Com s'han presentat històricament els partits independentistes a les eleccions europees?

BarcelonaCarles Puigdemont ha llançat aquest dilluns la idea de ser el número 2 d'Oriol Junqueras a les eleccions europees i ha demostrat així la intenció de bastir una candidatura unitària de l'independentisme. Seria la primera vegada que l'espai ara representat pel PDECat i JxCat i el que representa ERC concorrerien conjuntament a aquests comicis i, de fet, les dues formacions estan en grups diferents al Parlament Europeu. Per la seva banda, la CUP encara no ha fet el salt en una candidatura amb el suport de tots els actors de l'Esquerra Independentista.

Convergència i Unió (CiU)

El 2004 explora les aliances amb candidatures nacionalistes d'arreu de l'Estat i manté l'experiment fins al 2014

Abans que fos independentista, Convergència -i Unió- va encetar el 2004 les aliances amb altres candidatures d'arreu de l'Estat, aprofitant que en les eleccions europees hi ha circumscripció única a Espanya. Fa 14 anys CiU va integrar el Galeusca, una unió entre les dues formacions nacionalistes catalanes, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que bevia de la Declaració de Barcelona del 1998, una aposta de les comunitats històriques de l'estat espanyol per enviar un missatge comú a favor del reconeixement plurinacional de l'Estat i el dret a decidir. Aquesta candidatura també va sumar el Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista.

El 2009 l'aliança va adoptar el nom de Coalició per Europa i en van prendre part les mateixes organitzacions, juntament amb Convergència Democràtica de la Franja, Coalició Canària i el Partit Andalusista. El 2014, encapçalats per Ramon Tremosa, Coalició per Europa es va reeditar, però amb algunes baixes, la dels andalusos, valencians i balears.

Amb la descomposició de Convergència i Unió i la mutució de la formació presidida per Artur Mas en el PDECat i ara ramificada en altres moviments, és una incògnita la fórmula amb què concorrerà a les pròximes eleccions europees.

Esquerra Republicana (ERC)

Una llarga trajectòria d'aliances sobiranistes amb Euskadi i Galícia

La formació que ara lidera Oriol Junqueras sempre s'ha presentat a les eleccions europees en coalició amb altres formacions sobiranistes. El 1987 ho va fer amb l'Eusko Alkartasuna (EA) i el BNG sota les sigles de Coalició per l'Europa dels Pobles, una unió que es va repetir el 1989. En els dos casos només van aconseguir un representant, que va ser Carlos Garaikoetxea (EA), tot i que en els segons comicis es va acordar que Heribert Barrera (ERC) rellevés el cap de llista a meitat del mandat. El 1994, en una fórmula semblant que també va integrar Acció Catalana, Tierra Comunera - Partit Nacionalista Castellà i Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, no va obtenir cap representant.

El 1999 va adoptar el nom de Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles i s'hi van sumar el PNB i Unió Mallorquina. El 2004 i el 2009 els nacionalistes bascos van caure i ERC va passar encapçalar la coalició Europa dels Pobles, primer amb Bernat Joan i després amb Oriol Junqueras, integrant a la llista altres formacions d'Andalusia, Cantàbria, Astúries i l'Aragó. El 2014 Esquerra va limitar les aliances als Països Catalans i es va presentar conjuntament amb Nova Esquerra Catalana, la formació que va crear l'ara conseller Ernest Maragall, sota el nom l'Esquerra pel Dret a Decidir. Va obtenir els seus millors resultats i va aconseguir dos escons.

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

En ple debat sobre la seva primera concurrència de manera unitària

El 2004 la CUP es va presentar amb les seves pròpies sigles després que s’aprovés en una assemblea nacional extraordinària a Vic, però ho va fer amb el suport del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el rebuig d’Endavant, que posteriorment va criticar la decisió en veure els mals resultats obtinguts: només 8.180 vots als Països Catalans. Cinc anys més tard, en canvi, es va girar la truita i va ser el sector d’Endavant el que va apostar per presentar-se al Parlament Europeu en plena ofensiva contra l’esquerra abertzale. Ho va fer sota el paraigua de la candidatura Iniciativa Internacionalista, patrocinada per Izquierda Castellana, i va sumar 178.121 vots, majoritàriament al País Basc i Navarra i amb 21.727 vots procedents dels Països Catalans.

Ara els cupaires debaten presentar-s'hi amb el vistiplau de tots els sectors que integren el partit anticapitalista. Aquest cap de setmana es va ajornar la decisió en un context polític per manca de consens i es tornarà a debatre d'aquí algunes setmanes.