Els presos polítics, classificats en segon grau

BarcelonaEls presos polítics continuaran de moment en un règim de vida tancat a la presó. Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses han enviat les nou propostes de classificació per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa en segon grau, segons ha explicat el director de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Es tracta del règim de vida ordinari dins de la presó, que podria flexibilitzar-se si, quan es comencessin a desenvolupar els diferents programes, els equips multidisciplinaris de tractament apliquessin l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet les sortides programades de la presó uns dies a la setmana, per exemple, per anar a treballar. De moment, però, aquest article encara no es considera als informes emesos per les juntes i que ara la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat té dos mesos com a màxim per validar o rebutjar.

La sentència del Tribunal Suprem, amb penes de nou anys de presó per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de més de deu anys per a la resta de presos polítics, allunyava la classificació directa en tercer grau. Els presos complien alguns dels requisits per obtenir la semillibertat de manera inicial, com ara el fet de tenir una xarxa de suport familiar fora de la presó, el bon comportament o haver satisfet les multes imposades pel tribunal, entre d’altres. Però, tot i que no és incompatible, es tracta d’un règim habitual per a condemnats a penes i delictes menors. De fet, des del 2001, només hi ha nou condemnats a una pena superior a nou anys de presó que hagin obtingut aquesta classificació.

Calderó ha explicat que el debat ha sigut "intens" i que les decisions s'han acabat prenent sense la "unanimitat" de tots els membres de les juntes. El dubte era entre el segon i el tercer grau penitenciari. El director de presons ha recordat que les propostes es revisen cada sis mesos, i que la primera proposta entregada avui haurà de ser validada per la Generalitat i podrà ser recorreguda. Calderó ha demanat respecte per la feina dels tècnics, "que sempre treballen al marge del soroll, amb rigor i honestedat", i ha recordat que "la presó és sempre l'últim recurs" i que els tècnics de la Generalitat sempre treballen amb dos objectius, que els interns "en surtin com més aviat millor i amb les millors competències, i que mai mes hi tornin a entrar".

De manera excepcional, aquest dimecres s'han reunit en paral·lel les juntes de tractament de les tres presons i, segons Calderó, s'intentarà que en el futur hi segueixi havent coordinació entre elles perquè les pròximes decisions es prenguin "el mateix dia" en tots els casos, malgrat que puguin ser diferents per a cadascun dels nou presos, tenint en compte que se'ls valora de manera individual.

El procés de classificació dels presos ha durat gairebé dos mesos. Després de la notificació de la sentència del Suprem, el 14 d’octubre passat, els equips tècnics multidisciplinaris que treballen amb cadascun dels presos van començar a elaborar la proposta de tractament individualitzada per a cada pres. Ara les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses han validat les diferents propostes i han emès un informe que en els pròxims dos mesos haurà de ratificar o modificar la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, via una resolució que portarà la firma del director, Amand Calderó. Segons les dades del departament de Justícia només en un 5% dels casos es revoca l'informe de les juntes.

"Tinc molt clar que cap convicció personal meva pot modificar cap sentència de cap tribunal", ha subratllat Calderó, que ha insistit de manera recurrent en el fet que tant el criteri de les juntes de tractament com el que a partir d'ara exposi el servei de classificació de la Generalitat serà "tècnic" i no pas polític. "No permetré que ningú qüestioni els 5.600 treballadors de les presons de Catalunya amb fins espuris", ha assenyalat. "Les penes les imposen els jutges. La Generalitat no dicta sentències sinó que només li correspon executar-les", ha insistit. El responsable de Presons no ha volgut especificar si la seva àrea esgotarà o no els dos mesos de termini per validar o revocar les propostes de les juntes, però sí que ha explicat que "seran àgils", tot i que en cap cas la resolució arribarà abans de Nadal.

Tant la Fiscalia com les defenses poden recórrer aquesta classificació final davant dels jutges de vigilància penitenciària i, en última instància, davant del Suprem. Mentrestant, però, el règim de vida s'anirà aplicant i es decidiran aspectes més concrets com ara la possibilitat d'obtenir permisos o l'aplicació de l'article 100.2. En aquests casos, les decisions que prenguin les juntes seran validades directament pels jutjats i no passaran per la Generalitat. Tot i així, Calderó ha explicat que l'article 100.2 es pot aplicar fins i tot més endavant i que es tracta d'una possibilitat en la que creuen "molt". També ha recordat que aquest article permet als interns "un acostament progressiu a la seva vida en llibertat molt interessant des del punt de vista de la reinserció".

Uns programes de tractament específics, i més endavant, permisos

Per optar als permisos penitenciaris els presos polítics hauran de complir una sèrie de requisits, entre els quals hi ha la bona conducta o l'adaptació a un programa individualitzat de reinserció. Ara bé, els programes habituals per a la població reclusa no s'adapten als seus casos, segons ha reconegut el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó. "No responen a les necessitats que podrien tenir, i les juntes de tractament hauran de preveure els aspectes a treballar. Per exemple, per refer la seva vida laboral en el cas dels que han estat inhabilitats", ha explicat. Segons Calderó, "s'ha parlat del tema del voluntariat", tot i que, un cop més, ha insistit que la decisió dependrà de les juntes.

Reaccions polítiques

En plenes negociacions amb el PSOE, ERC ha insistit que perquè el diàleg arribi a bon port el primer que cal és que l'Estat "acabi amb la repressió". El president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià, hi ha insistit tot i no aclarir si la llibertat dels presos forma part de les negociacions. Des d'ERC es respecta en tot cas la "decisió tècnica" de les juntes de tractament. En canvi, des de JxCat es van reproduir les crítiques que ja va començar ahir l'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha criticat la classificació dels presos perquè no se'ls hi ha concedit el tercer grau d'entrada. "El fet que hi hagi discrepàncies [la decisió de la junta de tractament no és unànime] és la millor mostra que una altra decisió era possible i que s'hauria pogut donar el tercer grau als nostres presos polítics".

Per últim, des d'Òmnium Cultural, el vicepresident, Marcel Mauri, ha reclamat que la classificació en segon grau no desviï l'atenció sobre el fet que el principal objectiu és exigir a l'Estat que els posi en llibertat. En nom del president de l'entitat, Jordi Cuixart, ha dit a més que "no pensa acceptar cap mesura de reinserció, perquè considera que no ha comès cap delicte, però que no renunciarà a cap dret com a pres".