ERC i JxCat s’enfronten per la classificació dels presos

BarcelonaLes juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses decideixen aquest dimecres sobre el règim de vida penitenciari amb què els presos polítics compliran la condemna del Tribunal Suprem, i les defenses van evidenciar dimarts les diferencies d’estratègia entre JxCat i ERC. L’única premissa en què hi ha coincidència és en la preferència de tots els presos polítics per un règim de semillibertat. A partir d’aquí, les posicions difereixen. Mentre fonts d’ERC admetien que les penes de dos dígits imposades a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa allunyaven la possibilitat d’un tercer grau inicial, la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat) insistia que els seus clients compleixen els requisits per obtenir de manera directa la semillibertat, cosa que els permetria anar a dormir únicament a la presó entre setmana.

La primera proposta que es coneixerà és la que emetran les tres juntes de tractament respecte cadascun dels presos i que definirà si la classificació és en segon grau (el règim de vida ordinari a la presó) o en tercer grau. Aquesta classificació inicial, que es tancarà dimecres, s’elevarà a la Direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat que haurà de validar les diferents propostes en un termini màxim de dos mesos (només en un 5% dels casos es rectifica el criteri inicial). La decisió es pot recórrer als jutjats de vigilància penitenciaria (tant per part de la Fiscalia com de les defenses) i qui té l’última paraula és el tribunal sentenciador, el Suprem.

En aquest sentit, dimarts les fonts d’ERC consultades explicaven que, en cas d’una classificació en segon grau presentarien un recurs per reclamar l’aplicació del tercer grau. En paral·lel, deien, obririen una segona línia de treball amb els centres penitenciaris per intentar que els programes de tractament incloguessin l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet flexibilitzar la vida a la presó amb sortides programades per anar a treballar uns quants dies a la setmana o per tenir cura d’un familiar malalt, per exemple. Seran les defenses dels presos les que reuneixin la documentació per acreditar aquests extrems. L’aplicació del 100.2 la valida només la Junta de Tractament -no passa per Serveis penitenciaris- i es pot recórrer davant de l’audiència provincial.

Pocs precedents

Des del 2001 només nou presos condemnats a una pena superior als nou anys de presó han obtingut la classificació directa en tercer grau. Les fonts d’ERC consultades expliquen que l’únic argument perquè els presos no siguin classificats en aquest règim de semillibertat és precisament el fet que la condemna és de dos dígits. Tot i així, recorden que la jurisprudència del mateix Suprem aposta pels règims penitenciaris que afavoreixin la reinserció, partint de la base que el fet d’allunyar una persona del seu àmbit habitual durant anys pot resultar fins i tot contraproduent.

En un comunicat, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull, Jordi Pina, insistia que les “circumstàncies personals” dels seus clients s’adequaven al tercer grau, com el fet que tinguessin la possibilitat de tenir un treball, la falta de perillositat i de risc de reincidència -la inhabilitació els impediria fer-ho- i no tenen pendent el pagament de cap multa. Aquest dimecres també es posa el compte enrere per als permisos penitenciaris, els primers dels quals seran per als Jordis a partir de mitjan gener.