Els pressupostos de les commemoracions espanyoles multipliquen el del Tricentenari del 1714

BarcelonaEl PP, Ciutadans i el PSC han criticat els últims dies la "despesa excessiva" que preveuen fer la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona el curs vinent per commemorar els 300 anys del final de la Guerra de Successió, que va implicar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya i que la Corona d'Espanya passés dels Àustries als Borbons. Aquests partits -algun ha apel·lat a la desnutrició infantil- s'han mostrat contraris a invertir en una efemèride que, per la temàtica de la commemoració i perquè arriba en un moment marcat pel procés cap a l'estat propi, tindrà un contingut i una lectura política evidents. Les dues administracions preveuen invertir més de 3,5 milions d'euros en el Tricentenari. La xifra no està tancada, però queda molt lluny del que, amb crisi o sense, el govern espanyol del PSOE o del PP, comunitats, diputacions i ajuntaments espanyols han gastat en altres efemèrides, que, en alguns casos, s'han commemorat durant quatre o cinc anys. 28 milions va costar celebrar a Madrid el bicentenari de la revolta del 2 de maig del 1808 contra els francesos; 21 milions es van pagar a Cadis entre el 2007 i el 2012 pel bicentenari de la primera Constitució espanyola, la liberal del 1812, i des del 2010 se n'han invertit 8,3 a Granada pel mil·lenari de la fundació del reialme musulmà, l'any 1013. Unes dades que per força són aproximades, ja que són difícils d'espigolar.

Inversió limitada

A Catalunya, dos mesos després de la presentació de la celebració del Tricentenari que van fer Artur Mas i els comissaris Toni Soler (Ajuntament de Barcelona) i Miquel Calçada (Generalitat), s'ha generat polèmica. El Govern ha licitat l'oficina tècnica, encarregada d'organitzar els actes a escala nacional, per 930.000 euros. El concurs l'ha guanyat una empresa del germà del president de la CCMA, Brauli Duart. A Presidència expliquen que fins al setembre no sabran quant costarà tot, però ja avisen que en cap cas la xifra es doblarà "ni res que s'hi assembli".

L'Ajuntament, que ara espera trobar algun mecenes privat, presentarà el 2 de juliol el programa per a tot l'any. El cost de les activitats i la campanya serà d'uns 2,5 milions, segons fonts municipals. Una quantitat inferior a la que, per exemple, costen les Festes de la Mercè o el festival Grec.

Amb els diners de Caja Madrid

Tot plegat, a una distància còsmica dels 28 milions d'euros que va dedicar el govern autonòmic d'Aguirre, del PP, als actes de Madrid. La lideresa va donar-los un aire patriòtic i no es va estar de res. Va atorgar una subvenció finalista a Telemadrid de 15 milions per produir Sangre de mayo , un fracàs de públic i crítica dirigit per José Luis Garci. I va fer que Caja Madrid en pagués 10 per patrocinar els actes, que van tenir l'escriptor Arturo Pérez-Reverte entre els comissaris. L'entitat, ara Bankia, va ser rescatada per l'Estat el 2012 a causa de la mala gestió, massa exposada, es va dir, a criteris polítics.

La comunitat va aportar 600.000 euros i l'Ajuntament de Madrid -llavors presidit per Alberto Ruiz-Gallardón- 2,4 milions a la Fundación Dos de Mayo, Nación y Libertad, dirigida per l'historiador Fernando García de Cortázar. L'ens va rebre acusacions d'"obscurantisme" del PSOE i IU.

Quan Madrid commemorava el bicentenari, va esclatar una crisi sense precedents. En plena recessió, arribarien dos aniversaris més, en aquest cas a Andalusia: el bicentenari de la Constitució del 1812 i el mil·lenari del Regne de Granada.

El més sonat va ser el de la Constitució de Cadis, presentada com un model de convivència entre espanyols. S'hi van implicar ens locals, autonòmics i l'Estat. Entre el 2007 i el 2012 el consorci hi va administrar 21 milions. La crisi, la mala gestió i l'esbroncada política van fer que el pressupost per al 2012 fos modest i en deslluís el tram final. Als 21 milions se n'hi van afegir 5 més per la Cimera Iberoamericana a la ciutat. Cadis va buscar patrocini de grans empreses (algunes vinculades a l'Estat), ens públics i caixes, a més de l'assignació de l'administració. RTVE, Canal Sur, Iberdrola, Movistar, Unicaja, Iberia i Cajasol van ser-ne patrons.

La Junta s'hi posa bé

El cas del mil·lenari del Regne de Granada és similar. El 2010 la Junta d'Andalusia (PSOE) hi va injectar 3 milions per arrencar, i altres administracions 670.000 euros. L'esdeveniment és d'"excepcional interès públic" per a l'Estat, i això permet captar mecenes via bonificacions fiscals. Les administracions hi han posat uns 1,5 milions el 2011, el 2012 i el 2013, respectivament, i la resta (més de 7 milions) Iberia, Movistar o les caixes. La Caixa, per exemple, ha finançat l'exposició La cara de Granada .