Els presos polítics han rebut la visita de quatre bisbes

BarcelonaTots els bisbes catalans que tenen presos polítics a la seva diòcesi els han visitat. Fonts consultades per l’ARA asseguren que, sense anunciar-ho públicament, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va anar a Puig de les Basses; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a Mas d’Enric, i el de Solsona, Xavier Novell, i el de Vic, Romà Casanova, a Lledoners.

Les trobades no es van fer públiques, segons les fonts, per “mantenir la neutralitat” de l’Església. Entre els bisbes només hi ha hagut consens per mostrar la seva “preocupació” per la situació dels presos polítics. Així ho van fer en un comunicat consensuat entre els tretze bisbes el 2 de febrer, en el qual feien una crida a una “reflexió serena” sobre la presó preventiva dels líders independentistes: “Per propiciar el clima de diàleg, que tant necessitem”. En un altre comunicat, també van celebrar “l’acostament” dels presos polítics com una mesura “legal i humanitària”.

Però familiars i amics dels presos demanen un posicionament més contundent a l’hora de denunciar aquesta “injustícia”. “Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a la injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat alguns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia?”, es pregunta Isabel Turull, germana de l’exconseller Jordi Turull, en una carta publicada aquesta setmana a l’ARA. En la mateixa línia, Laura Masvidal, parella de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, també es mostra “molt crítica” amb l’Església i lamenta que “hagi fet un trist i minso paper en contra” de la presó preventiva com a poder i institució.

Trobada de Masvidal i Omella

Masvidal, com altres familiars dels presos, s’ha reunit a títol individual amb diferents bisbes catalans i amb el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, per demanar-los un “gest” contra la repressió, que considera que no ha arribat mai. També va demanar visites de bisbes d’arreu de l’Estat quan el seu marit era a Estremera, però la resposta sempre va ser negativa.

La parella de Forn explica que li “sap greu” que Omella, tot i haver-s’hi reunit dues vegades, no li hagi enviat ni un “missatge de suport, tampoc quan el Joaquim va començar la vaga de fam”. També destaca, en la mateixa línia de l’article publicat a l’ARA de la teresiana Maria Victòria Molins, que la “gent de baix” de l’Església ha actuat diferent de la de “dalt”. Assegura que hi ha moltes comunitats religioses que estan “molt incòmodes amb el que està passant” i que Forn ha rebut a la presó multitud de mostres de suport de creients i sacerdots.

Això sí, Masvidal remarca que no tots els bisbes han actuat igual. Tal com també expliquen fonts de l’Església, hi ha disparitat d’opinions. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, que és l’únic que es va desplaçar fins a Estremera per veure’s amb els líders independentistes, va dir el novembre de l’any passat en una missa que l’empresonament d’una part del Govern “legítim” és “injust” encara que pugui ser “legal”. I va afegir que tampoc és “just que per la via de la força s’impedeixi a aquest poble decidir el seu futur perquè hi té dret”. “Perquè som una nació i tenim dret a decidir quin és el nostre futur”, va concloure. De fet, va penjar a Twitter una foto seva votant l’1-O.

L’arquebisbe de Tarragona, més moderat, també va fer un tuit el 25 de març en què mostrava el seu dolor per “la situació dels empresonaments” i va condemnar la violència policial. I el bisbe de Girona va demanar a tots els religiosos que “preguin una vegada i una altra per les persones que, per les seves conviccions, es veuen allunyades de les seves llars”.

Des del monestir de Montserrat, després de l’inici de la vaga de fam d’alguns dels presos, van reiterar en un comunicat “que part important de la societat no entén la presó preventiva de diversos polítics catalans” i han habilitat un espai perquè, qui vulgui, hi vagi a fer dejunis en suport dels presos.