El precedent que permet investigar el Catalangate al Congrés

Madrid / BarcelonaUn dels primers gestos que pot fer el PSOE per escenificar que s'implica a l'hora d'aclarir el Catalangate és acceptar la comissió d'investigació que Unides Podem i el sobiranisme volen tirar endavant al Congrés. Els socialistes no han donat senyals de voler-ho, però aquesta vegada difícilment es podran escudar amb l'argument que una comissió d'aquesta mena no és legal. L'estiu del 2020 els grups independentistes ja van demanar obrir una investigació al Congrés arran de l'espionatge a l'expresident del Parlament, Roger Torrent. La iniciativa va passar el filtre de la mesa i els lletrats també van fer un informe favorable. Si no es va arribar a obrir mai és perquè la junta de portaveus la va tombar amb el PSOE aliant-se amb els partits de la dreta.

Si el PSOE vol, es pot. Ho van deixar clar els lletrats al seu dia, i Unides Podem i els partits sobiranistes coneixen bé el precedent perquè el document que han presentat per obrir aquesta nova comissió té fragments quasi calcats al de fa dos anys i que ja havia passat el filtre jurídic. Per exemple, en els dos casos s'evita dir explícitament que es vol investigar el CNI –això sí que podria no passar el filtre– i es posa el focus en el ministeri de Defensa i el d'Interior. Fonts d'Esquerra consultades per l'ARA asseguren que aquesta vegada sí que hauria de ser "assumible" per als socialistes obrir aquesta comissió. L'estabilitat del govern espanyol, asseguren, està en joc.

Però ara mateix hi ha poques opcions que la proposta tiri endavant. D'entrada, perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, on se situen bona part dels focus, ha deixat clar que les úniques explicacions que donarà el govern espanyol sobre l'activitat del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) serà a la comissió de secrets, que fa tres anys que no s'ha constituït. I, en segon lloc, perquè el precedent de fa dos anys diu que el PSOE ja havia frenat una comissió semblant. El llavors secretari general del grup socialista al Congrés, Rafael Simancas, va justificar-ho perquè considerava que no era una comissió "pertinent", perquè la cambra s'havia de centrar en debatre qüestions per fer front a la pandèmia.

La comissió de secrets és la que hauria de fiscalitzar l'activitat del CNI, però fa tres anys que està inactiva pels vetos entre els grups. Cada grup necessita 210 vots per accedir-hi i els de la dreta s'oposen a la possibilitat que l'independentisme tingui accés als secrets oficials. Segons fonts de la presidència de la cambra, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha posat damunt la taula dels portaveus dels grups quan s'hi ha reunit la necessitat de desbloquejar-la. Precisament aquest divendres, la portaveu del PP a la cambra i secretària general del partit, Cuca Gamarra, s'ha obert a parlar-ne per "aclarir qualsevol dubte" sobre el Catalangate.

Si la comissió d'investigació té pocs números de prosperar, les peticions de compareixença que han demanat els grups independentistes també serà difícil que tirin endavant. Aquest divendres han posat per escrit que volen que donin explicacions a la cambra baixa el president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa i d'Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. També la directora del CNI, Paz Esteban; el director de gabinet de Sánchez, Óscar López; la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, i el director general de Seguretat Nacional, Miguel Ángel Ballesteros.

La Moncloa demana desvincular el cas del diàleg

El govern espanyol ha evitat donar cap mena d'explicació en públic des que ha esclatat el cas escudant-se en el fet que l'actual legislació prohibeix revelar qualsevol activitat del CNI. Sánchez ha esquivat pronunciar-s'hi en totes les aparicions públiques i els ministres que sí que n'han parlat s'han limitat a dir que el govern no ha fet res fora de la legalitat. Hi ha insistit aquest divendres Marlaska, que ha assegurat, a més, que el seu ministeri no ha contractat mai Pegasus.

Els ministres socialistes demanen desvincular el cas del diàleg, però des de l'ala lila del govern van una mica més enllà. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha qualificat el cas d'una "enorme gravetat". Ha assegurat, a més, que l'executiu ja treballa per aclarir-lo i, en aquest sentit, ha defensat donar totes les "explicacions" que calgui. Ara bé, així com Díaz s'ha desmarcat de la posició oficial del PSOE, també ha demanat a la Generalitat que no lligui el Catalangate al diàleg amb l'Estat. De fet, ha considerat que la taula de diàleg ara "té més sentit que mai".