El president del CGPJ rebutja convocar un ple extraordinari fins que els conservadors presentin el seu candidat al TC

MadridLa guerra entre blocs continua al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel nomenament dels magistrats al Tribunal Constitucional (TC). El president interí de l'òrgan de govern dels jutges, Rafael Mozo, ha rebutjat convocar un ple extraordinari per votar els candidats, tal com havien sol·licitat nou vocals de la dreta. Al·lega que cal presentar tota la documentació sobre l'ordre del dia: els noms que s'han de sotmetre a votació i els seus currículums. Els conservadors encara no han comunicat qui és el seu candidat, tot i que sonen els magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena i Julián Sánchez Melgar. Fonts del CGPJ puntualitzen que Mozo no descarta convocar aquest ple, sinó que podria tenir lloc els pròxims dies si els proposants esmenen el seu error.

L'objectiu del grup de la dreta és celebrar el ple abans que entri en vigor la reforma legal que impulsen el PSOE i Unides Podem i que pretén canviar el sistema de votació: ja no serà necessària una majoria de 3/5 parts –11 vocals de 18–, sinó que sortiran escollits els dos aspirants que, en una única votació, obtinguin més suports. Aquest dijous s'aprovarà la modificació al Congrés i, en principi, dijous de la setmana que ve al Senat. Justament, el mateix dia 22 hi ha convocat un ple ordinari del CGPJ per nomenar els magistrats del TC, tot i que per ara no hi ha acord entre blocs. Per tant, si no hi ha cap sorpresa el dia 22 encara es votaria amb les regles antigues i, després de Cap d'Any, tindria lloc un nou ple amb les normes noves.

Quin és el motiu de fons dels conservadors per avançar el ple? Els vocals de la dreta rebutgen el candidat que ha impulsat el bloc progressista, José Manuel Bandrés, atès que el consideren afí al govern espanyol. Prefereixen un altre magistrat que també apareixia a la llista dels vocals proposats pel PSOE, Pablo Lucas. Si es vota amb les noves regles, el més probable és que en una única votació els conservadors triïn el seu candidat i els progressistes el seu. Així, Bandrés seria escollit.

En canvi, el mètode d'elecció actual preveu una votació per a cada aspirant i necessita que obtingui 11 vots. Amb aquestes condicions, pot ser que Bandrés no aconsegueixi prou suports. El bloc conservador té 10 vocals –tot i que el nucli dur del grup que ha boicotejat les negociacions és de vuit– i el progressista 8, un dels quals és Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas. Tanmateix, fonts del grup minoritari veuen difícil que algun dels seus vocals voti amb la dreta i subratllen que si el nom de Pablo Lucas se sotmetés a votació, el seu germà Enrique s'hauria d'abstenir. D'aquesta manera, encara que s'acabi avançant el ple, els candidats no sortirien escollits si no hi ha cap trànsfuga entre blocs.

La presidència del TC

La influència política té una altra derivada en aquest embolic. Fonts de l'àmbit judicial expliquen que el desig del govern espanyol és que Cándido Conde-Pumpido sigui el nou president del TC un cop Pedro González Trevijano sigui rellevat. En principi, Bandrés garantiria el seu suport a Conde-Pumpido, mentre que Lucas seria partidari d'un altre candidat. I aquí entra en joc la magistrada María Luisa Balaguer, que si sabés que compta amb els suports suficients, faria el pas. Per això els vocals de la dreta maniobren per reduir eventuals suports al magistrat del TC suposadament preferit de la Moncloa.