El PPC adverteix que els pressupostos de l'estat potser no agradaran a Catalunya

BarcelonaEl portaveu del PPC, Enric Millo, ha advertit que els pressupostos generals de l'Estat (PGE), que es coneixeran divendres que ve, potser no agradaran a Catalunya si es miren només des de l'òptica dels diners que deu el govern espanyol a la Generalitat.

"No sé si arribarà, ni quan arribarà, és que no hi ha diners, i quan no n'hi ha, no n'hi ha. Ja no estem en l'època de les aportacions de diners a fons perdut perquè els governs autonòmics estiguin contents", assegura Millo.

Per al popular, la greu situació econòmica obliga que en aquests moments no es pugui destinar ni un sol euro que no vagi injectat "en vena" a l'economia productiva: "enviar diners a tort i a dret a les administracions perquè vagin tapant forats no solucionaria el problema", considera.

"Pensant únicament i exclusivament en Catalunya, segurament no ens agradaran els pressupostos, perquè no poden fer-se pensant només en una part, sinó en totes", avisa el popular.

Així, el PP de Catalunya donarà per bons els pressupostos si garanteixen la recuperació econòmica, perquè l'important, defensa, no és que "agradin" al Govern català, sinó que siguin útils.

"El Govern ha de saber diferenciar entre el que li agrada i el que és útil per sortir de la crisi. Si no, és com un nen petit que demana caramels tot el dia i no sap diferenciar entre el que li agrada i el que necessita. Els seus pares sí que ho saben: no pot menjar caramels tot el dia perquè li pot perjudicar la salut", esgrimeix Millo.

Quan se li ha preguntat quan creu que rebrà Catalunya les partides pendents que li deu l'Estat –entre les quals, els 759 milions de l'Estatut i els 1.400 milions del Fons de Competitivitat–, el popular ha reconegut que és possible que no estiguin contemplades en els PGE, perquè això depèn de "si hi ha diners".

"Si a mi em correspon un percentatge del benefici i el benefici és zero, no puc al·legar que jo he fet una previsió d'acord amb això, perquè quan no n'hi ha, no n'hi ha", insisteix Millo.

Per al popular, "la sort" és que el govern de Mariano Rajoy no enganyarà Catalunya prometent una cosa que no existeix, com, assegura, va fer l'anterior executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Sobre la CDC que vol un estat propi

En una entrevista a 'El món a RAC1', Millo ha assegurat que CDC "està trencant coses", referint-se al canvi de discurs que ha emprès aquest cap de setmana el partit, quan "ha posat per escrit" que són independentistes. Amb aquest nou camí, el portaveu popular al Parlament català insisteix que Convergència "abandona un camí de centralitat i de moderació" que no té en compte "moltes persones que no volen viure d'esquena a Espanya".

Concretament, Millo ha fet mofa de l'habitual metàfora del vaixell que ha de portar Catalunya a Ítaca i ha dit que s'haurà d'anar amb compte que no acabi sent el 'Costa Concordia'. A més, per relativitzar la força d'aquesta aposta de Convergència per un estat propi, Millo ha recordat que estan federats amb Unió Democràtica, que no sabem "què n'opina", d'aquest nou projecte del seu soci.

Malgrat aquestes dures crítiques contra el renovat rumb del partit de Jordi Pujol, diu que el PP no trencarà cap relació ni pacte amb CDC perquè esperaran a veure com es concreta aquesta aposta en l'acció del dia a dia.

Resultats del PP a Andalusia

Els resultats del PP a Andalusia no són dolents des del punt de vista de Millo, segons les declaracions que ha fet a RAC1. Opina que a la comunitat andalusa s'ha produït "un canvi de tendència", que hi ha hagut un gir "històric" perquè el PP ha guanyat les eleccions i perquè ara són "la primera força" del Parlament autonòmic andalús. Tot i això, ha lamentat que aquest "canvi" no els serveixi per governar.

Millo també ha excusat els resultats, pitjors que els esperats, de les eleccions d'Andalusia i d'Astúries, i ha dit que la pèrdua de vots que ha viscut el PP respecte a les eleccions generals en aquests territoris, es deu al fet que la gent no sempre vota el mateix a tots els comicis. Millo ha intentat evitar, així, relacionar la pèrdua de vots dels populars –420.000 respecte al 20N– amb les polítiques de retallada a empreses de l'executiu de Rajoy, que ell qualifica de "poc simpàtiques", però necessàries.