Els presos polítics, entre els protagonistes de l'exposició a la Model sobre les conseqüències de la presó

BarcelonaJordi Cuixart es lliga la corda a la boca. Jordi Sànchez decideix trencar-la. I Raül Romeva la fa servir com una soga amb la intenció de llençar-la a la paperera. Ells tres són alguns dels protagonistes de l'exposició que aquest divendres s'inaugura a la Model sobre els danys col·laterals de viure a la presó. A la de Lledoners, el taller de fotografia va plantejar que cadascú fes servir una corda per expressar-se, i els tres presos polítics s'han centrat en la manca de llibertat d'expressió. Al seu costat, moltes altres imatges dels seus companys a la presó, lligats de mans, de cara o de cos sencer, la majoria lamentant estar lluny de les seves famílies.

Aquest divendres s'inaugura a la Model una de les exposicions més ambicioses creada per interns de tots els centres penitenciaris catalans. L'ARA hi ha pogut accedir hores abans de l'estrena, encara amb molta feina per fer. Les comissàries de l'exposició (D)anys col·laterals són també monitores a les presons catalanes: Ángela Peinado, Sonia Tartatatín i Pilar Cruz.

La visita comença tan bon punt s'accedeix al recinte i es passa a la sala de visites. A l'altra banda del vidre ara hi haurà retrats de pares de Brians 2 i de mares de Wad-Ras, i en l'ambient ressonaran les veus d'alguns d'ells explicant què suposa viure allunyat dels seus fills. En alguns dels locutoris els acompanyen missatges a les parets. "Papi, t'estimo molt. Tant de bo la visita sigui de 10 hores, però no es pot. Quan siguis a casa sí que es podrà", li escriu un fill al seu pare.

Seguint el rastre d'uns ulls que es multipliquen a les parets de la Model en senyal de vigilància, s'arriba al Panòptic, símbol del centre de comandament d'una presó que va tancar ara ja fa dos anys i mig i que a partir d'aquest divendres custodia les 170 obres creades pels interns (tots en segon grau o preventius) que hi han volgut participar. Des d'allà es pot accedir a la Galeria 4, la mateixa que recorda els presos polítics que van passar per la Model durant els 130 anys que va estar en funcionament. I allà, cada sala és una obra d'art.

Hi ha llavors que es fan camí a la presó, un rellotge de sorra teixit per vuit presos que simbolitza el pas del temps, figures de Talegami (l'origami del talego) o de ceràmica inspirades en éssers estimats, dibuixos de familiars... Alguns interns aprofiten per fer palesa la seva soledat. Per exemple, situant una llibreta en posició vertical amb les espirals a dalt com si fos un mur de la presó i col·locant les flors de la primavera a l'altra banda, on no hi arriba la vista. D'altres expressen la culpa amb un dibuix dels seus fills plorant quan, petits, van haver de veure marxar la mare cap a la presó i, al costat, un altre dels fills ja grans, enfadats amb la mare pels anys que han passat sense ella.

La mostra l'ha organitzat el departament de Justícia en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i el suport d’entitats, i es podrà veure els divendres i els dissabtes fins al 25 de gener. Aquest primer cap de setmana alguns dels presos protagonistes i els seus monitors convidaran qui vulgui a participar en tallers similars als que han originat les obres que es poden veure aquests pròxims dos mesos a la Model.