El president que rebutja el català, l’amnistia i la bandera LGTBI

PalmaFa tot just un any es va produir un fet inèdit: per primera vegada la majoria del PP i Vox va investir un president del Parlament d'extrema dreta a les Illes Balears. L’escollit, Gabriel Le Senne, era gairebé un desconegut, però aviat es van fer virals els seus tuits i articles incendiaris. Tot i això, com a líder de la cambra va començar amb un perfil baix. No ha sigut fins un any després que ha fet esclatar la polèmica durant el ple, a l'arrencar i estripar la fotografia de tres víctimes de la repressió franquista –entre elles, Aurora Picornell– a l’hemicicle, en el mateix moment en què es debatia la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. "No dimitiré perquè tinc el suport de la cambra", va descartar. Amb aquest colofó, va donar per tancat un període de sessions en què també ha carregat contra el català, l’amnistia i la bandera LGTBI.

La seva actuació en el ple del passat dimarts va ser criticada fins i tot des del grup parlamentari de Vox. El mateix Le Senne va demanar disculpes per haver "perdut els estreps", però va insistir en el fet que la vicepresidenta segona i la secretària segona de la mesa, Mercedes Garrido i Pilar Costa (PSIB), respectivament, el van "provocar" al negar-se a retirar les fotografies dels seients de la mesa. El govern del PP, per la seva banda, l’ha enviat a "reflexionar", però no l’apartarà de la presidència. "Va cometre un error", va considerar el vicepresident i portaveu de l’executiu, Antoni Costa, divendres passat. Fonts del PP es mostren estupefactes per la seva actuació. Es pregunten si és un fet puntual o un canvi de perfil motivat per una estratègia política, tenint en compte l’absoluta obediència que Le Senne sempre ha mantingut envers la cúpula estatal de Vox. ¿L’auge del partit de l’agitador Alvise Pérez a les europees ha provocat canvis en Vox? Fonts del partit ho descarten, i emmarquen l’episodi en una mala reacció. 

L’esclat de Le Senne, però, no ha sigut un fet aïllat. Els populars també es van sorprendre quan el passat 13 de juny va convocar una roda de premsa urgent en què va acusar el PP de "traïció" per permetre penjar la bandera LGTBI a la façana del Parlament. Però encara els va sobtar més que uns dies després registrés un escrit a la cambra per demanar que es declarés nul·la la decisió. "És el seu grup parlamentari qui hauria de marcar posició", expressen fonts del PP, que censuren que es permeti expressar opinions partidistes presentant-se com a president, i fins i tot enviant comunicats amb la rúbrica de la presidència de la cambra. Un altre exemple és en la comunicació oficial que va fer el 6 de juny per carregar contra la llei d’amnistia aprovada al Congrés. "Es pensa que és el batle del Parlament, i no ho és. Hauria de ser com el rei i mantenir una distància", apunta una font del PP.  

"Obedient amb Madrid"

Tot i això, fonts del PSIB concedeixen que, fins ara, la relació a la mesa no havia estat dolenta. A l’inici del seu mandat, Le Senne va aparcar el discurs ultraconservador i es va encomanar a la neutralitat institucional. Van quedar enrere les afirmacions que havia fet en els seus escrits, en què havia negat la violència masclista i el canvi climàtic i carregat contra el col·lectiu LGTBI, els migrants i el català. En un article publicat a Mallorca Diario el 2020, va dir que "entre el franquisme i la democràcia, hem gaudit d’uns 80 anys de certa pau i tranquil·litat". "Els primers quaranta, millorant, cada cop amb més llibertat i prosperitat –va continuar–. Els segons, costa avall (i sense frens)."

No va ser fins que va estar a punt de perdre la presidència que això va començar a canviar. El 29 de gener un grup de diputats díscols de Vox van expulsar Le Senne del grup parlamentari i van exigir que se’l rellevés del càrrec. La direcció de Vox va reconduir els rebels, però el seu lideratge va quedar tocat. "És president perquè li va tocar en una tapa de iogurt", diu un dels crítics de Vox, que recorda que Le Senne va accedir a la presidència de rebot. Va ser un nomenament dictat des de Madrid, i mai va comptar amb el suport del gruix del grup parlamentari. El fet que l’executiva estatal de Vox hagués d’intercedir per mantenir-lo en el càrrec va reforçar aquesta debilitat. Va ser en el marc d’aquesta crisi que va impulsar una reforma perquè les comunicacions del Parlament comencessin a ser bilingües, i aparcar la llengua catalana com a preferent. Aquesta va ser la primera ocasió en què va tensionar la cambra, l’inici d’una escalada. "Quan poses un feixista al Parlament acaba comportant-se com un feixista", va criticar el PSIB. El líder estatal de Vox, Santiago Abascal, ha instat Le Senne a no fer "ni un pas enrere".