Un president a la presó De “l’autèntic nord”

Neumünster“Com va la revolució catalana?” La pregunta me la fa sovint un pare alemany d’origen polonès de la guarderia dels meus fills, amb la tranquil·litat de qui segueix les notícies i no hi té implicació emocional. Normalment l’actualitat catalana passa lluny de Neumünster, però ara les notícies passen per la presó de la ciutat.

Per arribar-hi des d’Hamburg es triga una hora, per l’A-7, precisament l’autopista per on circulava Carles Puigdemont diumenge, abans de ser detingut. El centre on el president està sota custòdia policial és al sud de Neumünster. Just davant hi ha un hospital pediàtric. Dues instal·lacions amb històries humanes ben diferents que comparteixen l’espai. La tarda que detenen Puigdemont, freda com el caràcter alemany, una dotzena de catalans criden davant la presó. També hi ha un grup de gent que pertanyen al grup d’acció antifeixista de Kiel que amb un megàfon reclamen solidaritat internacional i llibertat per als presos polítics. Els catalans se senten acomboiats per un grup d’alemanys que semblen entendre la situació: no se’ls ha d’explicar el Procés des de l’inici dels temps ni des de tots els angles i àmbits possibles.

Els que criden esperen que les consignes arribin al detingut. La majoria de càntics els lideren els catalans, que, en diverses ocasions, canten Els segadors. “Puigdemont, no estàs sol”, “Llibertat presos polítics”, es crida, i fins i tot “Els carrers seran sempre nostres”. Quan s’hi afegeixen els alemanys, la consigna és “Internationale Solidarität ”.

La protesta afecta l’habitualment tranquil ecosistema de la zona, com fa notar una treballadora de l’hospital infantil. Amb un intent de somriure, i demanant-ho sisplau, reclama respecte pels pobres nens. Els manifestants compleixen: els crits segueixen amb contenció, el megàfon s’apaga.

Els primers moments a la zona no hi ha periodistes, però de seguida s’omple de premsa. Qui els havia de dir als habitants de Neumünster, una ciutat petita i gens turística de “l’autèntic nord”, com ells s’anomenen, que serien el centre mediàtic d’Europa. Poc s’ho podia pensar, el jutge de Schleswig-Holstein, que arribaria a tenir un cas d’aquesta magnitud. Tampoc s’ho pensaven els periodistes dels mitjans locals, que hi estan posant una dedicació i una entrega nervioses.

La nit avança, els periodistes van augmentant i els que protesten aguanten hores en una zona que, més enllà de l’hospital pediàtric i la presó, té poc a oferir. La carretera que passa per davant de la presó és testimoni del que es cou a fora, però ningú sap què està passant a dins ni què està fent Puigdemont. Avui els que li donen suport també hi són, i també es fan visibles a Hamburg, que apareixerà empaperada amb cartells que en demanen la llibertat. Les accions ja s’organitzen en un grup de WhatsApp.

La primera nit a Neumünster, abans que la majoria tornin a casa, un cotxe s’atura al mig de la semideserta carretera de dos carrils que hi ha davant la presó. Una senyora abaixa la finestreta, fa un gest de força amb el braç i crida “Sort”. “ Danke ”, responen alguns manifestants tímidament. Que Puigdemont surti de Neumünster en llibertat no depèn de la sort: està a les mans d’un jutge que ha vist com la petita i freda ciutat nòrdica es veu sacsejada per l’inquilí més il·lustre de la presó.