La guia pràctica de l’esquerra que presenta esmena a la totalitat

BarcelonaL’independentisme és la gran notícia de la política catalana contemporània. La seva hegemonia mediàtica conviu, però, amb un altre fenomen, que, dia a dia i per bé que menys transversal, ha quallat, primer a Catalunya i ara també a la resta de l’Estat. És una nova esquerra que fa fortuna presentant esmena a la totalitat a l’actual sistema polític i a l’economia de mercat. La crisi, la desafecció pròpia de les societats postindustrials (alimentada pels escàndols de corrupció) i un bon ús del màrqueting polític i les xarxes han sigut una tempesta perfecta. Entre la CUP -que està reeixint ara però que duia anys de feina a l’extraparlamentarisme- o Podem -un partit exprés edificat al voltant de l’hiperlideratge de Pablo Iglesias- hi ha, però, diferències notables. La confluència no és fàcil i el bloc de l’esquerra alternativa sembla abocat a una pluralitat perenne que, potser, l’acabarà fent menys eficaç.

De tot això tracta, amb una vasta informació a partir d’entrevistes amb els protagonistes (des de David Fernàndez fins a Juan Carlos Monedero o Arcadi Oliveres) i fonts documentals, tant periodístiques com acadèmiques, el llibre Escac al poder, de l’editorial Deu i Onze, escrit pel periodista de l’ARA Roger Tugas i que dimarts presenten el filòsof Josep Ramoneda i l’activista Eulàlia Reguant. En format de reportatge, atansa el lector a la malla d’entitats que donen suport a la CUP i al seu aterratge al Parlament, i s’atura àmpliament en el Procés Constituent (PC), Podem i també Guanyem, la plataforma municipal que té l’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ada Colau com a cara visible i que ha provocat rèpliques en desenes de ciutats catalanes i espanyoles. El llibre dedica també algunes pàgines al Partit X, el primer producte del 15-M.

Les noves formacions, siguin les que tenen ànim d’influir o les que busquen ser majoritàries (“l’important és el que planteges, no si ets d’esquerres o de dretes”, diu Monedero, de Podem, mentre que el PC reivindica “la República Catalana del 99%”), impacten en l’esquerra tradicional. La socialdemocràcia té, a tot Europa, problemes per sobreviure al temporal. Laia Bonet, del PSC, admet que fins ara han pensat que “amb un simple canvi de cares” n’hi havia prou, però també avisa l’alternativa, amb qui ICV i EUiA voldria confluir, que “la gent no els perdonarà tres errors perquè l’expectativa creada és molt alta”.

¿Expectatives molt altes o populisme? I si és populisme, és dolent? Tugas confronta parers, sobretot pel que fa a Podem. El sociòleg Salvador Cardús posa el dit a la nafra i avisa que aquesta forma de fer política “no pot tenir una traducció política eficaç”. Íñigo Errejón replica que no equival a demagògia i que ajuda a “explicar-se millor i arribar a més gent”, a crear el marc d’un nosaltres majoritari i un ells minoritari salvant “la pluralitat de les classes populars”. Seria un discurs similar al de cert independentisme quan culpa Espanya de tots els mals dels catalans, al marge de la seva condició, i intenta esborrar les diferències ideològiques, un discurs del qual la CUP fuig. “Són radicals, pedagògics i connecten amb el carrer. I, alhora, són respectuosos amb les institucions”, en diu el politòleg Jordi Matas.

Guanyem s’hi posa bé amb ERC

Però en els passatges menys teòrics, que són molts, del llibre de Tugas hi ha perles que conviden a continuar llegint, com ara la instrucció (o formació segons el gust del lector) que membres de la CUP van rebre de l’esquerra abertzale abans de ser al Parlament i la predisposició de Guanyem a sumar ICV i entendre’s després amb ERC que confessen Jaume Asens i Lluís Rabell. Tot plegat en un autèntic roadbook que ajuda a entendre un espai que a les municipals serà clau i que ha enfortit el bloc del dret a decidir.