Preocupació al CGPJ perquè el bloqueig precipiti la dimissió del president
La mediació de Reynders ha fracassat i no hi ha perspectives de renovació fins que passi el cicle electoral
Madrid"Cal renovar el Consell General del Poder Judicial. He proposat una idea, he intentat ajudar i, si no s'aconsegueix, crec que no hi pinto res", assegurava a finals de febrer el president interí de l'òrgan de govern dels jutges, Vicente Guilarte, durant un esmorzar informatiu a Madrid. Es rumorejava que podria concretar la seva dimissió, però no va ser així, a l'espera de si la negociació entre el PSOE i el PP amb mediació de Brussel·les podia donar fruits i acabar amb més de cinc anys de bloqueig. Dimecres passat havia de celebrar-se una quarta reunió entre el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari institucional dels conservadors, Esteban González Pons, amb presència del comissari europeu Didier Reynders, a la capital espanyola, però el PP va avortar la trobada. La Comissió Europea deixava clar que no s'havia suspès per motius d'agenda del polític belga, que ara ha deixat el càrrec per aspirar a la secretaria general del Consell d'Europa i, per tant, abandona la tasca de mediació.
"Em preocupa que dimiteixi abans del juny", apunten a l'ARA fonts del CGPJ. Als passadissos judicials es dona per fet que Guilarte abandonarà la nau abans de l'estiu i ara la inquietud és que l'enèsim fracàs de les negociacions per a la renovació precipitin la decisió. Les mateixes fonts subratllen que si el president interí no ha marxat ja és per no arrossegar la resta. De fet, hi ha hagut moments en què s'ha especulat amb la possibilitat d'una dimissió en bloc dels vocals del CGPJ per forçar el desbloqueig, però no és una opció que vegin amb bons ulls ni el bloc conservador ni tot el progressista. "Soc pessimista", anoten des de l'òrgan de govern dels jutges. El cicle electoral actual amb comicis a Euskadi, Catalunya i a Europa no contribueixen tampoc a un escenari favorable, per bé que ni el govern espanyol ni el PP volen afegir aigua al vi.
A diferència d'altres ocasions, Bolaños no va ser especialment dur contra el PP dimarts passat en roda de premsa a l'hora de parlar de l'anul·lació de la reunió que s'havia de celebrar l'endemà. Va evidenciar que no era ni la Comissió Europea ni el PSOE qui n'havia demanat la suspensió, però no va voler dinamitar ponts. "Continuarem treballant el temps que sigui necessari, perquè el funcionament de la justícia ho mereix", afirmava el ministre. Caldrà veure ara si Brussel·les planteja una nova persona per a la mediació, encara que el termini de dos mesos que inicialment s'havia establert perquè la negociació arribés a bon port ja s'hagi esgotat. Un dels noms que sonen és el de la vicepresidenta Věra Jourová. "La Comissió segueix estant disponible per participar-hi", deia el portaveu de Justícia, Christian Wigand.
L'últim intent de Guilarte
Mentre el PSOE, el PP i Brussel·les aborden una possible represa dels contactes, Guilarte planteja un últim intent a la desesperada per pressionar els partits. De la mà del Consell General de l'Advocacia Espanyola, el president substitut del CGPJ ha impulsat unes taules rodones aquest dijous per intentar "remoure consciències", tal com apunten des de l'organisme. "Opcions per trobar la sortida al laberint de la renovació" i "Per què és inajornable desbloquejar la paràlisi del Poder Judicial" són els títols dels debats, que comptaran amb ponents destacats com els dos exministres de Justícia Rafael Catalá (PP) i Juan Carlos Campo (PSOE), actual magistrat del Tribunal Constitucional; el president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Celso Rodríguez, i els presidents del CGPJ i l'Advocacia Espanyola, Guilarte i Victoria Ortega, entre d'altres.
Fa uns mesos Guilarte ja va proposar que en un futur no tornés a haver-hi una situació com l'actual: que el CGPJ ja no nomeni els presidents dels tribunals superiors, les audiències provincials i les sales, sinó que ho facin els mateixos jutges. D'aquesta manera, si s'elimina als vocals la potestat per fer nomenaments discrecionals, condicionats a les majories entre els blocs conservador i progressista, no hi hauria incentius per mantenir-lo bloquejat. El PSOE va veure amb bons ulls aquesta idea i, de fet, és el que Sánchez va fer amb una reforma legal que impedeix al CGPJ omplir les vacants que s'acumulen, per exemple, al Tribunal Suprem. De cara a la renovació actual, però, el PP manté que ha d'anar acompanyada d'un canvi en el model d'elecció dels vocals de procedència judicial perquè siguin escollits entre els mateixos jutges. Fonts de Génova asseguren que l'acord pot arribar abans de l'estiu si el PSOE es mou.
Guilarte, catedràtic de dret civil de la Universitat de Valladolid, va ser proposat pel PP com a vocal l'any 2013. Després de la dimissió de Carlos Lesmes i la jubilació de Rafael Mozo, l'ara president substitut ha volgut dotar el seu càrrec d'una pàtina de neutralitat que ha provocat que el bloc de la dreta li girés l'esquena. Fonts de la institució assenyalen que el grup conservador li ha anat posant diverses traves internes. En els últims pronunciaments del CGPJ sobre l'amnistia, Guilarte ha fet equilibris i no s'ha alineat clarament amb el sector afí al PP, si bé el vot particular que va emetre dilluns passat considerava que la norma d'oblit judicial del Procés és inconstitucional. En cas que acabi dimitint, el rellevarà en el càrrec Wenceslao Olea, magistrat de la sala tercera del Suprem. Tot i no ser dels més durs, és un dels vuit membres de la dreta del CGPJ.