El preacord d'investidura d'ERC i la CUP, en quinze punts

La creació d’un nou estat major del Procés ha anat sortint en totes les converses per a la investidura. La CUP i ERC apunten a una nova direcció estratègica integrada per partits i entitats independentistes –que s'hauria de coordinar també amb el Consell per la República– que s’ocupi de "traçar les línies estratègiques i preparar les noves condicions per al nou embat democràtic amb l’Estat".

Fugint de qüestions simbòliques, es comprometen a garantir "els drets materials, civils i polítics" al Parlament amb una reforma del reglament de la cambra. No especifiquen l’abast d’aquesta reforma, però sí que apunten que cal confrontar amb l’Estat en qüestions com "l’habitatge, els drets de ciutadania, els drets i llibertats, els subministraments, l’antifeixisme i l’ecologisme". També formaran un grup de treball per evitar, entre altres coses, que les conseqüències d’aquesta confrontació recaiguin en els treballadors de l’administració.

La primera meitat del 2023 l’independentisme avaluarà el resultat de la taula de diàleg amb l’Estat i decidirà quins seran els passos següents, "inclosa l’eventual finalització d’aquesta negociació". ERC es compromet a anar informant regularment dels avenços de la taula.

La CUP portava un nou referèndum unilateral per al 2025, però amb ERC ha consensuat que, en cas que la taula de diàleg amb l’Estat fracassi, serà el conjunt de l’independentisme qui plantejarà quin ha de ser "el nou embat democràtic" durant aquesta legislatura.

Es planteja un pla pilot per a determinades franges d’edat (que s’hauran de determinar) en tres fases: el 2021 serà un any d’estudi; el 2022 començarà el pla; i el 2023 se n’avaluarà el funcionament.

Es plantegen diversos plans de xoc, tot i que de la majoria no hi ha gaire concreció: un contra la pobresa severa; un contra la pobresa energètica i un contra la pobresa infantil. Es modificarà la renda garantida de ciutadania per afegir-hi complements d’habitatge, es garantirà suport jurídic i administratiu als joves extutelats i es crearà una comissió d’estudi del racisme institucional en el primer mes de la legislatura, a més de "combatre totes les ideologies que promouen l’odi, el racisme i la discriminació". L’estabilització dels 90.000 interins i temporals del sector públic, a més d’una proposta per elaborar un estatut del treball català, són compromisos en l’àmbit del treball.

Reforçar el sector públic és un dels punts centrals del document. Per exemple, pel que fa a l’educació, es planteja fer "un pla i un calendari de recuperació de centres privats i concertats cap a l’educació pública de manera acordada". Per reactivar el sector cultural, el compromís és incrementar el pressupost fins al 2% quan avui no arriba ni a l’1%.

En l’àmbit de l’habitatge, més enllà de l’impuls d’una llei dels contractes de lloguer (per afavorir els arrendataris), es proposa arribar als 1.000 milions anuals en polítiques d’habitatge (en el pressupost del 2020 no arribaven als 400 milions) i posar 5.000 habitatges anuals a disposició del parc de lloguer públic mobilitzant-los a través del tempteig i el retracte dels que ja estan construïts o pendents de rehabilitar. Pel que fa als desnonaments, es comprometen a "desplegar les eines" per suspendre’ls fins que no es garanteixi el dret a l’habitatge a través del parc públic i, en tot cas, que en casos que afectin famílies o persones vulnerables no hi puguin participar les unitats Brimo i ARRO dels Mossos.

Estabilitzar la plantilla i millorar les condicions laborals del personal sanitari reforçant especialment l’atenció primària, que hauria d’arribar a representar un 25% del pressupost de Salut (actualment és del 17%). També en aquest capítol el sector públic guanya importància amb la reversió de les externalitzacions que plantegen en àmbits com el 061 i el transport sanitari.

Malgrat que la CUP ha insistit durant anys en la supressió de les actuals unitats antiavalots dels Mossos, aquest no és un dels punts pactats amb ERC. Almenys de moment, perquè el que sí que es planteja és la creació d’una comissió parlamentària sobre el model d’ordre públic i policial de Catalunya, com la que ja es va fer el 2013. A curt termini es proposa la suspensió de l’ús de les pilotes de foam mentre no sigui públic el protocol per fer-les servir (l’actual conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ja ha dit que aquest protocol ha de ser públic). I sobre les causes judicials contra manifestants, ERC i CUP han acordat que es retirin les acusacions (i no se’n facin de noves) excepte les que comportin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic, i la unificació del cos d’advocats d’Interior en l’estructura central de la Generalitat.

Una de les propostes defensades tant per ERC com per la CUP des de fa molts anys és la creació d’una banca pública, aprofitant l’Institut Català de Finances. Fins ara no ha estat possible, però aquest torna a ser un dels punts per escrit, ara diuen que "a curt termini". Que la gestió de l’aigua sigui "pública" i també la creació d’una energètica pública s’inclouen en el capítol de l’impuls dels sectors estratègics.

ERC ja portava al seu programa la creació d’una conselleria d’Acció pel Clima, que ara forma part, a més, de l’acord amb la CUP que han de validar les seves bases. Pel que fa a la transició ecològica també hi ha un compromís per impulsar el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre i aprovar diverses lleis com la de transició energètica (abans del 2022) i la de biodiversitat (abans del 2023).

Hi ha també lloc per parlar d’un nou pla nacional per a la indústria, que inclogui un fons de reconversió industrial i foment del cooperativisme que faciliti la conversió en cooperatives de les empreses que anuncien un tancament empresarial. L’increment de la participació pública en el teixit empresarial ajudat és una altra de les prioritats en el capítol industrial.

Els fons europeus seran cabdals per sortir de la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus. Tot i que seran gestionats directament pel govern espanyol, la Generalitat aspira a tenir capacitat d’incidir-hi. I per determinar les seves prioritats, ERC i la CUP han pactat reforçar el diàleg entre el Govern i els agents socials; la creació d’una oficina governamental de gestió i control dels fons europeus amb mecanismes de participació de societat civil i municipis i agents econòmics i sindicals; i la priorització dels projectes que impliquin "una transformació ecosocial", que reforcin serveis públics, les pimes i les empreses que compleixin els requisits ambientals, socials i de gènere.

Per avaluar el compliment dels acords es planteja la creació d’almenys cinc grups de treball diferents. Un comitè permanent de seguiment; una comissió de coordinació Parlament-Govern; diversos grups de treball sectorials; un grup específic sobre pressupostos, i un altre d’anàlisi dels grans projectes urbanístics i les infraestructures.