El president del TSJC carrega contra l’amnistia: "Una llei que privilegia només uns quants no pot ser un element de pacificació"

BarcelonaSi fa un parell de setmanes Felip VI i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) feien pinya amb el món judicial des de Barcelona davant les acusacions de lawfare, avui ha estat el torn del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. Ho ha fet aquest dilluns en un dur discurs contra l'amnistia en l'acte d'entrega dels despatxos judicials als 44 jutges acabats de sortir de l'Escola Judicial que es quedaran en jutjats de Catalunya.

"Una llei que privilegia només uns quants mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia, com s’evidencia amb els debats acadèmics al voltant de l'anomenada llei d'amnistia", ha assegurat des de la tribuna del TSJC. Ho ha dit davant de la plana major de les autoritats judicials a Catalunya i de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. El magistrat s'ha regirat així contra l'argument dels socialistes que l'amnistia pretén la "normalització institucional, política i social a Catalunya" –aquest és, de fet, el nom complet de la llei registrada al Congrés.

Una llei "en benefici exclusiu d'alguns"

Mentre el PSOE i Junts continuen les negociacions sobre l'oblit judicial del Procés a contrarellotge, Barrientos ha advertit els nous jutges que hauran d’aplicar la llei a tothom de la mateixa manera, també als que s’escuden "al darrere dels vots" per esquivar responsabilitats. "La llei, o és general o no és llei", ha sentenciat el president del tribunal. Precisament el TSJC és un dels òrgans que hauran de fer efectiva l’amnistia quan entri en vigor per deixar sense efecte causes com la que està en marxa contra el líder d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové; l’exdiputat Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Tot i que ha admès que és el poder legislatiu qui ha d’aprovar les lleis, Barrientos ha carregat contra les normes que s’aproven "en benefici exclusiu d’alguns" i que són una excepció a l’aplicació de l’ordenament jurídic que continua vigent per a la resta de ciutadans. "El jutge ha de ser qui garanteixi el sotmetiment de tots, també de les institucions, a la legalitat constitucional", ha dit. Això és, segons ha defensat, el que garanteix la convivència en una democràcia on les resolucions judicials són “públicament escrutades”, en especial si fan referència a persones o entitats "de notorietat", ha assenyalat. Tanmateix, ha destacat que la publicitat i la transparència són el “canal més directe” perquè els jutges puguin guanyar-se la confiança de la ciutadania.

El català a la justícia

Els nous jutges s’incorporaran ara a tribunals de diversos ordres jurisdiccionals de tot el país. Davant d’aquest repte, Barrientos els ha demanat tenir en compte que interactuaran des dels tribunals des d’una societat “diversa i plural, i que es desenvolupa en posicions a vegades molt polaritzades”. En aquest sentit, els ha recordat que hauran d’aplicar el dret civil català i esforçar-se a aprendre el català: “Són uns drets lingüístics que, com la resta, també haureu de protegir i realitzar plenament”, ha afegit el magistrat, que és originari de Lleó i ha fet el discurs en castellà.