El president que no va aconseguir la independència

L'any 1999 la sèrie Els Soprano va trencar motlles al plantejar un argument certament original en aquell moment: el cap mafiós Tony Soprano necessita l'ajuda d'una psicòloga per fer front tant als seus problemes familiars com dirigir la seva organització. Més de 20 anys després, l'expresident Quim Torra explica a Les hores greus (Símbol Editors) com, en els temps més durs de la pandèmia, quan estava aïllat a Canonges i les notícies eren cada cop més fosques i no podia deixar de plorar, una psicòloga el va ajudar a sortir del pou amb un consell molt pràctic: "No és dolent plorar, però president, dosifiqui els plors". En la presentació del llibre aquest dilluns a la llibreria Ona de Barcelona, Torra va animar tothom a "explicar la seva veritat" sobre el que havia passat durant la pandèmia, fins i tot els detalls més íntims. "Aquesta és la meva", va sentenciar. Aquesta és, també, una nova manera de fer política en primera persona que ja va inaugurar Carles Puigdemont en els seus dos últims volums i que també caracteritza la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs.

A l'acte, que va reunir una cinquantena d'assistents a causa de les restriccions sanitàries, no hi van faltar els membres del seu cercle polític més pròxim, conegut com la war room: Laura Borràs, Josep Costa, Jaume Alonso-Cuevillas i Francesc de Dalmases. I dos membres del Govern: la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el d'Empresa, Ramon Tremosa, un fitxatge seu per substituir Àngels Chacón. Cap altra cara coneguda de Junts hi ha fet acte de presència, i menys encara d'ERC, amb qui Torra és especialment crític en el llibre. El presentador de l'acte, Antonio Baños, s'ha presentat com a "amic personal" del president –ell va penjar la pancarta que reivindica la llibertat d'expressió del balcó del Palau de la Generalitat–, i ha destacat sobretot la vàlua literària del text: "Vostè ha estat el millor president, com a mínim el que millor escriu i el més intel·lectual", ha arrencat Baños en un acte que s'ha acabat convertint en un petit homenatge a l'expresident.

Torra va desgranar la seva desesperació quan no podia convèncer el president Sánchez d'imposar un confinament total o quan va intentar que ho fessin els sindicats i la patronal pel seu compte però li van donar "excuses que no comprenia com no sé què de la seguretat jurídica". "És una ironia que un president que tenia per missió la independència acabi sent valorat per la gestió de la pandèmia", ha dit Torra abans de declarar-se "decebut" per no haver-la aconseguit.

I és aquí quan l'expresident sembla llançar una crítica velada als que el van promoure per al càrrec sabent com pensava: "Encara no m'han explicat els motius pels quals van decidir que jo podia ser president". I és que ell en el llibre afirma: "No estava preparat per a la crueltat de la política catalana. Potser tampoc tenia ni l'ambició ni la força que calen. Però jo em pensava que anàvem a fer la independència i no la guerra entre nosaltres". Quim Torra apareix com algú que no ha acabat d'entendre (ni de compartir) la decisió de Puigdemont i Junqueras de no oposar més resistència a l'Estat l'octubre del 17 però que pensa que les coses es poden reprendre en el punt on ho van deixar. I on alguns poden veure una manera naïf d'afrontar l'acció política, d'altres hi veuen l'honestedat i sinceritat d'algú que no és polític. En tot cas, un llibre imprescindible per entendre els últims tres anys de política catalana.