Els presos ja esperen la sentència a Catalunya
Els encausats del Procés arriben als centres catalans després de quatre mesos a Madrid pel judici
Sant Joan De Vilatorrada“És una vergonya”, “No sé per què no obrim les portes”, “Si es pensen que ens rendirem… ho tenen clar!” Aquestes eren les afirmacions que feien, indignades i empipades, algunes de la cinquanta persones que es van concentrar a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) per donar suport als presos polítics que ahir al migdia van arribar a Catalunya després d’un trasllat entre Madrid i Barcelona que es va allargar, en el cas dels homes, tres dies i durant el qual van passar per sis presons: Soto del Real, Valdemoro, Zuera, Ponent, Brians i Lledoners. Un viatge llarg i feixuc que contrasta amb el trasllat de Carme Forcadell i Dolors Bassa: van sortir ahir al matí d’Alcalá-Meco i les van portar directament a Brians 2, on es va fer el canvi de custòdia entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, que les van traslladar fins a les presons de Mas d’Enric (el Catllar) i Puig de les Basses (Figueres), respectivament.
La d’ahir va ser la seva primera nit a Catalunya -no pas a casa, com han repetit insistentment- després que l’1 de febrer marxessin a Madrid per assistir al judici al Procés. I els tres centres penitenciaris, que durant uns cinc mesos van recuperar la normalitat al sortir del focus mediàtic, ahir es van tornar a omplir de manifestants, llaços grocs i missatges a la carretera amb frases com “ The shame of Europe ” (la vergonya d’Europa), “Llibertat” o “Ho tornarem a fer”.
“Són ells! Són ells!”, van cridar la Merche i el Víctor, dos veïns de Barcelona que van ser els primers que van arribar a Lledoners poc abans de les onze del matí i que van haver d’esperar unes quatre hores per rebre els presos, sota un sol de justícia i en plena onada de calor. Però, finalment i després d’alguna falsa alarma, a les tres de la tarda van arribar els empresonats en dues furgonetes no logotipades, una de blanca i una de vermella, custodiades per diversos vehicles dels Mossos d’Esquadra i amb el crit de fons de “No esteu sols!” que proclamaven els manifestants. El que no esperava ningú és que una de les furgonetes aniria amb les finestres abaixades i que podrien veure Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull somrient als seients del darrere i fent gestos d’agraïment amb les mans.
“Tornem a Catalunya. No és una sort, ni un privilegi; només un dret. Serem més a prop de casa, però no a casa. Sabem, però, que ens feu costat i us agraïm el suport”, va resumir en un tuit Dolors Bassa, que va arribar a Puig de les Basses al migdia, en un cotxe no logotipat i també amb les finestres abaixades, cosa que va permetre veure l’exconsellera. La seva germana i diputada d’ERC al Congrés, Montse Bassa, la va veure somrient i saludant amb la mà els amics i coneguts que es van arribar fins a les portes de la presó figuerenca.
L’independentisme va celebrar aquest retorn a Catalunya amb un regust agre i empipat que va expressar amb diferents actes i concentracions a les tres presons, que es van tornar a tenyir de groc. “Sentim ràbia, perquè són aquí però no on haurien de ser, i hi ha moltes coses que no entenem: ¿com és que no es cremen els carrers? No entenem la passivitat europea ni la desobediència de l’estat espanyol als requeriments de l’ONU”, va etzibar el president dels Escamots Catalans Motards, Jordi Gabalon, que, juntament amb una vintena de motoristes més, es van llevar a les tres de la matinada per acompanyar els presos polítics per carretera des de Soses fins a Brians 2 i Lledoners.
Tornen els actes a les presons
També l’ANC, Òmnium i alguns CDR com el de Figueres van convocar concentracions a les tres presons al vespre, que van reunir centenars de persones sota el crit de “Llibertat presos polítcs”. A més, s’han recuperat els actes setmanals que es feien abans que marxessin a Madrid, com els sopars a la fresca a Puig de les Basses, els concerts de Músics per la Llibertat dels diumenges a Lledoners o l’acció de l’activista Joan Bonanit, que tornarà cada vespre, a 3/4 de 9, a desitjar-los bona nit des de la presó del Bages.
I mentre a fora dels centres penitenciaris s’organitzen actes i concentracions per reclamar el seu alliberament, a dins, des de les seves cel·les, els nou presos esperaran la sentència que marcarà el seu futur i el de tot el país.
Torra insta Pedro Sánchez a obeir l’ONU
Una de les primeres visites institucionals que van rebre ahir els presos polítics a Lledoners va ser la del president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i les conselleres de Justícia i Governació, Ester Capella i Meritxell Budó. A la sortida, el president va lamentar que els nou dirigents siguin a la presó perquè considera que això significa que a l’Estat “no hi ha justícia, sinó que hi ha venjança i escarment”. Per això, va demanar a Pedro Sánchez que atengui “els requeriments de les principals organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, Human Rights i l’ONU, que reclamen el seu alliberament”, i va insistir que, en cas d’una sentència no absolutòria, “el país ha de trobar una solució i donar una resposta col·lectiva”. Torra va assegurar que els presos estaven bé però “cansats”, i va traslladar les seves crítiques al trasllat: “És incomprensible que el viatge entre Madrid i Barcelona hagi durat tres dies i dues nits”.