Un precedent per als Jocs: 40 consultes que s’han fet al no ser impugnades

BarcelonaL’objectiu poc dissimulat de la llei de consultes no referendàries era emparar la del 9-N. I aquell va ser precisament el motiu pel qual l’Estat es va posar a la defensiva, impugnant-la al minut zero i provocant que el Tribunal Constitucional escapcés la llei de forma intensa per evitar els referèndums encoberts. La base de tot plegat és que el govern espanyol és l’únic amb la competència per convocar referèndums. I la manera d’evitar una consulta és senzilla: només cal impugnar-la, per exemple, si es consulta el cens electoral. Aquest és un dels perills que corre la consulta dels Jocs Olímpics d’Hivern. La qüestió és que de consultes se n’han fet desenes des del 2014 utilitzant el cens, precisament perquè ningú les ha impugnat.

Consultar el cens és el motiu més obvi perquè s’anul·li la consulta. No hi hauria problemes, i així ho descriu Fernando Pindado, expert en polítiques públiques i participació ciutadana, si es consulta de forma sectorial, per exemple al personal sanitari. Però, tot i els límits, a Catalunya s’han celebrat des del 2014 desenes de consultes a un cens electoral. I la majoria, sense problemes. El 2014 Pindado era gerent de l’Ajuntament de Premià de Mar, amb Miquel Buch d’alcalde. Un mes després que s’aprovés la llei, van organitzar sense obstacles una consulta sobre l’adquisició d’una finca. I així unes quaranta votacions més de les quals l’executiu té constància.

Com pot ser? La resposta dels experts sempre és la mateixa: “Perquè ningú les ha impugnat”. De fet, una persona que ha assessorat jurídicament l’executiu afirma que de regulacions fora de la legalitat n’hi ha milers, però si ningú les impugna... I aquí entra un factor clau: com més mediàtica és la consulta, més probabilitats d’impugnació. De les que el Govern té comptabilitzades, només dues van ser impugnades per la Delegació del govern espanyol a Catalunya: una a Tona el 2017 sobre la bandera de la població i una a Sitges el 2018 sobre la segregació d’una part de la ciutat. “Era una consulta molt innocent”, afirma el llavors alcalde de Tona, Josep Salom. Es van presentar al·legacions, i mentre evolucionava el contenciós, van decidir fer la consulta igualment, malgrat les cautelars. El cas no s’ha resolt fins al 2019, quan un tribunal la va declarar nul·la. La nova bandera ja feia anys que onejava. En canvi, a Sitges es va optar per no fer-la mitjançant aquesta llei i van decidir per organitzar-la com un procés participatiu. Hi ha almenys una tercera que no surt al registre del Govern, però que també va ser impugnada: a Tossa de Mar sobre la construcció d’un pont.

No es van impugnar les dues consultes més emblemàtiques, que es van fer poc després del 9-N: la de creació de les comarques del Moianès i del Lluçanès. Ningú hi va posar-hi cap pega. “Ni el govern espanyol via Delegació. Tot va anar com una seda”, assenyala l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC). Recorda, a més, que el resultat no era vinculant, i la nit de la votació, per molt que el resultat fos clar, no estava garantit que s’apliqués i tot quedava en mans del Govern. Ell mateix, el dia que el sí havia guanyat amb claredat -80% dels vots- va comparèixer per reclamar a l’executiu que no es fes enrere: “Vaig dir: el poble ha fet els deures, ara que els faci el Govern”. La comarca del Moianès va acabar creant-se. La del Lluçanès, no.

Comissió de control

Tota consulta ha de ser avalada per una comissió que penja del Govern i tria el Parlament. Membres de l’òrgan constaten l’arbitrarietat de l’Estat a l’hora d’impugnar: entre la de Tona i la de Sitges se’n van fer dues més amb normalitat. Ni tan sols una a Santa Coloma de Farners sobre l’espai que havia de portar 1-O de nom no es va impugnar. Aquesta comissió la formen set juristes o politòlegs que escullen els grups. El càrrec no és remunerat. A l’inici, formar-ne part era compromès, ja que havia de ser la sindicatura del 9-N. Per a la primera reunió, expliquen fonts presents, el Govern els va enviar una nota en clau per trobar-se a Barcelona. Tan en clau va ser que un membre no la va entendre i quan començava la reunió era a la dutxa a més de 100 km d’allà. La comissió encara existeix. La setmana abans que Pau Juvillà (CUP) perdés l’escó, la que era assessora seva a la mesa, Maria Sirvent, va ser proposada per la CUP per formar-ne part. Ella i sis persones més avaluaran la consulta dels Jocs.

Campanades

Gairebé totes les consultes les han plantejat ajuntaments, amb temes que van des d’eliminar els correbous a Vidreres, canviar el nom del municipi a Sant Carles de la Ràpita o fins i tot si les campanes d’una església han de sonar a la nit. Aquesta va tenir lloc a Xerta el 2016. L’alcalde, Roger Aviñó, explica que després d’una queixa d’un hotel van deixar de sonar a la nit, però els veïns no s’ho van prendre bé i es va fer la consulta. Fer-ho va ser “fàcil”. Es van “inspirar” en el 9-N i van preguntar en format d’arbre: primer, si havien de tocar les campanes, i, en cas afirmatiu, si només les hores o també els quarts. Va guanyar el sí a les campanades cada hora i cada quart amb un 74%. Encara sonen, tot i que l’hotel s’ha tornat a queixar.

De supramunicipals hi ha hagut les del Moianès i del Lluçanès. Precisament un dels problemes que apunta l’informe de la votació dels Jocs és la dificultat de concretar el cens d’una consulta supramunicipal. Adverteix del risc d’impugnació d’algú que es pot sentir discriminat pel fet de no poder votar. En el cas de la dels Jocs, els territoris que n’han quedat fora, com el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, ja han mostrat malestar. De fet, dimecres hi ha una reunió al Berguedà dels tres presidents dels consells comarcals per coordinar-se. Alhora, ERC manté un diàleg amb les seves comarcals. Ja hi ha hagut reunions, algunes d’elles amb Anna Caula, secretària de l’Esport, i Raül Romeva. La gran pregunta és com hi participaran aquests territoris, i en les reunions ha sortit l’opció d’iniciar un procés participatiu des dels locals d’ERC.

Després de l’informe, també han començat les reunions entre Presidència, Vicepresidència i Exteriors per trobar una sortida a la consulta. La consellera que en té les competències, Victòria Alsina, va admetre a Catalunya Ràdio que el marc actual és “complicadíssim”. Per això, va anunciar que el 2022 començaran a treballar en una nova llei de consultes, tot i que no arribarà a temps per a la dels Jocs. Crear un marc propi ja ho va intentar sense sort l’Ajuntament de Barcelona per fer les anomenades multiconsultes el 2017. Una era sobre la remunicipalització de l’aigua, i Agbar -i altres associacions- la va impugnar. “Una altra consulta no s’hauria judicialitzat”, critica Gala Pin, llavors regidora de Participació. Ara, amb una sentència a la mà, s’està elaborant un nou reglament. La conclusió de tot plegat és que bona part de la viabilitat de la consulta dels Jocs dependrà de si algú la impugna.