Pressupostos del Govern, l'Estat i Barcelona: tres negociacions entrellaçades (una altra vegada)

BarcelonaEls governs català i espanyol i l'Ajuntament de Barcelona han començat l'any de la mateixa manera: amb els pressupostos prorrogats. Els ritmes a l'hora d'elaborar els comptes en cada una de les tres administracions, però, són diferents. A Madrid, per exemple, encara no han començat oficialment les negociacions amb els grups i el govern espanyol tampoc ha acabat de fer els números. A banda i banda de la plaça Sant Jaume, en canvi, les converses amb els partits estan en marxa, tot i que al consistori barceloní van quedar estroncades després que l'alcalde, Jaume Collboni, constatés que no podia portar els comptes al ple perquè no tenia prou suport per aprovar-los. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, tampoc ha fet públics tots els números que ja negocia amb els grups –parla d'un total de 2.400 milions d'euros–. Cap d'aquests tres escenaris, però, és independent dels altres, sinó que són negociacions que estan entrellaçades o que en algun moment s'encreuaran.

La prova del vincle entre els tres comptes és que al darrere hi ha els mateixos actors, amb republicans i socialistes al capdavant. El PSC es torna a erigir en el principal soci potencial per tirar endavant els comptes del Govern. De fet, les reunions entre les dues parts s'han intensificat en les últimes setmanes. El PSC, amb tot, continua assegurant que fins que no es compleixin els compromisos pactats en els pressupostos de l'any passat –l'ampliació de l'aeroport, la B-40 i el Hard Rock– no entraran a negociar els números del 2024. El Govern també manté contactes amb els comuns, la CUP i Junts. Les reunions amb els cupaires i amb els comuns també són més freqüents que amb el partit de Carles Puigdemont.

Els comptes estatals, més lents

La negociació entre el Govern i els socialistes serà clau per saber si hi ha pressupostos a Catalunya, però també a l'Estat. ERC és un dels partits a qui el PSOE haurà de trucar per acordar els comptes estatals, però no l'únic, perquè també necessitarà el suport de Junts –a més del de Podem, el PNB i EH Bildu–. "Són dues qüestions que han d'anar en paral·lel i tots n'hem de ser responsables", deia a principis de gener la portaveu dels republicans, Raquel Sans, en declaracions a l'agència Efe. És la manera més explícita que ha fet servir Esquerra per assegurar que l'aprovació dels comptes en una administració i a l'altra estarà lligada. Des del govern espanyol asseguren que les negociacions per als comptes estatals no han començat "formalment", però que s'està començant a "avançar feina" amb els grups. Assumeixen, en aquest sentit, que no serà senzill que els comptes tirin endavant, com en el precedent dels tres decrets de fa unes setmanes.

Ara bé, a l'Estat l'elaboració dels comptes va més endarrerida que a la Generalitat. Fonts del ministeri d'Hisenda expliquen que encara han d'aprovar els objectius d'estabilitat per a aquest any, que és probable que els tombi la majoria absoluta del PP al Senat. Per això la ministra María Jesús Montero ha anat responsabilitzant el PP del fet que els comptes s'hagin d'acabar fent amb els objectius de l'any passat, quan la previsió del govern espanyol per a aquest any donava més marge a comunitats autònomes i ajuntaments. Així, les mateixes fonts calculen que fins a finals de febrer o principis de març no podran presentar els números, informa Ot Serra.

Socialistes i republicans també podrien negociar uns tercers comptes: els de Barcelona. Ara bé, abans de tornar a posar els pressupostos sobre la taula –Collboni els va haver de retirar de la comissió d'Hisenda a finals d'any per manca de suports–, el PSC vol lligar una coalició de govern. Socialistes i republicans han augmentat els contactes per negociar si passen a compartir govern. Del resultat d'aquestes negociacions en dependran els números municipals, que també necessitarien el suport afegit dels comuns o de Junts.

Les demandes dels grups per als pressupostos catalans

PSC

Les demandes que ha fet públiques el PSC per als pressupostos del 2024 impliquen prioritzar tres àmbits: educació, habitatge i seguretat. Exigeixen augmentar un 10% el pressupost en educació, incorporar 10.000 pisos al parc de lloguer social i elaborar un decàleg de seguretat.

Junts

Junts no ha fet públiques mesures concretes, i fonts de la formació consideren que el Govern té "desinterès" per negociar amb ells. Amb tot, posen sobre la taula diverses condicions per negociar els comptes que passen, per exemple, per una "rebaixa de la pressió fiscal", per "assegurar que Catalunya no perdi pistonada en grans projectes de país" i també en recerca i innovació, a més de "potenciar la llengua i la cultura catalanes". També demanen "donar resposta" a les "necessitats" en salut, educació i seguretat.

En Comú Podem

Els comuns insisteixen que primer volen fer un "seguiment" dels compromisos acordats en els comptes del 2023, però, sense detallar encara mesures concretes, fixen com a prioritat abordar "totes les crisis" que ha patit Catalunya aquest any: educació, salut, habitatge i protecció social. "Són grans elements als quals el pressupost ha de donar resposta", apunten fonts del partit. Sí que afirmen que continuar fent efectius els 10.000 habitatges públics serà un dels seus objectius, així com injectar recursos al sector educatiu, però també al de la salut. Aquest dilluns es tornaran a reunir per abordar els incompliments de l'any passat.

CUP

La CUP és dels partits que més mesures han fet públiques. Exigeix, d'entrada, aturar tots els macroprojectes, com el Hard Rock, la B-40 i la Ryder Cup. Entre les seves prioritats hi ha l'habitatge, la salut, el control de preus i el model de país. En aquest sentit, engloben diverses mesures en aquests quatre eixos: destinar 1.000 milions d'euros a habitatge social, regular els lloguers, recuperar serveis públics com el 061, destinar un 25% del pressupost a l'atenció primària i impulsar una reforma fiscal que passi, entre d'altres, per crear un nou tram en l'IRPF entre les rendes de 60.000 i 90.000 euros. Els anticapitalistes també defensen un model públic de gestió de l'aigua com una de les mesures per fer front a la sequera.

Govern

El Govern no tanca la porta a cap de les propostes. Fonts consultades asseguren, per exemple, que ja preveuen un augment del 9% del pressupost en educació i que dels 10.000 pisos que es van acordar en els comptes de fa un any n'hi ha com a mínim un 66% en marxa. En l'àmbit de la salut, el Govern també assegura que augmentarà en 3.000 milions d'euros el pressupost. Pel que fa als macroprojectes, manté el seu compromís de tirar endavant la B-40 i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Sobre el Hard Rock, continua a l'espera de l'informe mediambiental.