La Fiscalia critica les sortides "generalitzades" dels presos polítics perquè encobreixen el tercer grau

BarcelonaIgual que ja va fer en el cas de Jordi Cuixart, la Fiscalia ha tornat a enviar un escrit al jutjat de vigilància penitenciaria en què s'oposa a les sortides programades dels presos polítics perquè puguin anar a treballar, a cuidar un familiar o a fer tasques de voluntariat –tot i que han de tornar cada dia a dormir a la presó– en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. En aquest cas, l'escrit s'oposa a les sortides de Jordi Sànchez. Però el ministeri públic aprofita el text per fer una crítica a les juntes de tractament que estan autoritzant aquests programes. La Fiscalia els recorda que l'article 100.2 és una mesura "excepcional" i que atorgar-lo de manera "generalitzada" pot arribar a encobrir una classificació en règim de tercer grau o de semillibertat, que en tot cas hauria d'avaluar el Tribunal Suprem i no un jutjat de vigilància penitenciaria ordinari.

A l'hora de plantejar aquest encobriment, la Fiscalia recupera unes declaracions fetes per la consellera de Justícia, Ester Capella, fa una setmana, en les quals assegurava que era "previsible" que els presos polítics poguessin beneficiar-se de l'article 100.2 tenint en compte les seves característiques. De fet, Capella tampoc descartava que quan es fes la revisió de la classificació inicial en segon grau, alguns dels presos polítics, o tots, poguessin accedir al tercer grau, que els permetria sortir cada dia de la presó i només anar-hi a dormir i passar el cap de setmana a casa.

Una mesura "excepcional"

En el seu nou escrit, el fiscal de vigilància penitenciaria adverteix que dels escrits de la junta de tractament de Lledoners aplicant l'article 100.2 a alguns dels presos polítics "se'n desprèn" que els tècnics de la Generalitat estan concebent l'article 100.2 del reglament penitenciari "com un grau de classificació intermedi entre el segon i el tercer grau, com un segon grau i mig", una "concepció equivocada" a ulls del ministeri públic, que entén que es tracta d'una mesura "excepcional". Segons les dades del departament de Justícia, l'article 100.2 s'aplica a uns 400 interns cada any a Catalunya, si bé no s'especifica si compleixen una pena tan elevada com la imposada als presos polítics o inferiors.

En la seva argumentació el fiscal conclou que si el 100.2 fos un règim penitenciari intermedi entre el segon i el tercer grau, seria el Tribunal Suprem qui l'hauria d'avaluar, de la mateixa manera que passa amb la classificació en primer, segon o tercer grau, que acaba arribant en ultima instància al tribunal que va emetre la sentència condemnatòria. En canvi, l'aplicació de l'article 100.2 el valida un jutjat de vigilància penitenciaria en primera instància i, després, l'Audiència Provincial, en aquest cas la de Barcelona, però no arriba al Suprem. A més, la seva aplicació és immediata, malgrat que la justícia acabi revocant l'autorització que ja han rebut Cuixart i Sànchez, igual que Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

No compleixen els requisits

"L'article 100.2 no és una classificació especial i diferent de les úniques que preveu la norma i que només són el primer grau, el segon grau i el tercer grau, seguits de la llibertat condicional, ni una modalitat de classificació ni una espècie de grau intermedi entre el segon i el tercer grau (un segon grau i mig que no tindria cobertura legal), ni tampoc un pas intermedi per accedir al tercer grau penitenciari i molt menys una cobertura per donar accés a un tercer grau encobert sense complir els requisits legals per accedir-hi", insisteix el fiscal. El representant del ministeri públic hi afegeix que Sànchez i la resta de presos polítics a qui s'ha aplicat el 100.2 no compleixen ni les característiques per acollir-se a aquest programa de sortides ni tampoc les que els permetria obtenir el tercer grau.

En el cas de Sànchez, l'escrit recorda la gravetat del delicte de sedició pel qual ha estat condemnat i l'absència de penediment. També considera que les sortides programades per anar a fer tasques de voluntariat no aporten res al seu programa de tractament penitenciari i que s'hauria d'adequar al delicte comès.