Els presos polítics afronten la revisió de grau amb l’aval del 100.2

BarcelonaJordi Cuixart i Jordi Sànchez porten gairebé 1.000 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn els segueixen de prop, i la resta de presos polítics en porten més de 800. Una de les grans incògnites després de les elevades condemnes imposades pel Tribunal Suprem era saber si els líders polítics podrien complir les penes en un règim de semillibertat. Inicialment les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric els van classificar en segon grau, un règim de vida penitenciari que implica el compliment entre reixes de la pena i que amb el temps s’ha anat flexibilitzant. Les presons els han aplicat l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos sortir del centre durant unes hores a la setmana per treballar o fer tasques de voluntariat. I, tot i que la justícia insisteix que no és un grau intermedi cap al tercer, l’absència de problemes amb el 100.2 pot ser el millor aval perquè alguns aconsegueixin la semillibertat abans del 9 de juliol, límit perquè el Servei de Classificació de la Generalitat es torni a posicionar sobre la seva situació.

Segons fonts jurídiques consultades per l’ARA, el fet que tots els presos ja estiguin seguint un programa de sortides per anar a treballar o a fer voluntariat fora de la presó els avala per poder fer aquesta progressió al tercer grau. De fet, sabent que estan a les portes de la revisió de la classificació, els seus advocats poden aportar informes i tota mena de documentació que reforci aquesta idea. En el cas de Sànchez i Cuixart, el fet que ja hagin gaudit de permisos penitenciaris -Cuixart n’ha demanat fa poc un de sis dies- també pot ajudar. A més, ells dos són els que tenen les penes menors entre els presos polítics i els que han complert més temps entre reixes.

Però l’evolució dels presos a l’hora de seguir el tractament i els plans de treball que els proposen els equips multidisciplinaris de les presons no és l’únic factor que es té en compte en la revisió. El risc de reincidència o de fuga també hi tenen un paper important, així com la gravetat del delicte comès i la durada de la pena imposada. En el cas dels Jordis, el Suprem els va imposar nou anys de presó. El 16 d’octubre ja hauran complert un terç de la condemna entre reixes. La resta de penes oscil·len entre els deu anys i mig de presó de Forn i Josep Rull i ls més de 13 imposats a Junqueras. Tot i això, les fonts consultades asseguren a l’ARA que, si bé la durada de les penes és un factor a tenir en compte, no és determinant.

Amb l’horitzó del Suprem

L’equip multidisciplinari que tracta els presos és qui emet la primera proposta de canvi o manteniment de la classificació. Si considera que cal prorrogar el segon grau, la junta de tractament de la presó -formada per 10 psicòlegs i juristes- emet una resolució positiva que no passa per la Generalitat i que es pot revisar en qualsevol moment. Si la proposta és per saltar al tercer grau, s’eleva al servei de classificació penitenciària del Govern, que emet la seva resolució en un màxim de dos mesos, tot i que acostuma a trigar entre dues i tres setmanes. Només en un 5% dels casos el servei discrepa de la proposta de la junta. La seva resolució és d’execució immediata. Si la Fiscalia o els mateixos presos en discrepen, poden recórrer primer al jutjat de vigilància penitenciaria i, després, al Tribunal Suprem.

Segons les fonts consultades, en la majoria dels casos els jutjats avalen la resolució de la Generalitat. L’any 2018 el jutjat que va oposar-s’hi més cops va rebutjar un 36% de les classificacions, i el que menys, un 5%. Fins ara tots els jutges de vigilància penitenciària han avalat els 100.2 dels presos, però el de Lleida va decidir elevar el cas de Carme Forcadell al Suprem perquè decideixi si es tracta “d’un tercer grau encobert” com diu la Fiscalia.