El president de Foment del Treball, partidari de celebrar un referèndum sobre la independència "a mig termini"

BarcelonaLa patronal catalana de les grans empreses, Foment del Treball, no s’ha posicionat mai a favor de la independència, sinó tot el contrari, i, de fet, ni tan sols defensava el 9-N. Si bé és veritat que van subscriure el Manifest Sobre el Dret a Decidir', impulsat fa dos anys per l'expresident del Parlament, Joan Rigol, Foment va declinar participar al Pacte Nacionalpel Dret a Decidir en considerar-ho un "acte polític". Just abans del 27-S, Foment va publicar un dur posicionament oficial en el qual alertava de la "tensió i màxima preocupació" que hi havia entre l'empresariat per aquelles eleccions que, remarcava el text, eren de caràcter autonòmic i no pas plebiscitari. Aquest dilluns, el president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà, s'ha mostrat partidari de la celebració d'un referèndum "a mitjà termini" sobre l'encaix de Catalunya a Espanya. És la primera vegada que el president de Foment del Treball s'expressa en aquests termes sobre un referèndum d'independència.

Així, ha avisat que la convocatòria d'un referèndum d'independència el 2017 és "precipitada". "El 2017 crec que no toca", ha dit, perquè cal esperar que l'economia millori i rebre l'aval de l'Estat. Per això, ha animat a seguir "treballant" per assolir un acord amb el govern central, seguint el model d'Escòcia i el Regne Unit. "S'ha de treballar per un model com el d'Anglaterra i Escòcia i esperar el moment en què l'economia es recuperi. No toca el 2017, jo esperaria més, treballaria més i negociaria amb l'Estat", ha resumit.

Respecte a les característiques d'un eventual referèndum, ha dit que no es podria assumir com a bo un resultat "amb només el 50,1%" dels vots a favor i en què la participació fos també de poc més del 50%, ja que suposaria que es pren una decisió tan transcendental només "amb el 25%" de la població a favor.

El dirigent de Foment ha recordat que la seva organització va començar el 2011 defensant el pacte fiscal, que després va ampliar a un pacte institucional en què es reconegués Catalunya com una nació o una nacionalitat i amb potestat absoluta sobre la llengua i la cultura. "No se'ns va fer cas", ha admès, per assegurar a continuació que "ara volem que s'arribi a pactes" entre el govern i la Generalitat.