Pressió a Navarro perquè replantegi el no a la consulta

Barcelona"Ens reafirmen en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d'Espanya". Aquesta consigna, que va avalar per àmplia majoria el PSC en el consell nacional del 17 de novembre abans de l'acord per la pregunta i la data de la consulta, pesa ara sobre Pere Navarro. En virtut de la premissa aprovada pel màxim òrgan del partit entre congressos, el diputat Miquel Iceta -i altre cop home fort a la cúpula- va advertir que el PSC votarà el 16 de gener en contra de la petició al Congrés del traspàs de la competència per convocar referèndums invocant l'article 150.2 de la Constitució.

Però mentre Iceta deixava clar el sentit de vot en una entrevista a TV3, anava creixent el nombre de càrrecs locals del seu partit que voten a favor de mocions de suport a la celebració de la consulta el 9 de novembre del 2014. Amb almenys quatre dels 20 diputats disposats a trencar la disciplina de vot el 16 de gener, el risc de fractura és tan alt que fins i tot quadres intermedis del PSC normalment afins a Navarro estan mediant per aconseguir una solució intermèdia que podria passar per l'abstenció en la votació. Fonts socialistes han explicat a l'ARA que alguns dels que estan mediant són el diputat per Tarragona Xavier Sabaté; el primer secretari de Girona, Juli Fernández, i el diputat de Granollers Jordi Terrades. Es tracta de dirigents de diferents punts del territori que veuen com cada cop és més difícil rebatre la percepció que tenen els ciutadans que consideren que el PSC ha renunciat a defensar el dret a decidir.

Enrocat en el no al 150.2

I és que quan es va celebrar aquell consell del 17 de novembre en què els dirigents crítics van quedar en minoria defensant la via del 150.2, l'aparell de Nicaragua veia lluny un acord ampli per la pregunta i la data de la consulta. L'objectiu del primer secretari era obtenir un aval per baixar de l'autobús del procés sobiranista i evitar més desavinences amb el PSOE al Congrés votant en contra de la petició del traspàs de la competència per celebrar la consulta. Amb l'acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sobre la taula, l'escenari ha canviat del tot, però Navarro s'ha compromès a fer complir la decisió que va avalar més d'un 83% del consell nacional.

És per aquest motiu que per ara la cúpula del partit està enrocada a votar no el 16 de gener. "No volem anar a Madrid i que ens diguin que no", va assegurar Iceta, que va subratllar que el PSC ja ha votat sis cops en contra de l'article 150.2 en els últims anys. Va afegir que estava convençut que els díscols respectaran la decisió "democràtica" presa pel consell i no votaran diferent i va afegir que, en tot cas, abans de fer-ho "haurien de renunciar a l'escó".

Però els crítics no estan disposats a cedir, i tot i que han estat amenaçats amb l'expulsió del grup parlamentari, alguns es plantegen aguantar fins a la votació per donar suport a la petició de la consulta al Congrés. "Jo no votaré en contra del 150.2 i Iceta no és ningú per dir-me que hauré de plegar abans. Prou de parlar de minories orgàniques, jo represento un socialisme majoritari", assegura, molest, un dels dirigents crítics. Un altre afegeix que ara Navarro no té "marge de maniobra" per culpa d'un consell nacional convocat precipitadament que va ser, al seu parer, "un error".

Però el que més va molestar els díscols va ser que Iceta argumentés que si en l'àmbit municipal hi ha càrrecs del PSC que voten mocions a favor de la celebració de la consulta el 9-N és perquè regidors i alcaldes actuen "en funció de la seva realitat local i per no buscar-se problemes". Aquesta situació s'ha donat, per exemple, a la ciutat de Badalona o en municipis com Flix, Olot i Caldes de Montbui. El cas més sonat és el del president del grup municipal del PSC a Barcelona, Jordi Martí, que ahir va abandonar el ple amb una altra regidora per evitar votar en contra d'una moció a favor de la consulta. "No ho fan per tacticisme, ho fan per convicció. L'aparell no s'adona que la gent es pensa que el PSC treballa perquè no hi hagi consulta. No es pot dir que s'està a favor del dret a decidir i obstruir-ho tot", lamenten els crítics.

Alcaldes que sí que votaran

Tot i això, més enllà de les habituals veus crítiques, a Nicaragua li comença a ser difícil controlar la polifonia territorial. Navarro ha insistit que la pregunta acordada per a la consulta no és "ni clara ni inclusiva" i que no es podrà celebrar mentre no hi hagi un acord amb l'Estat. "Si és una consulta il·legal jo no votaré", va dir Iceta. Però, en canvi, sí que pensen votar alcaldes com el de Terrassa -successor de Navarro-, Jordi Ballart, i el de Sabadell, Joan Carles Sánchez. Tots dos han expressat que si la consulta s'acaba celebrant votaran a favor que Catalunya sigui un estat -la primera pregunta- i en contra de la independència. Fonts pròximes a Navarro insisteixen que el líder del PSC no cedirà, però caldrà veure si podrà ignorar la pressió territorial i la d'almenys set dels seus 20 diputats, que alerten que si no canvia la ruptura serà inevitable.

Almenys 14 grups locals del PSC, a favor del 9-N

Els grups municipals del PSC d'almenys 14 municipis han votat a favor de mocions que donen suport a la celebració de la consulta el 9 de novembre del 2014, tal com recull l'acord que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van solemnitzar el 12 de desembre. Els socialistes que fins ara han donat suport a mocions d'aquesta naturalesa són els de Badalona, Olot, Ripoll, Flix -l'alcalde, Marc Mur, forma part de l'executiva del PSC-, Palafrugell, Igualada, Berga, Caldes de Montbui, Vic, Cervera, Arenys de Munt, Santa Coloma de Farners, Montblanc i la Bisbal d'Empordà. En el cas de Barcelona, el president del grup municipal, Jordi Martí, i la regidora Montse Sánchez van marxar del ple per no votar en contra. Així doncs, l'onada de descontentament amb el posicionament oficial del partit creix. De fet, càrrecs locals del PSC ja van expressar el seu desacord amb el rumb que prenia el partit després de la reconciliació de Pere Navarro amb el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que va implicar despenjar-se de la consulta.