Pressió a Borràs perquè descarti la secretaria general de Junts

Barcelona"La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres". Amb aquesta cita de Manuel de Pedrolo, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, reaccionava en un tuit dimecres a la matinada al manifest que una majoria de càrrecs del partit van signar per demanar que Jordi Turull sigui secretari general de Junts i ella la presidenta del partit. La piulada evidenciava el malestar de la presidenta del Parlament i el seu entorn davant aquest moviment: és pressió per fer una candidatura comuna i que s'oblidi de la possibilitat d'optar a la secretaria general, un càrrec que tot i estar per sota del president té amplis poders executius i fins ara ha marcat el rumb de Junts. Segons diverses fonts consultades, Borràs i Turull han mantingut converses aquest dimecres precisament per abordar aquesta qüestió. L'exconseller està disposat a fer un pas endavant per comandar la formació, però la presidenta del Parlament ha de decidir si accepta el tàndem o opta per confrontar-s'hi en una altra candidatura.

El pla de Jordi Turull compta amb el suport de bona part del Govern i del grup parlamentari –tal com indiquen les signatures del manifest– i diversos partidaris de l'exconseller consideren que no s'entendria que Borràs plantés batalla contra ell en un congrés; i menys quan se li reserva el rol de la presidència de la formació, fins ara ocupada per l'expresident Carles Puigdemont. Afirmen, a l'hora d'imaginar un enfrontament entre ells, que no passaria el mateix que amb les primàries pel 14-F amb Damià Calvet. Turull té més ascendència al partit i és més "popular" –ha passat per la presó per l'1-O– i, de l'altra, consideren que Borràs s'ha desgastat amb la gestió al Parlament.

Una perspectiva que no comparteixen els dirigents més pròxims a la presidenta de la cambra: mantenen que, davant la militància, perd Turull. Fonts pròximes a la presidenta deixen clar que només pactarà amb l'exconseller si comparteixen el "rumb" que ha de prendre la formació: és a dir, si comparteixen projecte i el que ha de ser Junts en un futur. "Això no va de càrrecs, sinó sobre què s'ha de fer", mantenen, traient ferro al fet que hi acabi havent dues candidatures diferents. Les mateixes fonts insisteixen que Borràs és la cap de llista i ha de tenir un pes similar en l'executiva del partit: és a dir, vol que Turull pacti amb ella els membres de la direcció o que s'ampliïn les competències de la presidència en la gestió del dia a dia. Borràs vol ser qui, a partir d'ara, marqui el camí de la formació.

Amb aquestes cartes damunt la taula –tots dos creient que les seves són millors que les de l'altre– i amb un calendari que pressiona seuen a negociar Laura Borràs i Jordi Turull: dimarts s'acaba el termini per presentar la nova cúpula de Junts.

Puigneró es desmarca

Tot i que el manifest favorable a la secretaria general de Jordi Turull i a la presidència de Borràs el van signar més d'un centenar de membres del partit, hi va haver cares visibles que no ho van fer, com Jordi Puigneró. Aquest dimecres el vicepresident del Govern –que és l'únic conseller juntament amb Gemma Geis que no el signa– s'ha justificat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio: ha afirmat que volia mantenir la seva "posició institucional" de cara al congrés i que la seva feina és coordinar JxCat al Govern i no signar "aquest tipus de manifest". En tot cas, s'ha mostrat favorable que els aspirants a responsabilitats orgànics "parlin" per arribar a "acords".

Pel que fa al grup parlamentari, també hi ha hagut absències destacades com Jaume Alonso Cuevillas –que va piular que "el debat no hauria de ser sobre noms sinó sobre polítiques", com sortir del pacte de la Diputació amb el PSC–, Francesc Dalmases i Aurora Madaula, que són els dirigents més pròxims a Laura Borràs, així com la cap de files a Barcelona, Elsa Artadi, i el portaveu, Josep Rius, que en els últims mesos –sobretot Artadi– s'han acostat a Borràs.

Tanmateix, del grup de Junts al Parlament el van subscriure més d'una vintena de diputats –dels 32 que té–, inclosos el president, Albert Batet, i la portaveu, Mònica Sales, així com parlamentaris que sovint formen part del sector més dur retòricament com Joan Canadell. Això va ser així malgrat que l'entorn de la presidenta del Parlament –abans que es fes públic el manifest– havia traslladat als diputats que no pressionessin en cap sentit perquè calia respectar el tempo de tothom. Tot i això, van avalar el manifest.