Els presos polítics en vaga de fam envien una carta a una quarantena de líders polítics europeus

MadridEls quatre presos polítics que estan en vaga de fam –Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn– han enviat una quarantena de cartes a presidents de països de la Unió Europea i a dirigents de les institucions comunitàries, segons ha anunciat aquest dilluns la portaveu dels presos polítics que estan en vaga de fam, Pilar Calvo, en una roda de premsa a Madrid. També l'han enviat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Entre els dirigents que han rebut la carta hi ha el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk. A la carta, els quatre presos polítics denuncien la vulneració "molt greu" dels seus drets. "Som nou persones que estem a la presó sense judici. Alguns fa més d’un any", expliquen els signants de la carta. Els presos polítics denuncien que el Tribunal Constitucional està dilatant el procés judicial i no resol els recursos presentats. "Està actuant amb passivitat", ha denunciat l'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, Jordi Pina.

L'advocat ha anunciat que els presos polítics presentaran "en els propers dies" un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, per denunciar la situació de bloqueig davant els recursos que s'han presentat per la suspensió com a diputats. "El TC bloqueja sistemàticament" l’accés a la justícia europea al no resoldre els recursos presentats, ha dit.

El TC va rebutjar la setmana passada la mesura cautelar plantejada en un recurs impulsat per un grup de particulars, liderats per l'escriptor Jaume Cabré. En el recurs, plantejaven al tribunal que, com a mesura cautelar, suspengués l'acord del Tribunal Suprem que suspenia temporalment de funcions Puigdemont i la resta de diputats empresonats. El TC va denegar aquesta mesura cautelar però encara falta que resolgui sobre el fons de la qüestió plantejada al recurs.

Vista prèvia

El Tribunal Suprem celebrarà demà la vista per a la qüestió prèvia plantejada per les defenses per recórrer la competència de l’alt tribunal per jutjar el cas de l’1-O. Es jutjarà la competència del Suprem per jutjar-los: les defenses consideren que hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no el Suprem l’organisme competent per jutjar el cas.