El Consell per la República crearà una assemblea escollida per inscrits

BarcelonaEl Consell per la República, l’ens privat que impulsa l’expresident Carles Puigdemont des de l’exili belga -i un dels acords d’investidura entre JxCat i ERC- comença a prendre forma. Ahir es va presentar al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en un acte solemne farcit de parlamentaris de JxCat i ERC, alts càrrecs i l’executiu en ple. Tot, malgrat que el Govern assegura que que no tindrà cap vinculació orgànica amb l’executiu i es finançarà a través de fons privats. En una connexió en directe des de Bèlgica, l’expresident Carles Puigdemont va assegurar que el Consell de la República es “proposa avançar” cap a l’estat independent per la “via dels fets” a través de la “participació ciutadana” en “debats constituents”. Així, va anunciar l’obertura d’un registre de ciutadans -on es pot apuntar tothom “sense límit d’edat ni d’origen”- que participaran -va dir- en la “construcció” de la República.

Segons va explicar l’expresident, acompanyat de l’exconseller Toni Comín, aquests ciutadans escolliran una assemblea de representants que, al seu torn, elegiran els membres del Consell per la República. Ahir, després de l’acte, s’hi van apuntar unes set-centes persones. D’acord amb la informació difosa a través de la pàgina web (Consell.republica.cat), el 8 de desembre es presentarà a Bèlgica l’“estructura definitiva” del Consell, el calendari i el reglament electoral. Una cita a la qual Puigdemont ja ha convocat els actors sobiranistes que el dilluns 22 d’octubre van acudir a Waterloo perquè l’expresident els exposés el projecte. Aquesta estructura -Consell i Assemblea de Representants- ja estava prevista en l’acord d’investidura de JxCat i ERC, pel qual la CUP es va abstenir en la investidura de Quim Torra. Tot i això, els cupaires s’han desmarcat de l’ens perquè el consideren simbòlic.

La novetat respecte al que es va pactar és la creació del registre de ciutadans i la participació d’aquests ciutadans en un “debat constituent” que, segons va dir Puigdemont, ha d’acabar amb una proposta de constitució. Unes funcions que poden encavalcar-se amb el consell assessor del Fòrum Cívic i Social, que presideix Lluís Llach, tot i que l’exdiputat de JxSí va reiterar que l’objectiu no era fer cap carta magna. “Això li correspon al Parlament”, va dir Llach.

Reconèixer l’autodeterminació

“Al Consell per la República li toca actuar sense el constrenyiment d’un estat autoritari”, va afirmar Puigdemont, “[A això] no li poden aplicar el 155”, va afegir en presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, que també van intervenir en l’acte definint el Consell com “l’espai lliure” per buscar la internacionalització del cas català. Tanmateix, Aragonès va remarcar -per evitar impugnacions als tribunals- que el Consell és un ens privat de dret belga i que no rebrà diners públics. Artadi, en la roda de premsa del Govern del migdia, també va fer declaracions en la mateixa línia i va assegurar que el Consell no intervindrà en les decisions del dia a dia de l’executiu. Això sí, va afirmar que tindrà un “rol molt important” en “l’articulació del moviment independentista”. Sobre això, Puigdemont es va limitar a dir que el Consell actuaria “en coordinació” amb el Govern. El president Torra, que va cloure l’acte al Saló Sant Jordi, va treure pit pel “compliment” d’un compromís del discurs d’investidura, i va situar el Consell com una eina d’“acció republicana”, juntament amb la mobilització i les institucions.

A banda de la interacció amb la ciutadania, al Consell també adoptarà una tasca “d’internacionalització”. Comín, que s’encarregarà de la gestió diària de l’ens, va afirmar que treballarà pel reconeixement de l’autodeterminació i el “mandat de l’1 d’Octubre”, del qual, va afirmar, “neix la legitimitat” del nou ens.

Mentre tenia lloc la presentació al Palau, centenars de persones es van aplegar a la plaça Sant Jaume per donar suport a la creació del Consell per la República. Una convocatòria impulsada pel mateix president de la Generalitat, dissabte, en l’acte de fundació de la Crida Nacional per la República.