Els vots d'ERC i Junts fan presidenta Armengol i obren el ball de la investidura

MadridEl que havia de ser una votació agònica per a Pedro Sánchez ha acabat amb majoria absoluta per a Francina Armengol, nova presidenta del Congrés gràcies al suport d’una majoria plurinacional de 178 diputats que per primera vegada inclou Junts. El líder del PSOE s'hi jugava les opcions per optar a la investidura i ara s’obre l’etapa de negociacions per revalidar el seu mandat a l’Estat, això sí, lligat a les forces sobiranistes i per a desesperació de la dreta. La d’aquest dijous ha sigut una jornada de satisfacció per a uns –“Molta, molta”, assegurava Sánchez– i de funeral per a altres. Les cares de la bancada del PP i el cap cot d’Alberto Núñez Feijóo, que ha escenificat un trencament amb Vox impedint-li l’entrada a la mesa, eren reveladors d’una minoria conservadora que ho té impossible per governar. 

Tot començava a aclarir-se a primera hora del matí amb el principi d’acord de la formació de Carles Puigdemont amb el PSOE. Dues comissions d’investigació, una per a Pegasus i una per als atemptats del 17-A, i la sol·licitud formal del ministeri d’Exteriors perquè el català, el gallec i l’euskera s’incorporin al règim lingüístic de la Unió Europea confirmaven els vots favorables dels set diputats de Junts. En paral·lel, Esquerra, que havia volgut afegir incertesa al seu sentit de vot avisant que era una “temeritat” donar-lo per fet, anunciava el seu propi pacte amb els socialistes: una llei orgànica regularà que les llengües diferents del castellà siguin oficials en totes les institucions de l’Estat, també a la justícia, i que es puguin utilitzar al Congrés. Ho confirmaria després Armengol en el seu discurs. 

Sense acord per a l’amnistia

ERC també es fa seu l’acord per a la comissió sobre l’espionatge amb Pegasus i, a diferència de Junts, ha abordat amb el PSOE continuar amb el procés de desjudicialització del conflicte polític amb Catalunya. En un primer comunicat especificaven que entre les opcions hi hauria la llei d’amnistia, però ho han esborrat. Els portaveus republicans no han concretat quin és el compromís exacte dels socialistes en aquesta matèria més enllà de continuar el diàleg obert l’anterior legislatura. 

Per la seva banda, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha deixat clar que en cap moment ha parlat d’amnistia amb el PSOE en les negociacions sobre la mesa del Congrés i des de Ferraz assenyalen que no està sobre la taula. El portaveu parlamentari socialista, Patxi López, s’ha limitat a definir que “desjudicialitzar és que la política resolgui els problemes polítics i no derivar-ho tot cap a la justícia”. En canvi, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha subratllat que l'amnistia és una solució constitucionalment possible, si bé ha apuntat la importància que les lleis que es plantegin han de tenir majoria perquè tirin endavant. Els avenços en l’agenda antirepressiva, que s’albiren claus en les converses de cara a la investidura, estan a les beceroles.

Cap dels partits que han fet costat a la candidatura d’Armengol i han propiciat una majoria de 5 a 4 per al PSOE i Sumar a la mesa han volgut lligar aquest capítol amb el de la investidura. Amb tot, és un primer pas sense el qual no podria haver-hi el segon. “Si arriben acords futurs, serà perquè porten incorporat el seu compliment de manera comprovable”, ha advertit Puigdemont a Twitter. El 23-J va concedir a Junts un paper clau a Madrid que l’ha fet sortir de la casella del bloqueig. Ara esdevé un nou actor en el joc d’aliances al Congrés. La característica principal dels partits que en formen part –ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG– és que els seus plantejaments polítics parteixen del federalisme i arriben fins a l’independentisme, cosa que obligarà Sánchez a moure fitxa en el camp de la descentralització. Ja fa dies que la reforma del sistema de finançament està en el debat, però hi haurà veus que voldran anar més enllà de la qüestió dels recursos i la llengua.

“La riquesa d’aquest país resideix en la seva pluralitat [...]. Hem d’abandonar les pors, fugir de les divisions i escapar de posicions uniformes que ens empobreixen i assumir que aquesta Espanya és real i millor”, pronunciava Armengol en la seva intervenció. Salvant les distàncies, el perfil de l’expresidenta balear ja va ser un gest de Sánchez per intentar acostar els socis, malgrat que alguns assegurin que no ha tingut res a veure en el seu vot final. De fet, el PNB ha acabat possibilitant la composició malgrat que havia reclamat als socialistes un lloc a la mesa per “representar la pluralitat de l’hemicicle”, tal com ha reconegut el seu portaveu, Aitor Esteban.

Finalment, ni els jeltzales ni Vox tenen càrrec a l’òrgan de govern del Congrés, que queda integrat per Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE) com a vicepresident primer, José Antonio Bermúdez de Castro (PP) com a vicepresident segon, Esther Gil (Sumar) com a vicepresidenta tercera, Marta González (PP) com a vicepresidenta quarta, Gerardo Pisarello (Sumar) com a secretari primer, Isaura Leal (PSOE) com a secretària segona, Guillermo Mariscal (PP) com a secretari tercer i Carmen Navarro (PP) com a secretària quarta.

El trencament del PP i Vox

El PP ha optat per no cedir cap lloc a l’extrema dreta al veure que aliar-se amb el partit de Santiago Abascal no tenia el premi de la presidència ni la majoria a la mesa. La conseqüència automàtica ha sigut que els 33 diputats de Vox no han triat la candidatura de Cuca Gamarra per a la presidència del Congrés i s'ha quedat només amb 139 vots: els 137 del PP, un d’Unió del Poble Navarrès i un de Coalició Canària, que els últims dies havia vacil·lat posant sobre la taula l’opció del PNB per a la mesa i obrint una possibilitat per al PSOE de tenir el control de la mesa sense necessitar Junts.

La imatge del trencament entre el PP i Vox debilita encara més Feijóo, que es queda amb menys arguments per demanar-li a Felip VI que el proposi per a la investidura –el rei rebrà aquest divendres Armengol a la Zarzuela–. Fa uns dies Abascal va oferir els vots gratis al candidat del PP si podia ser investit, però ara ha quedat en l’aire. Fonts de Génova maldaven per separar l’episodi d’avui i del de la investidura, si bé la voluntat de distanciar-se de Vox adopta una certa aroma a relat preelectoral en cas que calgués tornar a les urnes. Sánchez intentarà evitar-ho de la mà d’una nova majoria plurinacional que inclou Junts.