El Parlament comença a tramitar els pressupostos de la mà dels comuns

BarcelonaUn mes després de segellar l'acord entre el Govern i els comuns per als pressupostos del 2020, aquest dimecres el Parlament ha donat llum verda a la tramitació dels comptes a la cambra catalana -el projecte de llei de pressupostos i també la llei d'acompanyament-. L'objectiu és aprovar-los en el ple previst per al 18 de març. Tots els grups de l'oposició han presentat esmenes a la totalitat que no s'han aprovat gràcies a l'acord entre JxCat, ERC i els comuns per tirar endavant els pressupostos. En total, els comptes per a aquest any preveuen un augment de la despesa de 3.070 milions d'euros respecte als comptes del 2017, a més d'una reforma fiscal a partir de la qual el Govern preveu recaptar més de 552 milions d'euros a l'any. Unes xifres que el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, creu que demostren que són "uns molt bons pressupostos", però ha retret que les limitacions de l'Estat els facin uns comptes "imperfectes". I en aquest sentit, Aragonès ha mostrat el desig que el 2030 Catalunya ja sigui "un país lliure" i, per tant, pugui tenir els seus propis pressupostos.

Malgrat que seran els primers comptes que aprovarà com a conseller d'Economia, no és la primera vegada que Aragonès està implicat en la negociació pressupostària. Tampoc és la primera en què fa un pronòstic de futur. L'any 2013 el llavors portaveu econòmic d'ERC va ser el principal negociador dels republicans en els comptes de CiU que acabarien aprovant al Parlament. Aleshores, a les portes de la consulta del 9-N, Aragonès va apuntar que aquella havia de ser l'última vegada que acordaven uns comptes autonòmics. "Aquest ha de ser l'últim pressupost autonòmic de la Generalitat, perquè per fer els pressupostos que necessita Catalunya, el que necessitem és un estat independent", va destacar. Aquest dimecres no ha parlat tant a curt termini com aleshores –com a conseller, Oriol Junqueras també va manifestar el 2017 el desig que aquells fossin els últims comptes autonòmics– i s'ha limitat a visualitzar un horitzó a deu anys vista.

"L'esforç de la Generalitat no ha anat acompanyat del suport de l'Estat", ha afirmat durant la seva intervenció a l'hemicicle de la cambra. Així, ha retret al govern espanyol que "hagi exigit l'objectiu de dèficit als ajuntaments mentre es reservaven màniga ampla per endeutar-se i deixant l'estat del benestar a la intempèrie". A més, el conseller d'Economia també ha recordat el "dèficit fiscal crònic" de Catalunya. Per tot plegat, ha defensat la tesi de reivindicar un referèndum d'autodeterminació al mateix temps que s'aproven uns pressupostos autonòmics: "Són uns pressupostos que es gestionen dins d'un marc jurídic i polític autonòmic". Malgrat tot, Aragonès ha justificat la seva posició amb una cita de Joan Fuster: "Les nostres contradiccions són les nostres esperances". I ha afegit: "Qui no canvia la realitat, no té contradiccions".

En el seu discurs, Aragonès ha volgut posar en valor les negociacions amb els comuns i ha subratllat la capacitat del partit d'Ada Colau i també dels partits que conformen el Govern, JxCat i ERC, de "superar ambicions electorals i construir un país més just". En aquest sentit, ha tornat a estendre la mà al PSC i la CUP per ampliar els suports per als comptes, tal com ja va fer en la comissió d'economia de fa dues setmanes en què va presentar el projecte de llei. "Estic convençut que el PSC i la CUP no són tan lluny d'uns pressupostos que destinen tres de cada quatre euros a polítiques socials", ha afirmat. Rebutjar-los, els ha dit, seria un acte "d'irresponsabilitat".

El PSC rebutja els comptes i continua reclamant canvis

"Si sortim de la zona de confort, podem ampliar els suports durant el tràmit parlamentari", ha insistit dirigint-se directament als socialistes: "En altres ocasions han aprovat pressupostos que ni de lluny presentaven xifres com les d'aquests". D'entrada, la portaveu econòmica del PSC al Parlament, Alícia Romero, no ha descartat reconsiderar el seu rebuig actual als pressupostos, però ha reclamat al Govern que accepti nombrosos canvis. "O ens accepten algunes esmenes que presentarem, que en presentarem moltes perquè nosaltres propostes en tenim, o, si no, seguirem amb aquest vot contrari als pressupostos que ens presenten", ha explicat.

De tota manera, els socialistes no han retirat l'esmena a la totalitat -que s'ha rebutjat- i s'esperaran a tot el tràmit parlamentari, tot i que fonts del partit asseguren que la seva posició, ara per ara, és inamovible. De fet, durant la seva intervenció, Romero ha acusat el conseller d'Economia de no voler negociar els pressupostos amb els socialistes. "Només han volgut dialogar amb els comuns. Amb nosaltres no hi han volgut parlar", ha criticat Romero, que ha mostrat la seva "decepció" pel Govern, però també pels comuns. "Decepció de soci, amb el seu vot aguanten un Govern que agonitza i no permeten un nou escenari que es presenta", ha retret al grup que lidera Jéssica Albiach al Parlament.

Ara bé, la mateixa Albiach ha retret als socialistes que no vulguin avalar uns pressupostos de la Generalitat si reclamen aprovar-ne uns de nous a l'Estat. "Per què els que volen pressupostos de l'Estat són incapaços de mullar-se per uns pressupostos de la Generalitat, senyors del PSC?", ha preguntat la diputada dels comuns, que també ha fet servir aquest paral·lelisme per als comptes que els socialistes han aprovat a l'ajuntament de Barcelona. Malgrat el pacte amb el Govern, Albiach ha recordat que el seu posicionament no vol es tradueix en un aval a la gestió de l'executiu català: "En cap cas suposa un aval a la pèssima gestió del Govern de la Generalitat. Torra està tocant al seu final".

La CUP manté el seu 'no'

En aquest sentit, la diputada socialista ha tornat a reclamar a Torra que convoqui eleccions abans d'aprovar els pressupostos per "no hipotecar la vida d'un futur govern". Sobre aquesta qüestió, Aragonès ha reconegut que no seran els comptes que aplicarà el Govern actual, perquè Torra va decidir avançar les eleccions. Malgrat tot, ha afegit: "L'estabilitat política no és immobilisme, sinó el que ens permet avançar i transformar-la". "Es pensen que si fossin els pressupostos que posessin fi a l'austeritat no els votaríem?", ha contestat la diputada de la CUP Maria Sirvent a l'emplaçament d'Aragonès, que ha tornat a tancar la porta a donar suport als comptes perquè suposen un "intercanvi de parcel·les de poder entre els seus impulsors".

"Quin és el fi superior que justifica aprovar aquests pressupostos?", ha preguntat Sirvent al Govern i als comuns, que ha assegurat que "no millora la sanitat ni l'educació pública per posar-la als nivells que es mereixen". La diputada cupaire ha presentat els comptes com a "continuïstes" dels del 2017, uns pressupostos que el Govern va negociar amb la CUP i que els anticapitalistes van acabar aprovant. Precisament, Sirvent ha justificat la seva posició per impulsar el referèndum de l'1-O: "Els vam aprovar perquè eren imprescindibles per fer el referèndum. Però ara resulta que ens van mentir".

El president de la Generalitat, Quim Torra, havia obert el debat, en un fet inusual –acostumen a intervenir-hi només els consellers d'Economia– per marcar perfil. "No són els pressupostos que voldríem mentre no siguem independents", ha afirmat Torra, que ha tornat a recriminar al govern espanyol el "llast" que provoquen per a l'economia catalana "els incompliments de l'Estat". De tota manera, el president de la Generalitat ha defensat els comptes pactats amb els comuns i ha assegurat que situen la despesa departamental en "el valor més alt dels últims deu anys". La intervenció de Torra només ha estat contestada per la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, que ha carregat contra els pressupostos i ha assegurat que "deixen molt a desitjar". En aquest sentit, ha tornat a reclamar al Govern que elimini "xiringuitos i xarxes clientelars" per obtenir més recursos i destinar-los a l'àmbit social. El diputat del PP Santi Rodríguez ha posat "l'etiqueta de marxista" als comptes un cop ha intervingut Aragonès.

Els comuns volen negociar els diners de la flexibilització del dèficit

Malgrat pactar els comptes amb l'executiu català, els comuns volen millorar l'acord, i dimarts la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ja va demanar al Govern que destini a l'àmbit social els diners que puguin aconseguir de la flexibilització del dèficit de les autonomies que va autoritzar el govern espanyol en l'última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Una xifra que els comuns calculen que seria d'uns 480 milions d'euros més.

De fet, en la seva intervenció a la sessió de control al president, Albiach ha tornat a reclamar a Torra que destini aquests diners a partides que consideren prioritàries: infància, dependència, habitatge i cultura. En aquest sentit, ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, tornar a obrir la taula de negociació dels comptes per debatre a què s'han de destinar aquests diners. Torra ha obviat aquesta petició, però sí que li ha reclamat a la líder dels comuns al Parlament que, ara que Catalunya en Comú és present al govern estatal, lluitin per aconseguir una flexibilització del 0,3% de l'objectiu de dèficit i que no es quedi en el 0,2%. "Pas a pas", li ha respòs Albiach. El president de la Generalitat, a més, ha retret a l'executiu espanyol que no retorni "els 443 milions d'euros de l'IVA".

De moment, la conselleria d'Economia i els comuns ja han tingut les primeres converses per decidir a què destinaran els diners provinents de la flexibilització del dèficit. Segons fonts consultades, sobre la taula hi ha les quatre prioritats que Albiach ha defensat durant el ple d'aquest dimecres, de les quals, la dependència seria un dels aspectes en què les dues parts estarien d'acord en reforçar pressupostàriament. La negociació, però, ha de continuar en els propers dies.