El president que volia ser jutjat (literàriament)

Barcelona“Això és com si tens les memòries d’un cardenal i de sobte el fan Papa. L’editor ha tingut molta sort”. L’escriptor andorrà Albert Villaró oficia d’entrevistador en l’acte de presentació d’ El quadern suís (Proa), el llibre on Quim Torra intenta seguir l’exemple dels seus mestres Pla, Gaziel i Xammar en el conreu d’una literatura del jo que en el cas català ha assolit cotes certament alpines. “Quan era una persona humana les presentacions dels meus llibres eren menys multitudinàries. Ara només espero que el llibre sigui jutjat literàriament, i no per cap altra cosa”. “Aquest és el primer llibre on hi ha un intent d’escriure amb voluntat d’estil”, va afegir. Ahir es va fer evident, doncs, l’autèntica novetat del nou panorama polític català: un president de la Generalitat escriptor. Els editors ja li poden començar a fer ofertes per a un llibre de memòries que, de moment, no està escrivint.

Això sí, Torra és un escriptor tan honest que reconeix que se sent aclaparat per l’empremta dels seus referents. “T’acaba influint en la manera d’escriure, potser massa, per això és millor aparcar-los en algun moment. En el cas de Pla hi ha coincidències un punt perverses”. El president es referia al fet que l’escriptor de Palafrugell i ell s’acaben enamorant de la mateixa ciutat: Basilea. Però qui és capaç de fer una declaració d’amor tan gran als seus mestres? Torra sí, sens dubte.

La Llibreria Calders de Barcelona es va omplir de gom a gom i es van haver d’habilitar uns ventiladors que donaven a l’acte un cert aire africà que contrastava amb la temàtica helvètica. “No es pot ser res millor en aquest món que una vaca suïssa”, va dir Torra, una boutade que en realitat pretén glossar la inversió que fan els suïssos per mantenir impecable el seu paisatge de postal.

L’hora de l’autocrítica

Perquè el llibre va d’això, del temps passat per Torra treballant a Suïssa per a Winthertur, però és només una excusa. Va de cultura, d’història, de gastronomia i, esclar, de política, perquè Torra és un animal polític, algú que tot ho passa pel seu sedàs de romàntic instal·lat als anys 30. I que té una fe indestructible en el poder de la paraula. Tant és així que va reclamar als responsables polítics que van liderar l’1-O i la declaració del 27-O que escriguin les seves memòries per saber “què van fer bé i què no”. Perquè el president va confessar: “Som en aquest procés de l’autocrítica, ja que no hem sigut capaços de fer efectiva la República”.

La seva recepta és “crear un altre moment, un altre 1-O, per fer efectiva la República”. Jo no sé si cal esperar a les memòries dels implicats per saber què va fallar, però hi ha almenys dues coses que haurien ajudat: un suport popular a la independència més ampli i el reconeixement internacional. Amb aquestes dues cartes el guió hauria canviat de manera radical.

El que és una evidència, com va dir Torra, és que “Espanya mai serà com Suïssa”. Mai veurem uns trens que canvien d’idioma quan traspassen una frontera lingüística, o uns ciutadans que voten cada dos per tres per decidir des de les coses més transcendentals fins a les més nímies. El president Torra sembla condemnat a viure una decepció com la del seu estimat Gaziel després de la Guerra Civil: ni Espanya és la democràtica Suïssa ni Catalunya és als lluminosos anys 30.