El president ensenya les seves cartes en un sopar distès
BarcelonaEl sopar al Palau de la Generalitat, que s’havia convocat per al dilluns 24 de juliol ja fa alguns dies, es va acabar confirmant entre dimecres i dijous de la setmana passada. Els convidats eren l’escriptor Suso de Toro; el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo; el politòleg Ramon Cotarelo, i Óscar Pazos, autor del llibre Madrid és una illa. Al seu costat, el president Carles Puigdemont; Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid; i Albert Royo, secretari general del Diplocat.
A les nou en punt del vespre el president va rebre els convidats amb cava rosat i de seguida van passar a seure a la taula. Els entremesos: pernil -“no era de Jabugo però era molt bo”- i ametlles. Mentre assaborien el primer plat -torrada de verdures al forn-, els comensals es van adonar de seguida que el president volia transmetre’ls els seus moviments estratègics. No volia impartir doctrina sinó política.
“¿Fins on està disposat a arribar, president, per l’1-O?”, li va preguntar un dels convidats. Puigdemont va explicar-los que anava a totes i fins al final. Ho va dir d’una manera que no va generar dubtes. No parlava per parlar, asseguren les fonts consultades.
Convicció genuïna
Els va explicar que ja tenia les urnes: “És un assumpte resolt, per a nosaltres ja no és un tema. Si per a Madrid és motiu de debat, per a nosaltres ja és irrellevant, superat”, va afirmar convençut. Davant l’advertència d’un altre convidat que el govern espanyol impediria la celebració tant del referèndum com d’un succedani o una reedició del 9-N, el president va dir que en discrepava. Puigdemont sosté que Rajoy no s’atrevirà a reprimir físicament els que vagin a votar l’1-O. La convicció que desprenia era genuïna, va reconèixer a l’ARA un d’ells.
Una altra de les cartes que va ensenyar el president va ser la decisió de registrar a finals de setmana, un cop acabin les sessions de l’últim ple abans de les vacances, la llei del referèndum al Parlament. Primer s’aprovarà la reforma del reglament -avui- i després es registrarà la llei del referèndum.
Durant el segon plat -peix i llagostins regats amb vi blanc o negre, a escollir- va haver-hi moments per repassar episodis històrics. Ferran Mascarell, per exemple, va explicar que a Madrid alguns constitucionalistes li diuen que els catalans acostumen a donar massa importància a la sentència sobre l’Estatut del Tribunal Constitucional del 2010. Segons les fonts consultades, Mascarell els va dir que no era una exageració insistir en què el Parlament va aprovar aquell Estatut, que els catalans el van aprovar en un referèndum, que el Congrés dels Diputats també el va aprovar després de pentinar-lo, i que, després de tot això, el TC el va retallar.
Mascarell va explicar que li arriben veus del mateix Partit Popular que diuen que alguns dirigents admeten que l’estratègia de Rajoy va arribar massa lluny en el període 2006-2010, però el delegat a Madrid ignora si aquesta opinió reflecteix el que pensa la cúpula actual del partit.
A les postres, ja cap a mitjanit, Puigdemont i els seus convidats seguien donant voltes al xoc de trens i a la política de Rajoy. Un dels fets que, segons el president, limitaria la capacitat del govern espanyol per reprimir o impedir el referèndum són les eleccions federals a Alemanya del pròxim 24 de setembre. Les fonts consultades diuen que Puigdemont atorga pes a l’impacte europeu que tindria un enfrontament per desarticular les urnes i els col·legis amb milers de persones disposades a votar pacíficament.
Els trens avancen cap al xoc i ho fan cada vegada a més velocitat. ¿Puigdemont infravalora Rajoy, per a qui impedir el referèndum també és un assumpte de supervivència?
