De pressionar pel Hard Rock a aparcar-lo: en què ha cedit Illa per arribar a la presidència?

BarcelonaL'últim tram de la legislatura, el PSC va tenir la paella pel mànec en les negociacions amb el govern d'ERC, a qui la sortida de Junts de l'executiu va abocar a haver d'explorar aliances amb Salvador Illa per salvar lleis i pressupostos. Per obtenir els seus vots als comptes, els republicans van haver d'empassar-se projectes que ideològicament rebutjaven: el casino del Hard Rock, la B-40 al Vallès i abordar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. El PSC argumentava que portarien "prosperitat" a Catalunya, i durant la campanya del 12-M, es va comprometre a impulsar-los des de la Generalitat si hi arribava. Però ara que el que està en joc és la investidura de Salvador Illa, s'ha girat la truita i és el PSC qui ha hagut de baixar del burro per aconseguir els vots d'ERC i dels comuns, contraris a aquests macroprojectes. On s'han mogut els socialistes perquè Illa sigui president?

Després del sainet del Hard Rock en la negociació de pressupostos del 2024 –i que va acabar amb l'avançament electoral a Catalunya–, els negociadors d'ERC i els comuns han aprofitat l'ocasió per forçar els socialistes a comprometre's a eliminar el privilegi fiscal al Hard Rock previst a la llei, tal com els de Jéssica Albiach havien plantejat durant les converses sobre els comptes de 2024. Segons comuns i republicans, treure de la llei la rebaixa fiscal al 10% en l'impost als casinos –que entrarà en vigor quan el Hard Rock aixequi la persiana– farà inviable a la pràctica aquest complex turístic al Camp de Tarragona.

Durant les converses, els comuns van exigir al PSC una clàusula que especifiqués que el Govern "no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard Rock", un redactat que els negociadors socialistes van acabar assumint a última hora de dimarts, segons les fonts consultades per l'ARA. Ara bé, ni aquest pacte ni el d'ERC recullen el compromís de no aprovar el pla director del Hard Rock, l'eina administrativa que hi ha de donar llum verda i que fa deu anys que s'arrossega (amb sentències contràries del TSJC pel mig). Després de pactar els pressupostos del 2024, Illa va assegurar que Aragonès li havia donat "garanties" que el pla director tiraria endavant –més tard, es va saber que el Govern va aprovar renegociar la venda dels terrenys del Hard Rock mitja hora abans de pactar-hi–. En campanya Illa va negar-se en rodó a aturar-lo per raons de seguretat jurídica, tot i que sí que es va obrir a explorar possibles canvis fiscals.

B-40 i aeroport

La B-40 també ha estat una de les infraestructures per les quals més ha batallat el PSC, tant al Parlament com al territori. Va ser el macroprojecte que més va tensar la negociació de pressupostos del 2023, que va acabar amb una compareixença d'Aragonès cedint públicament a construir el tram entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès, tot i l'oposició d'ERC al territori. "Assumeixo la contradicció, el cost polític i el personal", va dir Aragonès. Ara, i a petició dels comuns, el PSC s'ha compromès a no allargar la carretera fins a Granollers aquesta legislatura, després que Illa ho hagi defensat al llarg dels últims anys: "Defenso que això no ha de parar, defenso un Quart Cinturó sencer", deia ja el febrer del 2023.

Amb la mateixa vehemència ha reivindicat l'ampliació de l'aeroport. "Com ha de venir la gent? En patinet?", va ironitzar Illa en campanya. Però la fórmula pactada entre republicans i socialistes per donar un "impuls" i "transformar" el Prat preservant la Ricarda sembla descartar, d'entrada, el projecte d'ampliació de la tercera pista de l'aeroport tal com l'havia plantejat Aena (i defensat el PSC). Caldrà veure, però, per quina fórmula es decanta la comissió mixta entre l'Estat i la Generalitat, ara que estarà íntegrament pilotada per dirigents socialistes.

Govern en solitari

Com argumenta el PSC aquests canvis de posició? Des de les files socialistes es remeten a les paraules de la número 2 del PSC, Lluïsa Moret, que ha celebrat els pactes tancats amb forces progressistes perquè Catalunya "avanci" (les úniques declaracions que ha fet en públic –en concret, a la xarxa X– sobre els acords). Més enllà del gir acceptant un "finançament singular" per seduir ERC, els socialistes també han cedit en el pla pilot de la renda bàsica universal, una mesura d'ERC contra la qual han carregat durant anys, i la xarxa d'oficines de la Generalitat a l'exterior, que accepten continuar ampliant.

Tot i així, el compliment d'aquests acords quedarà en mans d'un govern socialista que, a l'espera del que decideixin les bases d'ERC en la consulta de divendres, es perfila com un executiu en solitari: els comuns demanen "temps" per valorar si reclamen entrar-hi, mentre que els republicans descarten governar amb el PSC més endavant. D'aquest executiu, fins ara, se'n sap poc: Illa només va anunciar durant la campanya electoral en qui confiaria per a la conselleria d'Interior, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i per a la direcció general de la Policia, el major dels Mossos d'Esquadra durant el Procés, Josep Lluís Trapero. I és que la seguretat per als socialistes ha estat i serà un tema cabdal aquesta legislatura.