pressupostos.
Què passarà amb la llei d'acompanyament dels pressupostos?
En contrast amb el que ha fet amb el projecte de pressupostos, ERC sí que ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de llei de mesures fiscals, financeres i financeres del Govern. A diferència del que han fet els altres grups, però els republicans han acompanyat la seva esmena amb una proposta alternativa de llei d'acompanyament (una opció que no podien triar amb els pressupostos, que són iniciativa exclusiva de l'executiu). A més, ERC ja ha anunciat que no votarà les esmenes a la totalitat dels altres grups, ja que no inclouen cap redactat alternatiu i són esmenes exclusivament de retorn. Per tant, CiU i ERC tombaran junts totes les esmenes a la totalitat excepte la dels republicans. Els altres partits es trobaran amb el dilema de si votar o no aquesta esmena. Fer-ho significaria iniciar la tramitació del text alternatiu de llei d'acompanyament d'ERC, la qual inclou iniciatives per avançar en la transició nacional cap a la independència que previsiblement no agradaran PSC, PP i C's. El més probable, per tant, és que aquesta esmena a la totalitat també decaigui amb els vots de CiU i d'alguns grups unionistes més i, per tant, això significarà que la proposta del Govern dimecres segurament seguirà la seva tramitació parlamentària.
Què proposa ERC en la seva proposta de llei d'acompanyament alternativa?
El redactat que ha registrat aquest dilluns ERC junt a l'esmena a la totalitat a la llei d'acompanyament als pressupostos és un text breu que inclou petites esmenes a normes existents. Per una banda, modifica l'impost de grans establiments comercials per exigir que el paguin aquells que tinguin una superfície superior als 1.300 metres quadrats (ara l'abonen els de més de 2.500 metres quadrats), siguin d'un o de més propietaris, i n'incrementa el tipus dels 17,4 euros per metre quadrat fins als 25,2 euros (el que pertoca per la inflació des que es va aprovar el tribut). Per altra banda, el text elimina la rebaixa fiscals als casinos aprovada pel Govern per facilitar la implantació de BCN World, equipara el tractament de les famílies monoparentals al de les famílies nombroses en algunes taxes de la Generalitat, blinda el topall salarial dels alts càrrecs al sou d'un conseller i fixa que el Govern ha de presentar en tres mesos un projecte de llei Tributària de Catalunya per regular “els procediments de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs suportats a Catalunya” i, amb el mateix termini, una altra llei per preveure “els mecanismes d'inventari, divisió i reassignació dels actius i passius de les administracions públiques” per preveure una eventual independència i la negociació del repartiment d'actius i passius amb el govern espanyol.
És compatible aprovar pressupostos i fer eleccions anticipades?
ERC assegura que és del tot incompatible aprovar nous pressupostos i celebrar eleccions catalanes abans de les municipals (com ho volen entitats com l'AMC), ja que el Parlament té previst donar-los-hi llum verda definitivament el 5 de febrer, després de tot el tràmit en comissions. Si la cambra es dissolgués l'endemà a causa d'una convocatòria immediata d'eleccions, aquestes haurien de ser com a mínim 54 dies més tard, segons marca la llei. El primer diumenge després d'aquest termini seria el 5 d'abril, precisament el cap de setmana de la Setmana Santa, unes dates complicades per celebrar eleccions o campanya electoral. Si el Govern optés per iniciar la campanya la setmana següent, els comicis podrien ser finalment el 25 d'abril, just un mes abans de les eleccions municipals i, en moltes comunitats, de les autonòmiques. ERC creu que és un marge molt curt de temps i, per això, proposa prorrogar pressupostos i que el nou Govern elabori uns nous comptes encarats a fer efectiu el trànsit cap a la independència. CiU, en canvi, aspira a aprovar els pressupostos i trobar una solució per al calendari electoral.
Depèn la catorzena paga dels funcionaris de l'aprovació dels pressupostos?
El Govern i CiU asseguren que l'abonament de totes les pagues als empleats públics i el retorn a la jornada sencera dels interins està més garantida si s'aproven els nous pressupostos, els quals inclouen aquestes mesures. En canvi, ERC recorda que el govern espanyol ja va aprovar el 1996 (amb el suport de CiU) una pròrroga pressupostària que incloïa modificacions de partides de crèdit, una fórmula que l'executiu d'Astúries ha reeditat aquest 2014. Per això, els republicans han registrat aquest dilluns també una proposició de llei per a la pròrroga pressupostària en què detallen quines noves despeses voldrien gastar el 2015 i d'on sortirien aquestes recursos. Així, per una banda, ERC proposa destinar 503,3 milions d'euros més en abonar la catorzena paga als empleats públics i el 15% de la jornada que tenien retallada als interins i 107,9 milions més en augmentar les transferències a les escoles i hospitals concertats perquè puguin pagar igualment totes les nòmines als seus empleats. Tot i això, ERC proposa mantenir la supressió d'una paga en els alts càrrecs del sector públic que cobren tant o més que un director general.
D'on vindrien aquests recursos? ERC obtindria 363,8 milions de la reducció del cost dels interessos del deute, 233,5 milions de l'increment en la recaptació de l'impost de transmissions patrimonials i 93 milions de l'augment en la recaptació de l'impost de successions, uns càlculs de recursos més grans ja previstos en els comptes elaborats pel Govern. La proposta de pròrroga pressupostària d'ERC inclou també una autorització perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'endeuti per pagar l'IVA del 2013 i el 2014 que li reclama la Hisenda estatal, permet a l'executiu pagar als empleats públics la part de la paga extraordinària del 2012 meritada, habilita a la Generalitat obrir noves convocatòries de personal i li permet incrementar els crèdits disponibles per bastir la Hisenda pròpia. Tot i això, CiU critica que aquesta proposta no preveu d'on arribaran els recursos per reduir el dèficit de l'1% previst el 2014 al 0,7% que obliga el govern espanyol per al 2015.