Com es prenen les decisions a la CUP?: de baix a dalt i d'assemblea en assemblea

BarcelonaEl passat 14 de gener, el dia que Artur Mas i Oriol Junqueras van reunir-se a cara o creu amb les entitats i van acordar celebrar eleccions plebiscitàries, la CUP ja no formava part de les converses. Se'n van desvincular després del 9-N, quan el combat entre CDC-ERC era més agre que mai i semblava que el sobiranisme no es posaria mai d'acord per convocar la consulta definitiva: les eleccions plebiscitàries. Però aquell dia de gener, després d'una llarguíssima reunió al Palau de la Generalitat, Mas i Junqueras van anunciar la data: comicis el 27-S.

Els partits van tardar minuts a reaccionar: a les ràdios i televisions o via Twitter. Tots menys un. La CUP va guardar 24 hores de silenci. No va ser fins que el secretariat nacional es va reunir d'urgència que els tres diputats van comparèixer al Parlament per explicar l'opinió de la CUP sobre l'avançament electoral. Aquest només és un exemple de com són els tempos a la formació de l'esquerra independentista, que funciona de baix a dalt, d'assemblea en assemblea. Més simptomàtic i tot va ser el procés per detallar el seu full de ruta sobiranista. Mentre CDC, ERC, MES i, en un inici, EUiA es reunien discretament per enfocar conjuntament la brúixola del procés, la CUP va iniciar un procés d'assemblees territorials –obertes a la ciutadania i a les organitzacions anticapitalistes properes– per concretar la seva proposta, el qual va durar des del 23 de gener fins que el consell polític del 21 de març va aprovar finalment el document. Dos mesos, per tant, aïllada de la negociació amb els altres actors entonant el seu particular 'keep calm' per poder acordar, de baix a dalt, la seva pròpia posició.

Per això, anunciï el que anunciï la CUP dijous en relació a les negociacions amb Junts pel Sí, serà una proposta consensuada amb les seves bases. Una manera de treballar radicalment diferent de la de la resta de partits que, malgrat els inconvenients, els cupaires reivindiquen com una de les seves essències.

Les assemblees locals

109 agrupacions municipals repartides arreu del territori

L'estructura bàsica per prendre qualsevol decisió a la CUP són les assemblees locals, formades pels militants de la formació. En acabar el 2013, la CUP tenia 109 assemblees locals i 1.325 militants (les persones que paguen les quotes), però en realitat a les reunions municipals hi solen anar simpatitzants i col·laboradors de la formació. De fet, tenint en compte que l'origen del partit és en l'àmbit municipal (amb nuclis especialment potents, com Sant Pere de Ribes, Arbúcies, Manresa...), és lògic que l'última decisió recaigui en les assemblees locals, que, per coordinar-se, s'agrupen en assemblees territorials.

El consell polític

60 delegats del territori que es reuneixen un cop al mes

Alguns representants d'aquestes territorials, a la vegada, formen el consell polític, que és l'òrgan que fa d'intermediari entre les assemblees locals i el secretariat nacional. El consell polític està format per una seixantena de delegats de les territorials i es reuneix un cop al mes, cada vegada en un municipi diferent d'arreu dels Països Catalans. Aquest passat dissabte, el consell polític de la CUP va trobar-se a Montesquiu (Osona) per analitzar els resultats electorals. En aquesta trobada, que va durar més de tres hores, els representants de les assemblees territorials van manifestar les opinions de cada assemblea local sobre els passos a seguir, perquè el secretariat nacional prengui nota i elabori un document consensuat per tots els militants.

El secretariat nacional

Un òrgan sense atribucions polítiques per gestionar el dia a dia

I és que el secretariat nacional és l'òrgan de la formació que gestiona el dia a dia de la CUP. Format per 15 persones que es renoven parcialment cada dos anys, el secretariat executa les decisions del consell polític –no té atribucions polítiques– i serveix també per prendre les decisions més urgents o quan la transcendència del moment no dóna marge per convocar un consell polític. És per això que quan Mas i Junqueras van anunciar eleccions el secretariat es va reunir d'urgència per elaborar una resposta consensuada.

El secretariat de la CUP es va reunir ahir per posar en negre sobre blanc les principals conclusions del consell polític de dissabte a Osona i plantejar una resposta conjunta, que serà anunciada dijous en una conferència política. La CUP ho ha decidit així després de decretar la llei del silenci per esquivar les pressions polítiques i mediàtiques dels últims dies.

Una de les decisions que va prendre el nou secretariat (escollit a mitjans de juliol), no exempta de polèmica, va ser plantejar un equip de cinc persones tancat, que es podia votar en bloc, per encapçalar la llista de la demarcació de Barcelona en les primàries per escollir la llista del 27-S. Així, en les primàries es podia votar aquesta proposta tancada o bé escollir obertament els 10 primers noms. L'equip plantejat pel secretariat va acabar rebent el 67% dels suports i Antonio Baños va ser escollit cap de llista per al 27-S.

L'assemblea nacional

El "congrés" cupaire que reuneix tots els militants de la formació

Qui escull aquests 15 membres del secretariat? Els mateixos militants de la CUP quan es reuneixen en l'òrgan màxim de decisió, l'assemblea nacional de la formació. És en aquest espai, que es reuneix un cop a l'any i que està format per tots els militants, que el partit aprova i defineix les línies estratègiques, aprova els estatuts, els pressupostos... Una de les assembles més importants dels últims anys va ser la del 2012 a Molins de Rei, en què la CUP va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya per primera vegada, amb el 77% dels vots a favor. L'última va ser al juliol a Castelló de la Plana.

Grup d'acció parlamentària

El pont entre els diputats i les sectorials

L'entrada de la CUP al Parlament el 2012 va forçar la creació d'un nou òrgan cupaire, el grup d'acció parlamentària, el GAP. Es tracta d'un mecanisme per planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la feina que feien David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet. De fet, quan es van presentar a les eleccions i van sortir escollits diputats, els representants cupaires van prometre "sotmetre a consulta permanent i contínua" la seva tasca com a diputats. En una assemblea nacional a Olot, es va acordar crear el GAP, que a la pràctica ha esdevingut el pont entre les comissions sectorials (economia, habitatge, salut, educació, joventut...) de la CUP i els diputats.

L'estructura decisòria de la CUP, doncs, funciona gairebé a la inversa que la resta de partits. Ells admeten que hi ha un "desencaix seriós entre els ritmes de l'assemblea i els del Parlament", però, lluny de lamentar la falta d'operativitat o eficiència que suposa aquest procés de baix a dalt, els cupaires reivindiquen amb orgull aquesta manera de fer, que els diferencia de la resta i els dóna la seguretat que les decisions són "compartides" i "consensuades".