Els pressupostos, davant la seva última oportunitat

BarcelonaDimecres al vespre pràcticament tothom entre les files d’Esquerra i del PSC donava per morts els pressupostos de la Generalitat per al 2023. El cul-de-sac en què havia entrat la negociació amb la B-40 semblava aleshores un escull impossible de superar, encara més després que els socialistes no haguessin acceptat les esmenes dels republicans a la seva moció sobre el Quart Cinturó. Però el gir inesperat de guió que va suposar que dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès, cedís finalment davant de Salvador Illa i accedís a tirar endavant la ronda Nord ha donat una segona vida als comptes, la viabilitat dels quals començaran a explorar aquest dilluns mateix els negociadors del PSC i ERC, que reprendran les converses quan ja creien que no haurien de veure’s més.

Les dues delegacions es trobaran per abordar els últims serrells d’un acord que des del Govern consideren que, un cop eliminat l’escull de la B-40, ha de ser imminent, però pel qual des del PSC no es té gens de pressa. Aquest serà el primer tema de debat sobre la taula: establir què falta per tancar un pacte. Dijous al Parlament el mateix Illa i el diputat socialista Jordi Terrades donaven algunes pistes de per on poden anar les converses els pròxims dies i apuntaven a aspectes com l’augment en un 7% de les tarifes de serveis socials, destinar 200 milions d’euros més a la llei de barris i 150 a la llei de la ciència, destinar el 25% de la despesa en Salut a l’atenció primària, i també l’ampliació de l’aeroport.

Carpeta tancada

La referència al Prat és la que va fer saltar les alarmes al Govern, que considera que aquesta és una carpeta que ja s’havia tancat en la negociació buscant una fórmula que sense parlar explícitament d’“ampliació” de l’aeroport sí que ho fes de millorar-ne les capacitats. El temor de l’executiu català és que un cop ja ha cedit amb la B-40, ara els socialistes vulguin tornar a abordar aspectes de la negociació que ja s’havien superat. Dijous Aragonès es va mostrar taxatiu en la seva compareixença per assumir el cost de desdir-se amb el Quart Cinturó: “Ja no hi ha cap excusa ni cap escull”.

El cert és que després de la cessió del Govern el PSC té més difícil desmarcar-se d’un acord de pressupostos que, des del prisma partidista, no li convé perquè suposa donar oxigen a un rival directe i permetre-li fins i tot tenir l’oportunitat d’esgotar la legislatura. De moment, els socialistes han anat posant aigua al vi a l’optimisme dels republicans subratllant que encara queden aspectes a negociar i, en una mostra que no tenen pressa per tancar el pacte, ajornant fins avui la represa de les negociacions al·legant que “les agendes” d’uns i altres no permetien trobar un forat el cap de setmana per reunir-se.

Els socialistes hauran aprofitat aquestes hores per ressituar-se, ja que el gir d’Aragonès els va agafar per sorpresa quan tenien coll avall que no hi hauria pressupostos. Tot el que va passar dimecres al ple semblava, de fet, dissenyat per evidenciar el final de la negociació. Als retrets d’Illa al president de la Generalitat durant la sessió de control per haver reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que forcés el PSC a aprovar els comptes, s’hi van sumar la decisió dels socialistes de rebutjar les esmenes d’Esquerra a la seva proposta sobre la B-40 i la maniobra amb el decret de pròrroga. Una jugada, aquesta última, cuinada conjuntament entre Junts i el PSC i que va acabar sent decisiva per al desenllaç dels esdeveniments.

Pinça Junts-PSC per la pròrroga

Però ¿en què va consistir la maniobra amb el decret de pròrroga i per què va acabar sent decisiva? La jugada que van treballar Junts i el PSC –i que va comptar amb l’assessorament d’ex alts càrrecs del Govern– va ser la d’obligar l’executiu a tramitar com a projecte de llei el decret de pròrroga pressupostària –un text molt tècnic que bàsicament autoritza diverses entitats públiques a endeutar-se mentre dura la pròrroga–, un gest inèdit al Parlament que històricament sempre ha acceptat el decret sense més ni més. I per què ho van fer? Doncs perquè els dos grups entenien que d’aquesta manera podien prendre el control de la pròrroga i que fos la cambra catalana –on ERC, com ja s’ha vist, sua per tirar endavant pràcticament qualsevol votació– la que tutelés l’execució dels pressupostos i decidís, per exemple, l’ampliació de la despesa en Salut o l’actualització de l’indicador de renda de suficiència (IRSC). Una manera, en definitiva, d’intentar que els escassos triomfs pressupostaris que permet una pròrroga se’ls adjudiqués el Parlament i no el Govern. Aquesta futurible pèrdua de poder per a l’executiu català va ser un dels detonants que van portar Aragonès a imposar el gir de 180 graus amb la B-40, una decisió arriscada perquè evidenciava la debilitat de l’executiu i li generava tensions internes al partit, però que també li permetia traslladar la pressió de nou al PSC, que després de dies centrant el debat en la B-40 veia com s’encaria de sobte rebutjar els pressupostos.

L’últim intent

Amb aquest nou escenari, doncs, es reobre aquest dilluns la negociació. En l’interval entre dijous i ara, hi ha hagut temps suficient perquè Esquerra celebrés el seu congrés a Lleida i perquè les bases dels republicans avalessin àmpliament l’estratègia d’Aragonès i també una ponència política en què es diu clarament que tant l’ampliació de l’aeroport com l’aposta pel Quart Cinturó són projectes “anacrònics”. Un redactat que ara caldrà veure si té algun impacte en les converses entre el Govern i el PSC, que des d’aquest dilluns estudiaran si hi ha marge per ressuscitar uns pressupostos que no fa ni cinc dies semblaven haver escrit ja el seu epitafi.