El precedent Juvillà: pedra de toc sobre les inhabilitacions al Parlament

BarcelonaLa legislatura passada va estar marcada pels tribunals, però aquesta, malgrat que ja fa quatre anys del moment més àlgid del Procés, també. La primera prova ha arribat aquesta setmana amb la inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa, Pau Juvillà. El cas no ha agafat les forces independentistes del tot a contrapeu, ja que treballen en la resposta a eventuals inhabilitacions des de fa setmanes per evitar la tensió que es va viure entre ERC i Junts quan Roger Torrent, president del Parlament, va retirar l’escó a l'aleshores cap de l’executiu, Quim Torra, a principis del 2020. Juvillà no serà el primer ni l’últim diputat inhabilitat, sinó que és la pedra de toc per a l’independentisme sobre com afrontar futurs casos. Dit col·loquialment: el conillet d’índies. 

Després d’estudiar els cas de Torra –i sobretot el que va dir el Tribunal Suprem per avalar la decisió de la Junta Electoral Central–, la mesa ha decidit activar els mecanismes interns del Parlament –la comissió de l’Estatut del Diputat–, per intentar evitar la intromissió d’altres organismes i ratificar l’acta del diputat fins que no hi hagi sentència ferma. Aquest divendres el ple ha reafirmat l’escó del parlamentari Juvillà, i així està previst que actuï en tots els casos. S’agafen a un dels arguments del Suprem, que va donar per bona l’actuació de la JEC –la cambra li discutia la competència– perquè el Parlament no va fer res per retirar-li l’acta. ¿Vol dir això que Juvillà està blindat? Ni de bon tros. Els mateixos independentistes assumeixen que el dictamen no és suficient per assegurar que no es retirarà l’acta a cap diputat sense sentència ferma i que tot depèn de la interpretació que faci ara la JEC i el Suprem. Un escenari per al qual no tenen acordada una resposta més enllà de comprometre’s a actuar de forma “col·lectiva”.

Descomptant la inhabilitació de Juvillà, hi ha fins a cinc investigacions obertes que afecten set diputats independentistes. De la mateixa esquerra anticapitalista hi ha la portaveu Eulàlia Reguant, investigada per desobediència pel Tribunal Suprem per no haver contestat a les preguntes de l’extrema dreta de Vox durant el judici de l’1-O. I la cap de files de la mateixa CUP, Dolors Sabater, que està imputada per haver suspès la llicència urbanística a una constructora en benefici d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona. A ERC també hi ha tres investigats pel referèndum: Josep Maria Jové i Lluís Salvadó al jutjat d’instrucció número 13, i l’exconsellera Meritxell Serret, que va tornar de l’exili per comparèixer davant al Suprem i ara és diputada. Junts, al seu torn, també té tres investigats: l’exconseller Lluís Puig, i la presidenta de la cambra, Laura Borràs, pendent del TSJC pel suposat fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. 

Tots entrarien en el mateix supòsit que Juvillà, ja que estan investigats per qüestions incloses en el capítol de delictes contra l’administració pública del Codi Penal. No seria el cas de dos diputats de Vox imputats per delictes d’odi. Segons la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), els electes que estiguin condemnats per delictes contra l'administració pública o les institucions de l'Estat, a més de rebel·lió, sedició i terrorisme, encara que la sentència no sigui ferma, seran inelegibles. Una inelegibilitat que s’aplica de forma sobrevinguda des del cas de Torra el 2020. 

Suspensions

L’independentisme tampoc ha pactat què farà quan alguns diputats es vegin afectats per l’article 25.4 del reglament que obliga la mesa a suspendre de drets (no a retirar l’acta) els diputats a qui s'obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Aquest article tornarà a tensionar l’independentisme. El primer que ha de decidir la mesa, on tenen majoria ERC i JxCat, és què considera corrupció. No existeix el delicte com a tal i normalment s’hi associa la malversació, el tràfic d’influències o la prevaricació. És per això que haurà de dirimir quins diputats imputats per aquests delictes se situen en la corrupció i, si té dubtes, enviar la qüestió a la comissió de l’Estatut dels Diputats, on necessiten la CUP per tenir majoria. Hauran de pronunciar-se, si se'ls obre judici oral, sobre Borràs, Sabater, Jové, Salvadó i Serret –sobre Lluís Puig no, ja que no el poden jutjar si no torna–. D’aquests casos, l’independentisme situa de forma unànime l’1-O, pel qual estan imputats Jové, Salvadó i Serret fora de la corrupció. Però en la resta no hi ha unanimitat. En el cas de Borràs, Junts manté que és “persecució política”, però ERC i la CUP no ho consideren així i ja no li van donar suport quan el Congrés de Diputats va autoritzar que s'investigués Borràs quan era la cap de files a Madrid. De fet, els cupaires tampoc la van avalar com a presidenta del Parlament. Es preveu un xoc entre el Parlament i l’Estat, però també dins l’independentisme.