El PP i Vox s'ignoren a Catalunya
La distància entre els dos partits s'evidencia al Parlament, on no teixeixen estratègies conjuntes
BarcelonaEl 2024 ha estat l'any de trencament a la dreta espanyola i la batussa i recent ruptura total entre el PP i Vox a les Illes Balears no és pas l'única mostra de tensió. Els populars i l'extrema dreta van deixar d'anar de bracet a Espanya quan Santiago Abascal va trencar els pactes amb els populars en totes les autonomies amb l'excusa del pacte migratori entre els dos grans partits estatals per l'acollida de 400 menors migrants. El desembre Vox va trencar negociacions per als pressupostos en totes les autonomies, i va provocar la pròrroga dels comptes a sis regions. A Catalunya no hi havia pacte a trencar i difícilment n'hi haurà cap durant tota la legislatura, com es constata en cada ple, tot i que pugui haver-hi algunes coincidències en el sentit del vot als plenaris. Al Parlament, el PP i Vox s'ignoren i renuncien a una estratègia conjunta: no tenen coordinació i tenen molt poca interlocució, segons totes les fonts consultades. Un fenomen que ja ve de l'anterior legislatura, quan els diputats de Vox pràcticament triplicaven els populars. Què passa entre aquestes formacions a la cambra catalana?
Fonts del PP asseguren a l'ARA que el projecte que encapçala Alejandro Fernández té la vocació de "liderar l'oposició" d'una manera "constructiva", una "estratègia completament diferent" de la que segueix Vox. Ni els uns ni els altres van intentar, per exemple, arribar a cap mena d'entesa en el debat de política general i senzillament va haver-hi coincidències puntuals. Els populars tenen clar que en la dinàmica de col·laboració amb el Govern i els diversos grups parlamentaris han de partir de les línies vermelles en el finançament i el conflicte territorial, però pretenen prendre la iniciativa "sense lligar-se a ningú", presentant les seves propostes i oberts a la negociació amb l'executiu de Salvador Illa sense posar cordons sanitaris a cap grup. De fet, altres fonts populars recalquen que "Vox sempre ha anat a la seva" i que la seva política al Parlament "és contra el PP", presentant iniciatives amb matisos extrems perquè els populars els tombin i "poder dir a xarxes que només Vox defensa la mesura".
D'altra banda, fonts de Vox constaten que tenen "poca interlocució" amb el grup del PP i poques certeses i celeritat quan hi conversen. Asseguren que era més "fàcil" la legislatura passada –quan el PP tenia tres diputats, tots del nucli de confiança de Fernández–, tot i que només van arribar a dos acords menors: demanar un ple monogràfic de seguretat, que requereix dos grups –i que no va acabar prosperant a la junta de portaveus–, a més d'una petició conjunta al Consell de Garanties Estatutàries contra la immersió lingüística. Aquesta legislatura l'extrema dreta havia sondejat els populars per tornar a demanar el ple de seguretat, però el PP "no s'hi va posar bé", expliquen les fonts.
Malgrat que continuen les dificultats per arribar a acords, dijous passat el PP va aprovar al ple cinc punts de la seva moció per suprimir normatives "innecessàries" i excés d'estructures administratives amb el suport de Vox, tot i que també va comptar amb el PSC i Junts en diversos d'ells. Tot i el suport, va fer durs retrets a la política popular en altres regions i a la seva "incoherència". Al novembre també hi va haver un acord amb tres esmenes de Vox sobre seguretat acceptades pel PP en les seves mocions, si bé a mitjans de desembre, contra tot pronòstic, Vox no va votar a favor d'una moció del PP sobre el Hard Rock –encara que és favorable al projecte–, que va quedar aprovada gràcies a Junts i l'abstenció del PSC.
Mà estesa o aïllament
Els d'Ignacio Garriga destaquen que volen fer "una oposició total", que passa per "no col·laborar" en res amb el govern d'Illa: de fet, són l'únic grup que ha rebutjat reunir-se amb el president de la Generalitat, juntament amb Aliança Catalana. S'emmirallen en l'experiència en països com Alemanya, França o Itàlia, i opten per "una cursa de fons" en què posen la seva formació contra tota la resta, com l'única alternativa. El cordó sanitari que li apliquen la resta de partits –excepte el PP i Aliança– contribueix a reforçar la seva tesi i admeten que els ha anat bé sortir dels governs autonòmics.
"Nosaltres tenim el nostre projecte i amb quinze diputats som els líders legítims de l'oposició perquè no tenim cap pacte amb Salvador Illa o amb Pedro Sánchez", remarquen al seu torn els populars, que s'aferren a la "llibertat absoluta i plena" a l'hora d'actuar al Parlament. Ara bé, altra cosa és el futur a l'Estat: a Vox s'assumeix que si el PP ha de comptar amb ells per formar govern a Espanya sap que tindrà els seus vots, després d'una lògica negociació.
