Pressió a Aragonès perquè assisteixi a la conferència de presidents autonòmics a Salamanca

MadridL'agenda entra la Generalitat i l'Estat abans de vacances es tancarà dilluns que ve amb la reunió de la Comissió Bilateral a Madrid, amb la vista posada ja en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat del 2021, que està previst que es presentin a finals de setembre, i la segona reunió de la taula de diàleg pocs dies abans. Però per al govern espanyol, l'agenda oficial d'aquest juliol s'acabarà aquest divendres amb una reunió de la conferència de presidents autonòmics a Salamanca. Tots els líders autonòmics menys dos hi han confirmat la presència. El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ara mateix encara dubta –en l'anterior, celebrada just per aquestes dates de l'any passat a la Rioja–, s'hi va presentar a última hora. Qui ha confirmat ja l'absència és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tal com ha insistit aquest dilluns la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que ha justificat que la reunió era una mera "escenificació", informa Xavi Tedó.

Però malgrat haver avisat per activa i per passiva que no tenia intenció d'anar a Salamanca, aquest dilluns ha augmentat la pressió tant des del PSOE com dels comuns i el PP –encara que esgrimint motius diferents– perquè Aragonès faci acte de presència i no es repeteixi la foto de l'any passat, on ja hi va faltar l'expresident Quim Torra. El cap de l'oposició a Catalunya, Salvador Illa, i la líder del PSE i vicelehendakari, Idoia Mendia, han fet pinya des de Bilbao per demanar a Aragonès i Urkullu que assisteixin a la XXIV Conferència de Presidents per defensar els interessos dels catalans i bascos i, sobretot, per la importància de les qüestions que s'hi tractaran: l'evolució de la pandèmia i la gestió dels fons europeus.

Però ERC considera que no té sentit anar-hi si ja hi ha altres espais de reunió bilaterals. "És una escenificació, una foto que no resol el dia a dia dels catalans com sí que ho pot fer la Comissió Bilateral, ni tampoc el conflicte polític, que és com nosaltres concebem la taula de negociació", ha assenyalat Vilalta en roda de premsa. On sí que té previst assistir el Govern és al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que reunirà dimecres al ministeri d'Hisenda tots els consellers econòmics després de l'aprovació del sostre de despesa, dimarts al consell de ministres, i amb el debat de fons per impulsar la reforma del finançament autonòmic. La portaveu d'ERC ha dit que era una eina més "útil", tot i que en el passat recent els consellers d'Economia –entre els quals Aragonès– també hagin decidit no comparèixer-hi. "Si és un paripé on no s'atenen les nostres demandes no hi serem, però volem deixar clar que no deixarem cap cadira buida on siguem útils", ha afegit.

Fins ara, la Moncloa no ha volgut fer un cavall de batalla de l'assistència d'Aragonès a la conferència de presidents. Fonts del govern espanyol assenyalaven fa setmanes, fins i tot abans de la remodelació de l'executiu, que estaria bé que hi anés, però que entenien que decidís no assistir-hi "pels equilibris dins la coalició" amb Junts per Catalunya. El ministeri d'Hisenda no vol que les coses es torcin quan queden només dos mesos per tenir preparats els comptes –el PSOE i Unides Podem engeguen aquesta setmana les negociacions dins la coalició i s'esperen més contacte amb els partits durant l'agost–. Ara bé, el portaveu dels comuns, Joan Mena, ha demanat aquest mateix dilluns una "rectificació a Aragonès" perquè "és la seva responsabilitat reivindicar les propostes dels catalans" a la conferència de presidents.

El doble discurs del PP

El PP també ha afegit pressió aquest dilluns al president de la Generalitat i al govern espanyol. El portaveu estatal del partit i alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha considerat que si Aragonès no hi assisteix Pedro Sánchez hauria de desconvocar tant la reunió de la Comissió Bilateral –que presidiran la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà– com també la taula de diàleg "per pur respecte a les institucions". En una entrevista a Onda Cero, Almeida ha dit que Sánchez "representa el conjunt dels espanyols, no només els catalans", i que hauria de fer un "exercici de dignitat" i dir a Aragonès que "o va a Salamanca o no hi haurà reunions uns dies després només amb la Generalitat, perquè no es pot permetre que s'ofengui la dignitat del conjunt dels espanyols".

El seu discurs xoca amb el de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que fa tres dies va amenaçar amb abandonar la conferència de presidents si es manté el format actual. La líder popular va acusar Sánchez de no respectar el reglament de la conferència, que estableix que l'ordre del dia s'ha de saber amb vint dies d'antelació. "Des de fa disset reunions que això no s'ha complert", va dir divendres passat en referència a totes les cites telemàtiques que la Moncloa va organitzar durant l'estat d'alarma.

A l'ordre del dia confirmat pel govern espanyol hi ha la campanya de vacunació –en què la Comunitat de Madrid porta un retard significatiu i un caos organitzatiu en les cites per a les segones dosis–, els efectes del coronavirus, la gestió dels fons de recuperació i una estratègia estatal per fer front al repte demogràfic. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, també ha estat molt crític amb l'organització de la trobada i el seu equip ha denunciat que es doni només cinc minuts per intervenir a cada president autonòmic.

L'Espanya "multinivell"

La conferència de presidents es reunirà l'endemà que el president espanyol comparegui des de la Moncloa davant els mitjans de comunicació per fer balanç de l'últim curs polític i reti comptes del que s'ha complert. Serà un moment clau perquè expliqui per què el seu partit evita fer una proposta concreta per a Catalunya en l'esborrany de la ponència per al congrés de la tardor, que se celebrarà a València. De fet, el text ni esmenta la taula de diàleg, s'oblida ja del terme plurinacionalitat i encunya un nou concepte, "l'Espanya multinivell", que no acaba de definir però que preveu el diàleg dins la llei, més autogovern, una "cogovernança federal", solidaritat i lleialtat.