Els pressupostos, en mans de les bases de la CUP

BarcelonaD’aquí quatre dies el Govern sabrà si ha aconseguit convèncer la CUP per aprovar els pressupostos o si, per contra, s’haurà de preparar per a unes noves eleccions. En una reunió de poc més d’una hora, l’executiu va traslladar ahir la proposta als anticapitalistes i ara la decisió depèn de les bases de la CUP, que es reuniran durant la setmana. Per seduir els cupaires, Economia ha tancat un document amb tres propostes principals en educació, renda garantida de ciutadania i impostos ambientals. Tot i les limitades cessions -els anticapitalistes esperaven més en el capítol fiscal- l’executiu té el convenciment que el referèndum decantarà l’acord.

La portaveu del Govern, Neus Munté, va expressar l’optimisme de l’executiu. “Estem esperançats i molt animats”, va destacar després de la reunió del Govern, que excepcionalment es va fer en dilluns. Ahir no hi va haver topada entre els consellers, i el document, que ja està en mans de la CUP, és fruit d’una proposta “consensuada i absolutament unitària”, va remarcar. Com va avançar l’ARA, no es toquen ni l’impost de successions, ni el de patrimoni ni l’IRPF, malgrat que la CUP hi ha insistit fins a l’últim moment. Fonts anticapitalistes es van mostrar “sorpreses” per l’absència d’una oferta per apujar impostos a les rendes altes, que interpreten que hauria jugat a favor de l’acceptació dels comptes entre les seves bases. L’única nova cessió en fiscalitat (a part de les que es van negociar abans de la tramitació dels comptes) és la creació un any abans de l’impost als cotxes que més contaminen. Ni l’equip negociador ni el secretariat nacional tenen previst posicionar-se fins que no hagin escoltat l’opinió de la militància. En tot cas, segons reconeixen en públic, la proposta pressupostària serà només un dels dos aspectes a valorar. L’altre serà el referèndum.

La mateixa confiança que expressa el Govern la comparteixen ERC i el PDECat, que no creuen que l’absència de reformes fiscals acabi afectant negativament les negociacions. La coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, demanava ajornar el debat dels impostos, i el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, subratllava la importància del consens. “L’acord està més a prop que mai”, explicaven ahir fonts de la Generalitat. Les mateixes que durant les últimes setmanes havien confessat estar preocupades amb els alts i baixos de les negociacions. Una de les poques veus de la CUP que va referir-s’hi ahir va ser la del regidor de Vic Joan Coma: “Es donava per descomptada la investidura d’Artur Mas. Es donava per descomptat que es votaria la tramitació dels pressupostos del 2016. I s’ha donat per descomptada l’aprovació dels del 2017”.

Les cessions en ensenyament

Avui fa una setmana, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van retirar l’IRPF de la taula de negociacions en comprovar que era una qüestió que dividia el Govern. Conscients que havien de cedir en una altra de les prioritats de la CUP, van centrar els esforços negociadors en ensenyament. Tal com va avançar divendres passat l’ARA, l’oferta de l’executiu passa per contractar 3.500 nous mestres a partir del curs 2017/2018, una decisió que, entre d’altres, implicarà la reducció d’una hora lectiva setmanal als docents. Els comptes crearan un fons interdepartamental dotat amb 140 milions d’euros que es destinaran a cobrir aquestes incorporacions en els pròxims dos pressupostos.

La CUP ha explicat repetidament que esperarà a conèixer l’opinió dels sindicats abans de posicionar-se en aquesta qüestió. Els mestres reclamen 6.000 noves contractacions i la reducció de dues hores lectives i per això mantenen la convocatòria de vaga per al 9 de febrer. Dimecres que ve els sindicats es reuniran amb Ensenyament per negociar la proposta de l’executiu, que, segons ha pogut saber l’ARA, va més enllà de les 3.500 noves contractacions. La conselleria ha ofert negociar la contractació de 2.850 mestres addicionals a repartir entre els cursos 2018/2019 i 2019/2020. L’oferiment no detalla, però, si se suprimiria la segona hora lectiva que demanen els mestres.

Compromís en renda garantida

També en el capítol de renda garantida influirà la reunió del Govern amb un tercer actor. En aquest cas, l’executiu es trobarà aquesta setmana amb els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP). El departament de Benestar Social incrementarà el seu pressupost a partir d’un altre fons interdepartamental dotat amb 45 milions d’euros, que, sumats als que ja estaven previstos, apugen la xifra de la renda mínima d’inserció (futura renda garantida de ciutadania) als 288 milions el 2017. A més, el Govern es compromet a desenvolupar completament la renda el 2020, dos anys abans del moment previst inicialment.

El document, que no especifica d’on es trauran els ingressos, també recull la creació d’un fons per lluitar contra el canvi climàtic, un per defensar el dret a l’habitatge i un altre contra la corrupció, a més de l’impuls d’un banc de terres i noves mesures de transparència. I, esclar, el compromís amb el referèndum que recull explícitament el projecte de pressupostos. Les bases de la CUP seran les que decidiran si té més pes el que s’hi inclou que el que no han pogut aconseguir. Els cupaires ja han advertit que no acceptaran “xantatges”.

Les tres claus del document

3.500 mestres: Una hora lectiva menys per als docents. L'impacte: 140 milions.

Renda garantida: Els recursos s'amplien en 45 milions fins a un total de 288 milions.

Impost ambiental: Els tribut als cotxes que més contaminen entrarà en vigor el 2017.