Les tres premisses per aconseguir el suport internacional a una Catalunya independent

BarcelonaAlbert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), diu que en les converses mantingudes amb altres estats europeus, la preocupació més gran és saber com es garantiria la supervivència econòmica d’Espanya en un escenari d’una Catalunya independent, i si els dos estats resultants garantirien el pagament del deute als creditors internacionals. Royo ho ha dit durant les XVI Jornades de la Focir (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes), en les quals també han participat amb alguns experts internacionals.

En aquest sentit, l’experta en dret internacional Ana Stanic, directora i fundadora de E&A Law, amb seu a Londres, considera que un dels elements clau que va tenir el procés d’independència d’Eslovènia per a reeixir el 1991 va ser el fet que el govern de seguida va contactar amb el Fons Monetari Internacional, el Club de París i altres institucions financeres i va garantir el seu compromís a assumir la part proporcional del deute de l’antiga Iugoslàvia i el repartiment de patrimoni i d’actius amb Sèrbia i les altres repúbliques, tot i que aquest procés hagi estat feixuc i encara ara, 27 anys més tard, tingui serrells pendents.

Stanic ha afegit que si es garanteixen els compromisos amb els creditors i les institucions internacionals el reconeixement d’un nou estat arriba, i que encara que es trigui a formar part de ple dret de les principals institucions, el nou estat pot existir i desenvolupar les seves relacions internacionals en aquest període, així com tenir accés als mercats de capitals internacionals. En el cas d’Eslovènia, entre el referèndum celebrat el desembre del 1990, la declaració d’independència, 6 mesos més tard, i l’entrada a les Nacions Unides com a membre de ple dret el 1992, van passar menys de 2 anys. Aquesta experta en dret internacional públic afegeix que “Catalunya està fins i tot en una millor posició a l’hora de garantir el pagament de la part proporcional del deute contret per l’estat espanyol”.

Els experts que han participat a les jornades han coincidit a destacar que segons la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia, un nou estat és una qüestió de fet, i no de dret. No hi ha res en el dret internacional que digui que una declaració d’independència i la conseqüent creació d’un estat nou sigui il·legal. I dues premisses fonamentals per a la consolidació d’un nou estat són que la nova entitat sigui capaç de demostrar l’efectivitat del seu govern i la capacitat de permanència en el temps.

Daniel Turp, professor de la Facultat de Dret Universitat de Montreal i president de l’Institut d’Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI), ha explicat les eines d’acció exterior de què s’ha dotat el Quebec durant els darrers 50 anys, tot i no ser un país sobirà. Turp va dir que “actualment al Quebec, per a la gent jove, una de les raons per les quals votarien 'sí' en un referèndum d’independència és per poder tenir autonomia en les relacions internacionals, a l’hora de decidir qüestions com l’ajuda al desenvolupament o la qüestió dels refugiats, més que no pas les qüestions de llengua o identitat”.

“Si hi ha un procés d’autodeterminació pactat, Catalunya no només acceptarà la part del deute que li correspongui en relació amb el seu PIB, sinó que també estem dient als estats europeus que volem ser solidaris amb regions menys desenvolupades d’Europa i assumir un pla de transferències pactat amb Espanya que ajudi les regions més endarrerides de l’Estat a avançar”, ha conclòs Albert Royo.