De clara i concisa a llarga i enrevessada: preguntes històriques de referèndum

Barcelona"Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" és finalment la pregunta que se sotmetrà a votació el proper 1 d'octubre, en el que el Govern vol que sigui el referèndum vinculant que resolgui si Catalunya vol ser o no independent. Es tracta d'una única pregunta amb resposta binària -sí o no- i clara i concisa, tal com els membres del Govern en reiterades ocasions van assegurar que seria.

Els elements més rellevants de la literalitat de la pregunta són, segurament, la presència dels conceptes "estat independent" i "en forma de república", fet que denota la voluntat de trencar els lligams polítics amb l'estat espanyol -independent- i deixa clar que el cap del nou país serà un president i no un monarca -en forma de república-.

El terme república és una novetat respecte la pregunta que Artur Mas va posar a votació en el procés participatiu del 9 de novembre de 2014, on no només no s'incloïa la forma d'estat, sinó que hi havia una doble pregunta. "Vol que Catalunya esdevingui un estat?", es preguntava en primer terme, per donar pas a la segona: "En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". En la consulta no vinculant de fa dos anys i mig, en què van votar 2,3 milions de persones, es va obrir la porta a la possibilitat que la forma d'estat no sigui la d'"independent", recollida en la resposta Sí-No.

Preguntes de referèndum arreu del món

Escòcia, 2014

"Escòcia hauria d'ésser un país independent?"

La història és plena de referèndums d'independència o annexió i, per tant, de preguntes diferents. Un dels casos més recordats és el d'Escòcia, celebrat el 18 de setembre de 2014, on la permanència al Regne Unit es va imposar per un 55,3% dels vots. La pregunta 'Escòcia hauria d'ésser un país independent?' va ser consensuada entre l'aleshores primer ministre escocès, Alex Salmond, i el seu homòleg britànic, David Cameron, cosa que no passa en el cas català perquè el mateix referèndum ja no gaudeix del pacte amb l'estat espanyol. El terme 'independent' es repeteix en el cas escocès, mentre que el terme república no hi apareix.

Montenegro, 2006

Desitja que Montenegro sigui un estat independent amb completa legitimitat legal i internacional?

Uns anys més enrere, el 2006, Montenegro també va celebrar el seu referèndum d'independència, que va comportar la separació amb Sèrbia, units des de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia. La pregunta d'aquella consulta també va ser clara i directa: "Desitja que Montenegro sigui un estat independent amb completa legitimitat legal i internacional?". Aquest referèndum, com el d'Escòcia, també va ser acordat amb el govern serbi i va obtenir una majoria del 55,4% vots favorables a la independència. El mínim necessari es va establir al 55% perquè el resultat fos efectiu. Per reforçar el caràcter vinculant, la literalitat de la pregunta va incloure els termes "legitimitat legal i internacional".

Crimea, 2014

"Està a favor de la reunificació de Crimea amb Rússia com a subjecte de la federació russa?"

"Està a favor de la restauració de la Constitució de 1992 i l’estatus de Crimea com a part d’Ucraïna?"

Un altre dels processos de referèndum viscut els últims anys és el de la península de Crimea, territori situat en un buit jurídic que encara es disputen Ucraïna i Rússia. El 2014 es va celebrar un referèndum no acordat -el govern ucraïnès el va considerar "inconstitucional" tot i que el parlament de Crimea va aprovar la seva convocatòria per una àmplia majoria- on un 96,77% va votar a favor d'annexionar-se a la federació russa. La pregunta, en lloc de ser una i amb resposta binària, van ser dues: una pel sí a l'annexió -i, per tant, a la independència d'Ucraïna- i una altra per mantenir-s'hi.

Quebec, 1995

"Està vostè d’acord que Quebec arribi a ser sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política en l’àmbit de l’aplicació del projecte de llei sobre el futur de Quebec i de l’acord firmat el 12 de juny de 1995?"

La pregunta que es va posar a votació al Quebec l'any 1995 era una mica més llarga que les exposades fins ara, ja que fa referència a acords signats amb l'administració canadenca. De fet, els nacionalistes del Quebec no buscaven una independència, sinó la "sobirania" del Quebec que després permetria una associació política i econòmica opcional amb la resta del Canadà. El no es va imposar per la mínima: 50,58%, sobre el 49,42% del sí.

Quebec, 1980

"El govern del Quebec ha fet pública la seva proposta de negociar un nou acord amb la resta del Canadà, basat en la igualtat de les nacions; aquest acord permetria el Quebec adquirir poder exclusiu per fer les seves lleis, recaptar impostos i establir relacions arreu -en altres paraules, sobirania- i alhora mantindria amb el Canadà una associació econòmica que inclouria la mateixa moneda; qualsevol canvi en l’estatus polític resultant d’aquestes negociacions només s’implementarà amb l’aprovació popular a partir d’un referèndum; en aquests termes, li dona al govern del Quebec el mandat per negociar l’acord proposat amb el Canadà?"

Encara més llarga va ser la pregunta que la província francòfona més poblada del Canadà va celebrar l'any 1980. Tampoc no reclamava la independència, sinó una sobirania-associació que permetés el Quebec fer les seves pròpies lleis i recaptar impostos però, alhora, mantenir una relació econòmica amb el Canadà. L'acord entre les dues administracions també va ser rebutjat amb el 59,56% pel no i un 40,44% pel sí. En la pregunta s'explicaven algunes de les condicions i conseqüències de la nova relació, mentre que en els referèndums posteriors s'ha optat per la senzillesa.

Puerto Rico, 2012

"Està vostè d'acord a mantenir la condició política territorial actual (Estat lliure associat)?"

"Irrespectivament de la seva resposta a la primera pregunta, contesti quina de les següents opcions no territorials prefereix": Estabilitat -esdevenir el 51è estat dels EUA-, independència o estat lliure associat sobirà.

El territori de Puerto Rico ja ha votat unes quantes vegades -de forma no vinculant- la seva continuïtat com a territori lliure associat als EUA. Aquest diumenge tornarà a celebrar un referèndum, després que l'última vegada a fer-ho fos l'any 2012. La consulta es va fer en una doble pregunta: primer de tot, es preguntava si es volia mantenir l'estatus actual i, amb independència del que es respongués, es feia triar en segon terme entre tres opcions: Estabilitat -esdevenir el 51è estat dels EUA-, independència o estat lliure associat sobirà.

Sudan del Sud, 2011

Separació / Unitat

El Sudan del Sud va esdevenir un nou país fa sis anys, després que el govern de Khartum i l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès pactessin un referèndum. A causa dels alts nivells d'analfabetisme, les dues opcions es van representar amb una mà oberta on hi deia 'separació' al damunt i dues mans que s'estrenyien amb el mot 'unitat'. Els votants havien de fer servir la seva empremta dactilar per donar la resposta.