La pressió judicial condiciona els funcionaris de la Generalitat

BarcelonaLes causes del Procés, en sentit ampli, no només han tingut efectes en els investigats o condemnats, sinó que han impactat de ple en el funcionament de la Generalitat i tota la seva maquinària. Amb el 155 i els processos judicials pel 9-N, l’1-O i les investigacions amb fiances milionàries al Tribunal de Comptes s’ha tensionat l’administració catalana i el personal funcionari encarregat de les àrees jurídiques i de gestió econòmica va amb peus de plom a l’hora d’estampar la seva firma en qualsevol decisió. “S’ha produït una mena de psicosi”, relata un bon coneixedor de les bambolines de la Generalitat, mentre que un altre càrrec constata que allò que abans era ordinari s’ha convertit en “extraordinari” i costa molt més de fer que anys enrere.

Els departaments més afectats fins ara han estat Exteriors, Presidència i Economia. Un dels consultats relata una situació simptomàtica: la inquietud arriba al punt que en un cas es va negar la firma per fer una traducció d’un discurs d’un membre del Govern perquè contenia la paraula independència o es referia a l’autodeterminació. O s’han encarregat estudis acadèmics sobre processos de secessió i hi ha hagut dificultats per pagar-los perquè l’interventor delegat del departament afectat considerava que podien ser susceptibles d’una investigació. O s’han extremat precaucions a l’hora d’obrir noves delegacions a l’estranger. I és que el Tribunal de Comptes ha acabat instruint des de l’elaboració d’informes fins a discursos i viatges.

Les àrees més sensibles són les dels càrrecs que participen en l’elaboració d’expedients administratius i l’autorització de despeses, ja que sovint s’han trobat a l’ull de l’huracà. Es tracta de la intervenció delegada de cada conselleria que s’encarrega de controlar-la financerament -totes depenen de la intervenció general, situada a Economia-; els advocats de la Generalitat -cadascun està adscrit a un departament però depenen jeràrquicament dels serveis jurídics centrals- i les àrees de gestió econòmica dels departaments que pengen de les direccions de serveis (directament vinculades a les secretaries generals, que ja són càrrecs polítics). Per driblar les reticències que sovint apareixen s’exploren diverses vies per evitar que les decisions quedin paralitzades: es donen més detalls sobre els motius d’una despesa i es justifiquen millor, o en altres ocasions s’opta per xutar la pilota i que siguin intervenció general o els secretaris generals els que assumeixin les decisions.

La por va arribar sobretot després de l’octubre del 2017, quan la maquinària ja estava tensionada per la consulta del 9-N, el 2014, es va accentuar arran de la intervenció de l’autonomia -des de Madrid es va demanar molta documentació- i s’ha consolidat en els darrers tres anys. Hi ha fonts que fins i tot parlen d’una administració “atemorida” per la pressió judicial. Per tant, la inquietud dels treballadors públics no se circumscriu només als preparatius de les dues consultes sobre la independència, sinó que ja s’ha estès a tot el que pugui relacionar-se amb el Procés i, per extensió, també a àrees pròpies de la gestió més sectorial. La qüestió és que s’han multiplicat les peticions de justificació de totes les decisions perquè es tem que tot acabi en un plet: l’exemple més clar, creuen, és la causa d’Exteriors. Fets que en el seu moment ningú va denunciar o impugnar -com els viatges a l’estranger del president- en el marc de les competències de la Generalitat i que més endavant s’han convertit en susceptibles de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes.

Manca de “seguretat jurídica”

Això fa anar els funcionaris amb un “excés de zel”, relata un dels consultats, en matèria de contractació i a l’hora d’autoritzar viatges. “S’han reforçat tots els procediments”, assegura un altre testimoni, que emfatitza que el que fins ara es considerava legal en l’exercici de l’autogovern ara està en una nebulosa arran dels escrits de la Fiscalia, els informes de la Guàrdia Civil i algunes interpretacions dels tribunals. Cal tenir en compte que més enllà dels càrrecs polítics, el Tribunal de Comptes ha investigat interventors delegats -els responsables del control financer de cada conselleria- i ha situat com a presumptes responsables comptables dues exinterventores generals de la Generalitat, Mireia Vidal i Rosa Vidal, a qui els reclamen milions d’euros -xifres similars a les dels consellers- per haver autoritzat diverses despeses que el tribunal considera fora de les competències del Govern. Però no només es tracta de la investigació del Tribunal de Comptes, sinó també de totes les investigacions judicials que han esquitxat càrrecs intermedis. “La Fiscalia ha cridat com a testimonis diversos funcionaris”, constata un directiu, la qual cosa creu que explica també bona part d’aquesta dinàmica. Diversos càrrecs polítics consultats remarquen que hi ha una “inseguretat jurídica” sobre el que es pot fer i el que no, i que això genera “indefensió”. “L’Estat està canviant les regles del joc sobre la marxa”, afirma un exsecretari de la Generalitat, que remarca la paradoxa actual: la facultat de fer acció exterior ha estat avalada pel Constitucional i alhora està qüestionada pel Tribunal de Comptes.

En aquest sentit, hi ha veus que defensen que la Generalitat actuï de forma contundent a l’hora de defensar els ex alts càrrecs al Tribunal de Comptes: per donar una sensació de cobertura -està en joc el patrimoni dels encausats- i de defensa de l’autogovern. Ara bé, el Govern també és conscient que qualsevol moviment serà mirat amb lupa per l’Estat i que per fer-lo hi haurà funcionaris que hi hauran de donar el vistiplau.