Preguntes i respostes al voltant de posposar el 14-F
L’ajornament no té previsió legal, però l’avala el precedent del País Basc i Galícia
BarcelonaSi no hi ha canvis d’última hora, el Govern decidirà aquest divendres ajornar les eleccions del 14-F. Segons l’executiu, amb la situació actual de la pandèmia no es pot garantir el dret a vot de tota la ciutadania. Per això ha buscat el consens dels partits per posposar-les al maig. Ara bé, la decisió situa Catalunya en uns llimbs legal.
La decisió d’ajornar
No hi ha cap previsió a la llei, però ja hi ha precedents
Ajornar les eleccions no està previst a la llei electoral i, per tant, no hi ha cap norma on es pugui agafar la Generalitat per posposar els comicis. Ara bé, això no vol dir que el Govern no ho pugui fer: els juristes consultats coincideixen que el fet que es posposessin unes eleccions al País Basc i a Galícia -ningú ho va impugnar- ja dona cobertura per fer-ho si està “ben justificat”. Alba Nogueria, catedràtica de dret administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la, assegura a l’ARA que en el seu moment la suspensió de les eleccions basques i gallegues ja es va fer “al marge de la llei” amb la connivència de la Junta Electoral i el govern espanyol, de manera que no veu per què no es podria fer ara a Catalunya. Els catedràtics de dret constitucional Enoch Albertí i Xavier Arbós també hi coincideixen: es pot fer si es “justifica molt bé” per quins motius no es poden celebrar les eleccions “amb totes les garanties” de vot.
Decisió blindada?
El decret de la Generalitat es pot impugnar al TSJC o al TC
La decisió del Govern, però, és revisable. El decret d’ajornament de les eleccions el poden impugnar tots els partits polítics que s’hi hagin presentat i qui demostri un “interès legítim” en el procediment. El lloc per fer-ho seria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Arbós també recorda que el govern espanyol podria impugnar el decret al Tribunal Constitucional per un conflicte de competències i demanar, a més, que suspengués l’ajornament de les eleccions per mantenir el 14-F. La Junta Electoral, segons ells, no tindria cap paper en aquest assumpte.
Començar des de zero
El Govern ha de convocar les noves eleccions 54 dies abans
Per posposar les eleccions, el vicepresident, Pere Aragonès, ha de signar un decret deixant en suspens la convocatòria del 14-F. Tot i que la voluntat de l’executiu és incloure-hi ja una nova data, tant Albertí com Arbós diuen que no seria estrictament necessari tenint en compte que no es va fer ni a Galícia ni al País Basc -allà es va vincular a la fi de l’estat d’alarma i a la millora de la pandèmia-. Creuen, però, que el Govern dona “més garanties” si fixa ja un horitzó. En tot cas, Albertí remarca que els nous comicis -previsiblement el maig- s’han de convocar amb un nou decret 54 dies abans de la data prevista.
¿Seria un nou procés electoral? ¿Valdran ja les candidatures presentades? ¿Els partits que es presenten per primer cop han de tornar a recollir avals? Nogueira argumenta que sí, ja que així va ser a Galícia i el País Basc. Malgrat que primer la Xunta assumia que reprendria el procés electoral allà on el va deixar (ja s’havia votat per correu en alguns casos), les autoritats -després de consultar la Junta Electoral- van decidir començar des de zero. Nogueira remarca que és clau actualitzar el cens perquè puguin votar o presentar-se els nous majors d’edat.
Nou ajornament?
Albertí aconsella reformes legals per garantir el vot en pandèmia
Si el Govern ajorna aquest divendres les eleccions per la pandèmia, Albertí avisa que el motiu de posposar els comicis es pot mantenir d’aquí tres mesos. ¿El maig es podrà garantir el vot a tothom, contagiats inclosos? ¿Com es protegiran els electors a l’hora d’anar a votar? Albertí lamenta que amb el precedent basc i gallec del març passat no s’hagin fet reformes legals al Parlament i al Congrés necessàries per adaptar la votació al covid-19. Demana que ara “s’aprofiti el temps” per evitar que es repeteixi la situació així a la primavera.