El president de la JEC que podria haver fet de Marchena al judici de l’1-O
Miguel Colmenero va optar a ser president de la sala penal del Suprem, juntament amb Cándido Conde-Pumpido, el 2014
BarcelonaDavant un gran mural del pintor barceloní Josep Maria Sert i que dibuixa la ciutat de Conca, Miguel Colmenero (Madrid, 1951) presideix en una sala annexa del Congrés dels Diputats les reunions de la Junta Electoral Central. Fiscal des dels 26 anys i actual magistrat del Tribunal Suprem, és el president de l’òrgan que ha de garantir que els processos electorals a l’Estat funcionin correctament i de forma transparent, però també és l’encarregat de picar la cresta als polítics que suposadament fan campanya on no toca –va fer-ho amb el govern d'Aragonès quan va presentar la proposta de finançament singular–, entre altres funcions.
Presideix l’òrgan electoral des del 2020 –el formen vuit magistrats del Suprem i cinc catedràtics de dret o ciències polítiques–, però ja va ser-ne vocal del 2004 al 2008. Per tant, ha viscut com s’han polititzat les decisions de l’òrgan en poc més d’una dècada. Membres històrics de l’òrgan apunten que moltes de les decisions de l’actual junta fa deu o quinze anys eren inconcebibles. La junta de Colmenero és, per exemple, la que va obligar la mesa del Parlament a retirar l’escó a Laura Borràs i a Pau Juvillà.
Però, més enllà d’aquestes resolucions, un dels morts que s’ha carregat aquest últim any va ser la gestió del vot per correu a les municipals i generals de l’any passat. En els primers comicis, els del maig, va esclatar la polèmica a Melilla per una suposada compra de vots. A partir d’aquests fets, a les eleccions generals de juliol, on el vot per correu va ser massiu, la JEC va decretar que fos obligatori presentar el DNI per entregar el vot.
Lacònic però contundent, és un dels perfils més conservadors de la JEC. De fet, per si no fossin pocs els cops que ha buscat les pessigolles als partits independentistes, hauria pogut ser qui sentenciés els processats pel judici del Procés: va optar a ser president de la sala penal del Suprem, juntament amb Cándido Conde-Pumpido, el 2014. L’escollit pel Consell General del Poder Judicial va ser Manuel Marchena.