Premià de Dalt encara estima Jordi Pujol

Premià De DaltSom a l’any tercer després de la caiguda d’un mite. Tot Catalunya és ocupada pels detractors de Jordi Pujol. Tota? No! Un llogarret del Maresme resisteix els intents per defenestrar la figura de l’expresident. La vida, doncs, no és gens planera per als habitants de Premià de Dalt, que conviuen amb el fet de ser l’únic municipi que manté el títol de fill adoptiu al fins fa ben poc Molt Honorable. Una distinció que manté des de fa 20 anys, quan el grup municipal convergent l’hi va atorgar per la seva estreta vinculació amb el poble, ja que els seus avis materns eren d’aquí -el seu avi va ser alcalde de Premià per la Lliga-, i ell hi passava els estius de petit. Després que el 25 de juliol del 2014 Pujol reconegués que la seva família tenia diners no regularitzats a Andorra des del 1980 fruit d’una deixa del seu pare, el PSC local va presentar una moció per retirar els honors a l’expresident, però CiU va fer valer la seva majoria per refusar la proposta.

ERC i el PSC canvien d’opinió

El 8 de febrer del 2016, la Crida per Premià ho va tornar a intentar, però CDC i ERC, socis de govern, van impedir que el ple debatés la moció dels cupaires, que també incloïa la retirada de la plaça que porta el seu nom. Si els republicans, que havien votat a favor de la moció del PSC abans d’entrar al Govern, haguessin secundat el text, Pujol hauria perdut tots els honors. Al mes de maig la Crida va voler tornar a portar la qüestió al ple amb l’argument que la investigació per blanqueig de capitals avança i “cada cop queda es fa més palesa la gravetat dels fets i el funcionament de la família Pujol com a organització criminal”, però tant el PDECat com ERC, i també el PSC, que s’ha sumat a l’executiu fa poc, van impedir que el text entrés a l’ordre del dia.

El PDECat s’escuda afirmant que ja es va debatre en la legislatura anterior i que es va acordar que fins que no hi hagués sentència ferma no se li retirarien els honors. Ho confirma l’alcalde, Josep Triadó: “No cal discutir-ho més. El novembre del 2014 ja vam acordar per unanimitat després de la moció del PSC que ho faríem així, i la comissió de valoracions d’honors i distincions també ho va validar”. Carlos Garcia, portaveu de la Crida, considera, però, que “la correlació de forces a l’Ajuntament ha canviat i el cas judicial no està en la mateixa situació”. No ho veu igual Triadó: “No hi ha cap novetat, els nous casos que han sortit tenen a veure amb la seva família, però no amb ell”. Sí que deixa clar que l’escultura amb la figura de Pujol que es va inaugurar el 2011 i que uns desconeguts van tirar a terra el setembre del 2014, després de la confessió, no serà restituïda: “No tenim previst fer-ho pels actes vandàlics que ha patit i el descontentament que genera”. En qualsevol cas, Triadó carrega contra l’oposició perquè va ser iniciativa d’ells posar el nom de Pujol a una plaça quan van accedir al govern municipal després de fer fora CiU amb una moció de censura: “Els que ara es queixen van ser els promotors de la plaça i haurien de ser conseqüents i seguir el procediment que estableix el reglament, que passa perquè s’aprovi a la comissió”. Josep Font, portaveu d’ERC, justifica el canvi de sentit del vot dels republicans per l’estima que bona part del poble professa a l’expresident: “La majoria de premianencs pensen que fins que no hi hagi sentència ferma no se li poden retirar els honors i no fem altra cosa que defensar aquest posicionament”. Font dubta fins i tot que Pujol conegués tot l’entramat de corrupció de la seva família: “Sortia molt aviat de casa i no tornava fins a la nit quan era president, no es podia assabentar de tot el que passava”. La Crida discrepa que Pujol segueixi tenint el reconeixement que tenia abans. “No creiem que la majoria pensi que se li hagin de mantenir aquests honors” afirma el portaveu dels cupaires, que afegeix que “el poble no s’ho mereix”.

Les associacions més importants de Premià de Dalt secunden la decisió de l’Ajuntament. Núria Bruguera, presidenta de l’Associació Carnestoltes, afirma que “el títol se li ha de mantenir fins que no surti la sentència, perquè també ha fet coses bones”. Bruguera admet el desencant per la confessió, però també tira aigua al vi: “La gent està desenganyada perquè no hi comptàvem, alguna cosa hi ha, però no sé si tot és veritat”. De la mateixa manera es pronuncia Emma Escolano, presidenta de l’Associació Sant Jaume: “No som jutges de ningú, les proves manen i fins que no hi hagi sentència ferma el president ha de seguir sent fill adoptiu perquè en general es diuen moltes coses que no són veritat”.

Joan Bertran, coordinador del nucli local de l’ANC, no amaga que “la confessió fa mal al Procés” i revela que quan va esclatar tot, els contraris a la independència “ens retreien que no era Espanya el que ens robava sinó Pujol” en actes que organitzàvem. Bertran matisa, però, que el cas Pujol s’ha utilitzat políticament: “Se li ha donat més bombo del que seria lògic perquè els del PP han fet coses molt pitjors”. El coordinador anota que l’opinió generalitzada al poble és que “la dona i els fills l’han feta més grossa”. “Abans venia més, últimament poc”, afirma el coordinador de l’ANC de Premià, que assenyala que “gent que el venerava ara el repudia i els que l’idolatraven menys ara el saluden perquè no estan tan dolguts com els primers”.

“Respecte i tracte cordial”

Si a Premià de Dalt se’l veu menys, a Queralbs hi va més sovint. “Hi estiuegen des de fa més de 40 anys perquè la família de la Marta hi tenia una casa i ara venen més que mai”, explica el Joan, del bar Xix. En aquest petit poble del Ripollès continua sent venerat. “No he vist mai cap falta de respecte, el tracte és cordial, no ens toca a nosaltres dir-li res, és cosa dels jutges”, afegeix el restaurador. L’alcaldessa, Imma Constans, confirma que els seus conciutadans el tracten com un veí més: “Han demostrat compostura, i consideren que els seus problemes són una qüestió d’àmbit privat”. Premianencs i queralbins es resisteixen a fer caure Jordi Pujol i Soley del pedestal on era abans d’aquell fatídic 25 de juliol del 2014.