Les sis claus dels pressupostos de la Generalitat

BarcelonaEl Govern ha presentat aquest dimarts els pressupostos per al 2022, uns comptes que el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha qualificat "dels millors" de la història de la Generalitat. Els comptes començaran ara el tràmit parlamentari que els ha de dur a l'aprovació abans d'acabar l'any, per la qual cosa podran experimentar canvis depenent de com avanci la negociació.

Malgrat això, els comptes presentats per Giró a la cambra són els més expansius en ingressos i despeses. Aquests en són els principals punts:

Més despesa

La despesa prevista per al 2022 és la més elevada de la història de la Generalitat, amb 38.139 milions d'euros. En total, doncs, creix en 5.618 milions d'euros la despesa en comparació amb els comptes del 2020, que ja eren els més grans de la història perquè van superar els del 2010, els últims abans de les retallades per la crisi. D'aquesta xifra, 5.022 milions serà despesa addicional per als departaments de la Generalitat, mentre que la resta anirà a altres organismes del Govern.

Salut s'endú el bocí gros del pastís

D'aquests 5.022 milions d'increment de la despesa del Govern, el 29% se'ls endú el departament de Salut. Això vol dir que, entre l'increment previst per la Generalitat i l'arribada de fons europeus, la conselleria comptarà amb un pressupost d'11.171 milions, un 15% superior, és a dir, 1.456 milions d'euros més que el 2020.

L'increment inclou un fons especial per fer front a la despesa sanitària extra derivada de la pandèmia. Entre els anys 2020 i 2021 l'Estat ha transferit més de 3.000 milions a la Generalitat com a ingressos extraordinaris procedents de l'anomenat fons covid, però el govern espanyol va informar les comunitats que l'any vinent ja no es podran acollir a aquestes transferències, per la qual cosa Giró ha optat per reservar 500 milions d'euros per a possibles eventualitats, tot i que s'ha mostrat optimista que l'executiu de Pedro Sánchez acabi reconsiderant la decisió i mantingui les ajudes a les comunitats.

Educació i Drets Socials, les altres beneficiades

El departament d'Educació és, a banda de Salut, l'únic que obté un increment pressupostari superior als 1.000 milions d'euros –concretament, 1.009–, mentre que el de Drets Socials s'hi queda a prop, amb 905 milions més que el 2020. En total, aquestes dues conselleries augmenten el pressupost un 17,8% i un 30,5%, respectivament. Educació gastarà 6.681 milions i Drets Socials 3.869 milions.

Habitatge social: lluny de les demandes de la CUP

Per polítiques, una de les reivindicacions de la CUP era que la d'habitatge arribés als 1.000 milions, però el mateix Giró ha considerat la xifra inabastable en la conjuntura actual i els comptes presentats pel Govern deixen el total de les partides d'habitatge en 770 milions d'euros. No obstant això, el pressupost les apuja en 410 milions, més del doble que el 2020.

Més enllà de la despesa, l'habitatge s'emporta 529 milions en inversió, un 14,1% del total previst als comptes, la segona partida més gran només superada pels 585 milions d'inversió en sanitat.

Els fons europeus, base de l'expansió pressupostària

El Govern espera rebre 2.142 milions d'euros procedents dels fons Next Generation de la Unió Europea. D'aquests, 614 corresponen als fons REACT, que la Generalitat rep directament de les institucions comunitàries, mentre que 1.528 milions són del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que gestiona el govern espanyol i transfereix com vol a les comunitats autònomes. Aquesta injecció de diners procedents de Brussel·les representa quasi la meitat de l'increment de la despesa, de 5.618 milions, respecte als comptes del 2020.

El departament més afavorit pels Next Generation serà el de Drets Socials, amb 633 milions d'euros extres. El seguiran les conselleries d'Educació, amb 405 milions; Sanitat, amb 319 milions; Polítiques Digitals i Territori, amb 299 milions; Empresa i Treball, amb 200 milions, i Acció Climàtica, amb 149 milions. La resta de fons es repartiran entre Universitat, Igualtat i Cultura.

Més personal, sobretot a Salut i Educació

La Generalitat té previst contractar 28.882 treballadors més el 2022, un increment de l'11,6% respecte a la plantilla del 2020, tant amb personal fix com temporal. Així, el sector públic català arribarà als 276.000 treballadors. D'aquests, Salut s'endú el principal increment, amb 17.663 contractacions.

Segons el Govern, uns 7.351 llocs de treballs nous són temporals, dels quals uns 4.500 seran places de docents al sistema educatiu. A més, entre els nous treballadors contractats també hi ha els aproximadament 2.000 empleats de l'Hospital Sant Joan de Reus, que s'ha incorporat a la xarxa d'hospitals de titularitat pública.