El conflicte amb el català esquerda el Govern i complica el futur de la immersió
Pressió a Junts perquè no es despengi de l'acord, que aposta ara per consensuar-lo també amb les entitats
BarcelonaEl que dijous al migdia era un acord unitari per defensar el català a l'escola que unia en un mateix pacte ERC, Junts, el PSC i els comuns, aquest divendres és una nova esquerda al Govern. La decisió dijous al vespre de Junts de despenjar-se de l'acord deixa dos fronts oberts: una batalla política de pronòstic incert i la incògnita encara més gran de com els partits favorables a la immersió es defensaran legislativament de la sentència que obliga la Generalitat a implantar el 25% en castellà a les aules. I el temps s'acaba, ja que la justícia podria fer executar la sentència la setmana que ve.
El conflicte de fons és que, després del rebuig de l'acord per part de les entitats pro llengua, Junts ja no considera que el pacte blindi el català a les escoles, mentre que els altres tres partits mantenen que sí. La jornada s'ha centrat en els intents infructuosos d'ERC, el PSC i els comuns per pressionar Junts perquè recapaciti. El sisme és de tal magnitud que ha entrat en escena el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Per a ell és un "bon acord" que "enforteix l'ús del català" i sobretot dona una resposta a la justícia, pendent d'executar la sentència del 25%. "Compto que els quatre grups parlamentaris que han impulsat la llei amb molta responsabilitat hi seguiran donant suport", ha conclòs. JxCat ha insistit aquest divendres, però, en desmarcar-se'n i fonts del partit expliquen que aposten per vehicular un "nou consens" a través del Pacte Nacional per la Llengua, tal com ha demanat també Òmnium Cultural. Diputats com Elsa Artadi i Francesc Dalmases han demanat "disculpes" pel pacte de dijous i s'han compromès a no modificar la llei de política lingüística sense consens amb les entitats i la comunitat educativa.
Com Aragonès, el PSC i els comuns s'han llançat a pressionar JxCat. En declaracions a SER Catalunya, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha apel·lat al "sentiment catalanista" de Junts i ha demanat al partit que, "si aprecia la llengua", torni al "consens". La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha confiat que el partit de Carles Puigdemont rectificarà i fins i tot una forjadora de l'acord com l'exconsellera Irene Rigau, que no fa tant temps compartia partit amb membres de Junts, ha lamentat que un tuit "hagi desestabilitzat" la formació i l'hagi allunyat d'un acord que manté la immersió lingüística "de manera total". Mentrestant, entitats com l'ANC i el Consell per la República han seguit pressionant en sentit contrari assegurant que el pacte no és res més que una pista d'aterratge per al castellà a les aules. Una opinió que també comparteix Plataforma per la Llengua: el seu president, Òscar Escuder.
I ara què?
El que dijous era un acord a quatre bandes gestat al Parlament, ara s'ha convertit també en una patata calenta per al Govern. La intenció inicial era tramitar la reforma de la llei de política lingüística per la via d'urgència i tenir-la aprovada al Parlament en dues setmanes, però està per veure si es poden complir aquests tempos tenint en compte que Junts no donarà suport a la llei si no es pacta abans amb les entitats i els membres del Pacte Nacional per la Llengua; la qual cosa vol dir temps i equilibris per intentar mantenir en l'equació el PSC i els comuns. Temps que la part d'ERC del Govern avisa que s'acaba. De fet, aquest mateix divendres el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha traslladat l'acord al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a argument perquè s'eviti executar la sentència del 25%. Fonts republicanes consultades per l'ARA no aclareixen si Esquerra estaria disposada a aprovar els canvis legislatius només amb el PSC i els comuns.
Com s'ha arribat fins aquí?
Tot es va capgirar un cop es va fer públic l'acord dijous al migdia. Lluny d'interpretar-se que es blindava el sistema d'immersió i el català –com havia promès el Govern–, la lectura que fan entitats pro llengua i sectors independentistes és que per primer cop s'introdueix el castellà com a llengua d'aprenentatge a l'escola. A partir d'aquí, dirigents de Junts comencen a desmarcar-se de l'acord –el Consell per la República, que presideix l'expresident Carles Puigdemont, surt a criticar-lo– i es convoca una reunió d'urgència del grup al Parlament amb presència de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, del secretari general del partit, Jordi Sànchez, i del president del grup, Albert Batet, que coneixien el contingut del pacte i havien intervingut en converses amb el president, Pere Aragonès; l'expresident José Montilla, i l'exconsellera Irene Rigau.
A la reunió del grup parlamentari, que es fa tot just quan acaba el ple, es constata que l'oposició dels diputats –la majoria dels quals no coneixien el text– és gran i es decideix fer marxa enrere: encara que només feia unes hores eren a la fotografia, consideren que no es blinda el català i que, a més, no servirà perquè la justícia deixi de reclamar que el 25% de classes siguin en castellà. Fonts de Junts afirmen que es comet "l'error" de no comptar amb el vistiplau de les entitats. Des d'Òmnium reconeixen que sabien que s'estava treballant un consens entre els quatre partits, però asseguren que no havien vist el text final de la proposta. De fet, les mateixes fonts diuen que un cop es fa pública, decideixen no pronunciar-se fins a tenir l'opinió de la seva comissió de llengua, que es reuneix dijous a les vuit del vespre per traslladar les seves conclusions a l'executiva d'Òmnium de divendres a les vuit de matí. El resultat acaba sent un comunicat que, sense mullar-se, demana "consens" i que les converses es tinguin en el Pacte Nacional per la Llengua.