Torra acusa el jutjat 13 de "persecució política" i respon que el Govern "no abandonarà el compromís amb la llibertat"
El president afirma que el relat de la violència és "fals" i el de la malversació també
BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet aquest dimarts una declaració institucional arran del processament de més d'una trentena de càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per malversació de fons públics i desobediència per haver col·laborat amb el referèndum de l'1 d'Octubre. "Hem conegut avui la interlocutòria del jutjat número 13, es confirma la deriva autoritària, la manca d'independència judicial i la persecució política dins un estat de la Unió Europea", ha expressat Quim Torra sobre les conclusions de la instrucció d'aquest jutjat de Barcelona, que és l'origen també de la macrocausa de l'1-O al Tribunal Suprem. "Si algú compta que amb atacs com aquests abandonarem el compromís de la llibertat, que perdi l'esperança", ha avisat Torra, que ha afirmat que l'executiu català està "orgullós" del referèndum de l'1-O.
Per al cap de l'executiu català, el "relat" de la violència de l'1 d'Octubre és "fals" i també ho és el de la malversació de fons públics. "La Generalitat no ha estat perjudicada per l'1 d'Octubre. Les conclusions [del jutjat] han estat motivades per un objectiu polític. El mateix fals relat de la violència és el mateix fals relat de la malversació", ha conclòs.
En aquest sentit, Torra ha expressat el suport i la "solidaritat" a la trentena de processats, a qui el jutjat demana una fiança de 5,6 milions d'euros per al suposat desviament de diners públics per organitzar el referèndum. El jutjat ha deixat fora de la causa, però, l'exsenador i jutge Santi Vidal, malgrat que les seves declaracions van ser l'origen de la investigació, a través de la qual es va acabar instruint també el referèndum.
També la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha començat la roda de premsa després del consell executiu expressant el "suport" a tots els processats i denunciant que l'Estat ha decidit fer "política a través dels tribunals. "Això és així governi qui governi", ha expressat Budó.
Aragonès i JxCat demanen "solidaritat" per a la fiança
De la seva banda, el vicepresident de l'executiu, Pere Aragonès, ha denunciat que el que es persegueix és "penalitzar l'independentisme" convertint-lo en una causa penal i no en una opció democràtica més. "S'està atacant 30 persones, 30 servidors públics, perquè no poden perseguir dos milions de persones", ha opinat en declaracions a l'ACN.
És per això que Aragonès ha reclamat "la solidaritat de tots els ciutadans que van votar l'1-O" per "omplir les caixes de solidaritat" i sufragar així les fiances que el jutge demana als processats. "Que el que intenten atacar a 30 persones no ho hagin de suportar només ells. Si tots som solidaris, podem repartir-nos la responsabilitat de les fiances", ha conclòs.
També ho ha fet la número dos de la candidatura de JxCat el 28-A, Laura Borràs, que en una roda de premsa també ha demanat als ciutadans "solidaritat" contra el que considera una "persecució política". "No hi ha presons, ni multes ni exilis ni persecucions que puguin frenar l'anhel de la llibertat dels catalans", ha expressat Borràs acompanyada del cap de llista de Girona, Jaume Alonso Cuevillas.
"Fem una crida a la solidaritat per fer front a les despeses de la nova ofensiva judicial, demanem contribucions a la caixa de solidaritat.cat. "Estem orgullosos de l'1 d'octubre i de tot allò que es penalitza judicialment", ha afegit.
Puigdemont defensa que els processats van fer la feina amb rigor
També s'hi ha pronunciat des de Waterloo l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha defensat que els processats són servidors públics que van fer la seva feina amb "lleialtat i rigor" i ha titllat de "perdigonada" el "macroprocessament". Puigdemont ha defensat que "les mateixes proves que permeten mantenir a la presó des de fa més d'un any els líders independentistes permeten el processament de companys". Per això, ha denunciat la situació d'"anormalitat" i ha defensat la necessitat de tenir una veu forta a Madrid en les pròximes eleccions generals per lluitar contra aquesta mena "d'abusos", informa Júlia Manresa.