El PP i Vox posen la catifa vermella al castellà a les aules balears

PalmaLa presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, treu pit de ser l'únic baró del PP que ha deixat Vox fora del Govern. Però l'acord d'investidura amb l'extrema dreta li ha acabat sortint car. El partit de Santiago Abascal ha exigit als conservadors implementar més classes en castellà a l'escola a partir de l'any que ve a canvi del seu suport al sostre de despesa. Una mesura a la qual el PP s'ha resistit durant tres setmanes, fins al punt que fonts conservadores temien el trencament definitiu entre els dos partits. Finalment, els populars han cedit davant Vox, mentre que fonts del partit d'ultradreta adverteixen que amb aquesta mesura no en tindran prou.

L'acord a què les parts han arribat per poder iniciar la tramitació parlamentària dels pressupostos va més enllà del que van subscriure en el pacte de governabilitat. Preveu que, a partir del curs que ve, els pares puguin triar la llengua vehicular en assignatures troncals fins als 8 anys a tots els centres “on sigui possible”, un fet que obre la porta a segregar els alumnes segons l'idioma. També estableix un pla pilot per les etapes educatives posteriors, als quals els centres es podran acollir de manera voluntària. Poc abans d'anunciar l'acord a la premsa, el conseller d'Educació, Antoni Vera, va convocar una trentena de sindicats i organitzacions de la comunitat educativa per explicar-los la mesura, però les entitats el van plantar a les portes del Consolat.

Vox va posar el PP contra les cordes. Fins i tot, a costa d'una crisi dins de les seves pròpies files. El grup parlamentari del partit a les Illes és més dur en qüestions de llengua que els seus homòlegs a Madrid, com apunten diverses fonts. Mentre que la directriu de l'executiva estatal de Vox era aprovar el sostre de despesa del Govern i continuar negociant sobre la lliure elecció de llengua a l'escola, una majoria dels diputats de Vox al Parlament balear van contradir les ordres i van exigir un compromís previ al PP. “Ens la vàrem jugar”, admetia una font del nucli díscol. La crisi va generar tensions a la formació, que va acabar perdent un diputat: Xisco Cardona ha passat a ser no adscrit per les discrepàncies estratègiques amb el grup autonòmic. Encara que fonts del PP insisteixen que l'acord per la lliure elecció de llengua, un cop es concreti, respectarà la normativa vigent –tant pel que fa a la llei d'educació com a la llei de normalització lingüística–, Vox defensa que la cessió del PP suposa una primera passa per acabar amb la immersió. “Hem aconseguit més que associacions i entitats de la societat civil que duen 25 anys lluitant per aquest objectiu”, va reivindicar el passat dilluns la líder de Vox al Parlament balear, Idoia Ribas.

Dinamita per al full de ruta

El PP ha aconseguit aprovar el sostre de despesa i aquest divendres ha aprovat els pressupostos al Consell de Govern. Els comptes no inclouen una partida concreta per a l'aplicació d'aquesta mesura: el vicepresident, Antoni Costa, va dir que primer cal saber quins centres s'hi adheriran. Prohens ha pogut salvar l'aliança amb els seus socis, i per tant l'estabilitat de l'executiu. Però tocar l'educació ha dinamitat el full de ruta traçat pel PP per a la legislatura. Malgrat que el pacte signat amb Vox preveia mesures contundents contra la llengua catalana, l'estratègia dels conservadors era posposar l'aplicació d'aquests punts i prioritzar-ne d'altres. L'obsessió de Prohens és no caure en els mateixos errors que el seu predecessor, José Ramón Bauzá, i evitar la crispació de la comunitat educativa.

Tal com expliquen fonts de l'executiu, la seva previsió era ajornar el debat sobre la lliure elecció de llengua almenys fins que tinguessin els pressupostos d'enguany aprovats. Llavors, la possibilitat de prorrogar-los en cas de trencament amb Vox seria damunt la taula. Però Vox no ha badat i ha exigit resultats des del minut 1. “Som el partit que posa les piles al PP”, defensa una font propera al grup parlamentari de Vox. Satisfent els seus socis, el PP ha posat la comunitat educativa en peu de guerra.